WASHINGTON, 9 jul. (EUROPA PRESS) -
El Fons Monetari Internacional (FMI) creu que l'economia espanyola no creixerà el 2014 i que, a més, registrarà un creixement nul, segons recull l'actualització de juliol del seu informe 'Perspectives Econòmiques Globals', que empitjora en set dècimes la previsió publicada al mes d'abril, que esperava un creixement del 0,7% pel pròxim any.
Malgrat aquesta forta revisió a la baixa de la dada de 2014, la més gran de tot l'informe després de la de Brasil, l'FMI no ha modificat la seva previsió per a aquest any, quan calcula que l'economia espanyola es contraurà un 1,6%, després de caure el PIB un 1,4% el 2012.
En aquesta línia, l'FMI també ha revisat, en general, a la baixa la previsió de creixement de l'Eurozona i dels principals països membres; així, ha retallat en dues dècimes la seva estimació per a l'Eurozona el 2013, fins al -0,6%, i en una dècima la del 2014, fins al 0,9%.
El Fons explica que la gran debilitat econòmica de l'Eurozona respon a una recessió més profunda del que es preveia, a una baixa demanda, a una deprimida confiança i a uns comptes "febles" que agreugen els efectes del creixement i l'impacte de les limitades condicions fiscals i financeres; a més, apunta també al retard esperat en la implementació de polítiques claus i als efectes d'una recuperació més tardana.
En concret, creu que Alemanya creixerà tres dècimes aquest any i un 1,4% el pròxim, tres i una dècima menys del que preveia l'abril, respectivament.
Per a França, espera que l'economia es contregui dues dècimes en 2013, una més que la previsió d'abril, mentre que ha deixat sense canvis la previsió per al pròxim any al 0,8%.
En el cas d'Itàlia, ha empitjorat en tres dècimes la seva estimació per a aquest any, fins al -1,8%, però, pel contrari, ha millorat en dues dècimes la seva previsió per al 2014, ja que ara preveu un increment del PIB del 0,7%.
"DOLORS DE CREIXEMENT"
D'altra banda, l'informe de l'FMI, titulat 'Dolors de creixement', també ha revisat a la baixa en dues dècimes la seva previsió de creixement de l'economia global, fins al 3,1% el 2013 i el 3,8% el 2014, a causa, en gran mesura, d'una demanda domèstica, "clarament més feble", i un menor creixement en economies claus emergents, així com una recessió més prolongada en l'Eurozona.
En aquesta línia, subratlla que encara persisteixen els riscos a la baixa sobre el creixement, ja que als que existien s'han sumat altres nous, com la possibilitat d'un major alentiment del creixement en les economies emergents, una desacceleració del crèdit i unes condicions financeres més estrictes si la fi dels estímuls monetaris als Estats Units provoca canvis en els fluixos de capital.
El Fons ha retallat en tres dècimes la seva previsió de creixement per a les economies emergents i en desenvolupament tant per a 2013 com per a 2014, fins al 5% i el 5,4%, respectivament.
Per part seva, les economies avançades creixeran un 1,2% aquest any i un 2,1% el pròxim, una i dues dècimes menys, respectivament, en comparació del recollit durant el mes d'abril.
En concret, s'ha reduït en dues dècimes les seves estimacions per als Estats Units, fins a l'1,7% el 2013 i el 2,7% el 2014; pel contrari, ha revisat cinc dècimes a l'alça la previsió per a aquest any del Japó, fins al 2%, tot i que s'ha retallat en tres dècimes la del 2014, fins a l'1,2%.
AUGMENTAR ELS ESFORÇOS
D'altra banda, la institució dirigida per Christine Lagarde assenyala que les perspectives més febles i els nous riscos representen nous desafiaments per al creixement, la feina i el reequilibri global: "Els polítics de tot el món han d'augmentar els esforços per garantir un creixement robust", reclama.
Així, considera que les principals economies avançades han de mantenir una política macroeconòmica que recolzi el creixement a curt termini, al mateix temps que es desenvolupen plans "creïbles" per arribar a la sostenibilitat del deute a mitjà termini i reformes per restaurar els balanços i els canals de crèdit.
Segons la seva opinió, amb una baixa inflació i una feble economia, els estímuls de política monetària haurien de continuar fins que la recuperació estigui ben afermada.
Així, afegeix que els possibles efectes adversos d'aquesta situació han de ser continguts amb polítiques reguladores i macroprudencials, i demana una "clara comunicació" del fi de la política acomodatícia per ajudar a reduir la volatilitat.
En aquesta línia, també reclama "majors progressos" en la reestructuració i la reforma del sector financer per a recapitalitzar i reestructurar els balanços dels bancs i millorar la transmissió de la política monetària.
En el cas de l'Eurozona, considera que una revisió dels actius bancaris hauria d'identificar quins són problemàtics i quantificar les necessitats de capital, tot això recolzat per la recapitalització directa per part del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede) quan sigui apropiat.
Alhora, reclama als europeus que avancin cap a una unió bancària completa, amb un mecanisme únic de resolució, i adverteix que són "crucials", per augmentar el creixement i la feina, les polítiques per reduir la fragmentació financera, donar suport a la demanda i reformar els mercats laborals i de productes.
