MADRID, 7 jul. (EUROPA PRESS) -
L'exsecretari general del Diplocat Albert Royo va reconèixer davant el jutge pagaments a convidats internacionals que van estar a Catalunya amb motiu del referèndum independentista de l'1 d'octubre, però va assegurar que es tractava de visitants" i no d'observadors electorals que "estaven interessats" a presenciar la jornada i "conèixer de primera mà el procés", per la qual cosa la seva presència va ser iniciativa d'ells mateixos.
"Res té a veure amb una observació electoral. Visitants internacionals són des de polítics a gent del món de l'empresa, del món de la cultura, joves líders que participen en una visita per conèixer una realitat de primera mà", va explicar Royo dimarts passat a la seva declaració com imputat, a la qual ha tingut accés Europa Press, davant el titular del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que investiga l'organització de l'1-O.
Segons l'exdirectiu, la majoria d'aquests "visitants" van ser "diputats estrangers que tenien interès a ser-hi el setembre, uns dies abans del referèndum, per la situació política" d'aquell moment, que va definir com a "delicada". "Estaven interessats a estar aquí i conèixer de primera mà", va insistir.
Royo, que només va contestar a les preguntes del seu advocat durant l'interrogatori, va remarcar que aquesta presència de personalitats estrangeres "per res" tenia a veure amb la legitimació internacional de la votació. De fet, ha comparat aquestes visites amb les quals també, va assegurar, va haver-hi en la consulta del 9 de novembre del 2014 o les eleccions autonòmiques del 27 de setembre del 2015.
Així, a la pregunta de si va tenir alguna participació en la contractació d'observadors, Royo va contestar que "en absolut" i que "per res" estava en les "funcions del Diplocat l'organització de l'1-O. No obstant això, després va reconèixer que el Diplocat es va fer càrrec dels costos: "És el mateix protocol sempre. Es cobreix el cost del viatge i estada en alguns casos; en altres casos ens van dir que no calia".
MÉS DE 270.000 EUROS EN OBSERVADORS, SEGONS LA GUÀRDIA CIVIL
En el sumari de la causa que investiga el jutge d'instrucció número 13 de Barcelona, el nom de Royo va aparèixer després dels registres de la Guàrdia Civil el 20 de setembre. En un disc dur intervingut a la seu de la Vicepresidència de la Generalitat es van trobar anotacions sobre les despeses generades en els processos electorals del 2012 i 2015, comparats amb un pressupost del procés electoral del 2017, és a dir, el referèndum.
En la cel·la corresponent al 2017, segons l'informe de l'Institut Armat, recull la quantitat de 50.000 euros per a observadors electorals, "amb el que es pot concloure que aquesta despesa estava previst per a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre".
Gairebé dos mesos després, la Guàrdia Civil es va personar a la seu del Diplocat, on va sol·licitar la quantificació dels costos assumits en relació amb el referèndum. D'aquest registre, els investigadors van concloure que entre vols, reserves d'hotels i actes es van destinar a més de 40 observadors internacionals gairebé 40.600 euros.
L'Institut Armat afegeix a aquesta quantitat 112.993 euros que van ser abonats directament als integrants del grup d'experts d'Helena Catt, una consultora internacional del Regne Unit. Els investigadors van acreditar també dos pagaments a The Hague Centre for Strategic Studies que van sumar 119.700 euros, deixant pendents de pagament altres 47.000. Totes aquestes quantitats llancen un total de més de 273.000 euros.
Aquest centre va ser contractat per la Delegació de la Generalitat a Brussel·les, que el 2017 estava dirigida per Amadeu Altafaj. Aquest també va declarar en qualitat d'investigat dimarts passat i en l'interrogatori va justificar el conveni per la necessitat de fer un "informe estratègic" sobre riscos en seguretat i el context internacional, tant en la UE com els nous desafiaments en la resta del món.
EL PLA ESTRATÈGIC ESTAVA DESFASAT
Segons Altafaj, en la Conselleria d'Exteriors que dirigia Raül Romeva va haver-hi "discussions" a mitjans del 2017 per adequar el "pla estratègic" a seguir, perquè el que hi havia estava "desfasat". Per tant, va negar que l'informe estigués vinculat a l'1-O i al procés independentista català.
L'exdelegat a Brussel·les, que també va contestar únicament a les preguntes del seu advocat, va aprofitar per recordar que "totes" les comunitats autònomes estan representades davant la UE, encara que va admetre que Catalunya "sempre ha tingut una acció exterior molt potent".
Així, va al·legar que la contractació de The Hague Centre for Strategic Studies es va deure al fet que la Conselleria d'Exteriors cercava una "entitat capacitada" per realitzar l'esmentat informe, ja que aquesta entitat està "molt preparada per orientar i per desenvolupar un model, que és el que van començar a fer".
A la pregunta de si en algun moment va pensar que aquest encàrrec podia ser "incorrecte o il·legal", Altafaj va respondre que no i que, de fet, li semblava que estava "en línia amb tots els debats que hi havia en aquest moment a l'escena internacional, però sobretot a la UE".
L'exdelegat català a Brussel·les va explicar que el contracte amb el The Hague Centre for Strategic Studies estipulava que el pagament per l'elaboració de l'informe es realitzaria en tres mensualitats. "Lamentablement, el resultat avui no el podem verificar i crec que és una llàstima, sincerament. Si no hi hagués hagut el 155 i la seva aplicació, tindríem el resultat d'aquest treball finalitzat", va lamentar.
