És un dels sectors espanyols menys afectats per la crisi del coronavirus
BARCELONA, 31 oct. (EUROPA PRESS) -
L'exportació agroalimentria espanyola ha augmentat durant la pandmia de coronavirus i aquest sector s'ha convertit en un dels menys afectats per la crisi, segons l'Informe Sectorial Agroalimentari 2020 de CaixaBank Research amb motiu de la Covid-19, que ha recollit Europa Press.
Aquesta resistncia del sector es deu en gran part precisament a l'exportació, que s'ha beneficiat de la internacionalització de les seves empreses abans de la pandmia; i al confinament, que ha obligat a consumir més béns de primera necessitat i a emmagatzemar-los a casa.
El sector ha tingut "una evolució molt favorable, fins i tot contracíclica": el valor afegit brut del sector primari va créixer un 3,6% intertrimestral (6,3% interanual) en el segon trimestre, marcat pel confinament.
MENYS ATUR I MENYS ERTO
La indústria agroalimentria també ha evolucionat bé respecte al conjunt de la indústria manufacturera, més afectada pel confinament: la producció manufacturera va baixar un 26,7% interanual d'abril a juny, per l'alimentria només un 9,4%.
El sector agroalimentari també ha perdut menys ocupació i menys treballadors afectats per ERTO, i la recuperació de l'afiliació a la Seguretat Social s'ha anat afermant durant l'estiu.
UNA ALTRA MANERA DE CONSUMIR
El confinament ha canviat els patrons de consum, que s'ha incrementat molt a les llars, en detriment del canal Horeca, la situació del qual s'agreuja per l'aturada del turisme estranger; i s'ha incrementat el comer electrnic en la compra d'aliments, com reflecteix la despesa amb targetes als TPV de CaixaBank.
Respecte a la prdua de turistes, l'estudi qualifica d'excellent la posició turística espanyola abans de la crisi, per la qual cosa preveu "una slida capacitat de recuperació a mig termini" quan hi hagi un tractament contra el coronavirus.
EXPORTACIONS
Al 2019, abans de la pandmia, les vendes agroalimentries a l'exterior van sumar 50.361 milions d'euros i van ser el 17,4% de tots els béns exportats: Espanya és la quarta economia exportadora del sector a la UE (després de Pasos Baixos, Alemanya i Frana) i al 2018 va arrabassar al Canad la setena posició mundial d'exportadors alimentaris, amb una quota al mercat global del 3,6% (superior al 1,8% del total d'exportacions de béns).
Amb la pandmia, l'augment de les exportacions ha estat general (destaquen els cítrics cap a Europa i el porcí cap a sia), i s'ha vist afavorit per un bon posicionament previ del sector espanyol a l'estranger "fruit de l'esfor d'internacionalització dels últims anys".
Malgrat l'impacte de la pandmia en el comer internacional, l'exportació agroalimentria espanyola ha pujat un 4,9% interanual de gener a juliol; l'exportació del sector primari ha estat millor, amb un avan del 6,3% interanual fins al juliol.
Aquestes xifres contrasten amb la disminució del total d'exportació de béns (-14,6%), així que el pes de l'exportació agroalimentria sobre el total ha pujat i a l'abril va arribar al 30%.
Les importacions agroalimentries també han pujat, per menys, i el supervit exterior de béns agroalimentaris "ha aconseguit un rcord histric al juliol": un 1,30% del PIB (davant del 1,06% al 2019).
La carn ha liderat l'augment de l'exportació, amb un 25% interanual de gener a juliol, grcies al porcí (+35%), seguit de: conserves de carn o peix (+13,2%); productes de llavors oleaginoses i del caf i el te, amb augments superiors al 10%, tot i que amb un pes redut sobre el total d'exportacions (proper al 1%); i és més rellevant l'avan de les fruites (+9,4%), primer grup de productes exportats.
Alguns grups de productes han retrocedit, com el peix, crustacis i molluscs (-15,7%), begudes (-5,2%) i greixos (-5,4%); i en concret, l'exportació d'oli d'oliva han caigut un 7,4% interanual i el vi un 5,4%, tot i que tots dos continuen "al top 5" de productes agroalimentaris exportats.
PER AUTONOMIES
Aragó és la comunitat que més ha crescut en exportació fins al juliol (+33,8%), grcies al porcí, seguit del País Basc (+13,3%), pels greixos i olis modificats químicament; Catalunya (+8,8%), també pel porcí, i Comunitat Valenciana (+7,6%), pels cítrics; per en l'altre extrem hi ha Balears i Canries (-28,4% i -25%).
La UE és la gran destinació de l'exportació espanyola (sobretot Frana, Alemanya, Itlia, Portugal, en aquest ordre), seguida del Regne Unit, la Xina (on gairebé s'ha doblat de gener a juliol del 2020 respecte al mateix període del 2019: +94,1%) i els Estats Units
No obstant aix, el sector "segueix atentament" les tensions comercials globals (especialment entre els Estats Units i la UE) i la negociació del Brexit.
DIGITALITZAR PER ADAPTAR-SE
L'estudi també constata que les empreses més digitalitzades estan millor preparades per adaptar-se a un entorn canviant, motiu pel qual defensa que totes les baules de la cadena alimentria aprofitin les noves tecnologies digitals (big data, robtica, internet de les coses i blockchain, fonamentalment).
Com a exemple, destaca que les tcniques d'agricultura de precisió milloren la productivitat dels cultius i potencien la sostenibilitat del sector, en fer un ús més eficient de l'aigua i de l'energia.
LES TECNOLOGIES MÉS USADES
Per l'estudi constata que falta informació estadística sobre el grau d'adopció d'aquestes tecnologies, per la qual cosa analitza aquesta implantació a la xarxa social Twitter, segons la freqüncia en qu apareixen mencionades en tuits des del 2017 fins el 2019.
Aquesta anlisi reflecteix que el blockchain és la tecnologia que sobresurt en la indústria agroalimentria (30% del total de tuits sobre digitalització del sector): el seu ús permet l'autenticació digital dels productes alimentaris i permet el seu traabilitat a totes les baules de la cadena alimentria.
Quant a la robtica per l'agroalimentació, destaquen els drons, amb "un creixement exponencial en els últims anys" i aplicacions cada cop més mplies (com la detecció primerenca de plagues i la localització de senglars per impedir el contagi de pesta porcina).
La realitat virtual i augmentada també és una tecnologia relativament popular en la indústria agroalimentria; per exemple, per reparar avaries amb ulleres de realitat augmentada.
A tot el sector primari, les tecnologies més populars són el big data, l'internet de les coses i la robtica, que resulten "indispensables" per avanar en l'aplicació de tcniques d'agricultura de precisió i l'automatització intelligent del camp.
