És un dels sectors espanyols menys afectats per la crisi del coronavirus
BARCELONA, 31 oct. (EUROPA PRESS) -
L'exportació agroalimentària espanyola ha augmentat durant la pandèmia de coronavirus i aquest sector s'ha convertit en un dels menys afectats per la crisi, segons l'Informe Sectorial Agroalimentari 2020 de CaixaBank Research amb motiu de la Covid-19, que ha recollit Europa Press.
Aquesta resistència del sector es deu en gran part precisament a l'exportació, que s'ha beneficiat de la internacionalització de les seves empreses abans de la pandèmia; i al confinament, que ha obligat a consumir més béns de primera necessitat i a emmagatzemar-los a casa.
El sector ha tingut "una evolució molt favorable, fins i tot contracíclica": el valor afegit brut del sector primari va créixer un 3,6% intertrimestral (6,3% interanual) en el segon trimestre, marcat pel confinament.
MENYS ATUR I MENYS ERTO
La indústria agroalimentària també ha evolucionat bé respecte al conjunt de la indústria manufacturera, més afectada pel confinament: la producció manufacturera va baixar un 26,7% interanual d'abril a juny, però l'alimentària només un 9,4%.
El sector agroalimentari també ha perdut menys ocupació i menys treballadors afectats per ERTO, i la recuperació de l'afiliació a la Seguretat Social s'ha anat afermant durant l'estiu.
UNA ALTRA MANERA DE CONSUMIR
El confinament ha canviat els patrons de consum, que s'ha incrementat molt a les llars, en detriment del canal Horeca, la situació del qual s'agreuja per l'aturada del turisme estranger; i s'ha incrementat el comerç electrònic en la compra d'aliments, com reflecteix la despesa amb targetes als TPV de CaixaBank.
Respecte a la pèrdua de turistes, l'estudi qualifica d'excel·lent la posició turística espanyola abans de la crisi, per la qual cosa preveu "una sòlida capacitat de recuperació a mig termini" quan hi hagi un tractament contra el coronavirus.
EXPORTACIONS
Al 2019, abans de la pandèmia, les vendes agroalimentàries a l'exterior van sumar 50.361 milions d'euros i van ser el 17,4% de tots els béns exportats: Espanya és la quarta economia exportadora del sector a la UE (després de Països Baixos, Alemanya i França) i al 2018 va arrabassar al Canadà la setena posició mundial d'exportadors alimentaris, amb una quota al mercat global del 3,6% (superior al 1,8% del total d'exportacions de béns).
Amb la pandèmia, l'augment de les exportacions ha estat general (destaquen els cítrics cap a Europa i el porcí cap a Àsia), i s'ha vist afavorit per un bon posicionament previ del sector espanyol a l'estranger "fruit de l'esforç d'internacionalització dels últims anys".
Malgrat l'impacte de la pandèmia en el comerç internacional, l'exportació agroalimentària espanyola ha pujat un 4,9% interanual de gener a juliol; l'exportació del sector primari ha estat millor, amb un avanç del 6,3% interanual fins al juliol.
Aquestes xifres contrasten amb la disminució del total d'exportació de béns (-14,6%), així que el pes de l'exportació agroalimentària sobre el total ha pujat i a l'abril va arribar al 30%.
Les importacions agroalimentàries també han pujat, però menys, i el superàvit exterior de béns agroalimentaris "ha aconseguit un rècord històric al juliol": un 1,30% del PIB (davant del 1,06% al 2019).
La carn ha liderat l'augment de l'exportació, amb un 25% interanual de gener a juliol, gràcies al porcí (+35%), seguit de: conserves de carn o peix (+13,2%); productes de llavors oleaginoses i del cafè i el te, amb augments superiors al 10%, tot i que amb un pes reduït sobre el total d'exportacions (proper al 1%); i és més rellevant l'avanç de les fruites (+9,4%), primer grup de productes exportats.
Alguns grups de productes han retrocedit, com el peix, crustacis i mol·luscs (-15,7%), begudes (-5,2%) i greixos (-5,4%); i en concret, l'exportació d'oli d'oliva han caigut un 7,4% interanual i el vi un 5,4%, tot i que tots dos continuen "al top 5" de productes agroalimentaris exportats.
PER AUTONOMIES
Aragó és la comunitat que més ha crescut en exportació fins al juliol (+33,8%), gràcies al porcí, seguit del País Basc (+13,3%), pels greixos i olis modificats químicament; Catalunya (+8,8%), també pel porcí, i Comunitat Valenciana (+7,6%), pels cítrics; però en l'altre extrem hi ha Balears i Canàries (-28,4% i -25%).
La UE és la gran destinació de l'exportació espanyola (sobretot França, Alemanya, Itàlia, Portugal, en aquest ordre), seguida del Regne Unit, la Xina (on gairebé s'ha doblat de gener a juliol del 2020 respecte al mateix període del 2019: +94,1%) i els Estats Units
No obstant això, el sector "segueix atentament" les tensions comercials globals (especialment entre els Estats Units i la UE) i la negociació del Brexit.
DIGITALITZAR PER ADAPTAR-SE
L'estudi també constata que les empreses més digitalitzades estan millor preparades per adaptar-se a un entorn canviant, motiu pel qual defensa que totes les baules de la cadena alimentària aprofitin les noves tecnologies digitals (big data, robòtica, internet de les coses i blockchain, fonamentalment).
Com a exemple, destaca que les tècniques d'agricultura de precisió milloren la productivitat dels cultius i potencien la sostenibilitat del sector, en fer un ús més eficient de l'aigua i de l'energia.
LES TECNOLOGIES MÉS USADES
Però l'estudi constata que falta informació estadística sobre el grau d'adopció d'aquestes tecnologies, per la qual cosa analitza aquesta implantació a la xarxa social Twitter, segons la freqüència en què apareixen mencionades en tuits des del 2017 fins el 2019.
Aquesta anàlisi reflecteix que el blockchain és la tecnologia que sobresurt en la indústria agroalimentària (30% del total de tuits sobre digitalització del sector): el seu ús permet l'autenticació digital dels productes alimentaris i permet el seu traçabilitat a totes les baules de la cadena alimentària.
Quant a la robòtica per l'agroalimentació, destaquen els drons, amb "un creixement exponencial en els últims anys" i aplicacions cada cop més àmplies (com la detecció primerenca de plagues i la localització de senglars per impedir el contagi de pesta porcina).
La realitat virtual i augmentada també és una tecnologia relativament popular en la indústria agroalimentària; per exemple, per reparar avaries amb ulleres de realitat augmentada.
A tot el sector primari, les tecnologies més populars són el big data, l'internet de les coses i la robòtica, que resulten "indispensables" per avançar en l'aplicació de tècniques d'agricultura de precisió i l'automatització intel·ligent del camp.
