Actualitzat 13/03/2015 16:59

L'exnúmero dos de Blesa confia que li reintegrin els 429.000 euros que ha tornat per la 'targeta black'

CAJA MADRID
Foto: EUROPA PRESS

Un històric de Caja Madrid defensa usar la visa en excedència i afirma que no reclamarà les pèrdues per comprar accions de Bankia

   MADRID, 13 Mar. (EUROPA PRESS) -

   L'exconseller executiu de Caja Madrid i mà dreta del seu expresident Miguel Blesa, Matías Amat, ha confiat davant del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu recuperar els 429.000 euros que ha tornat per l'ús de la 'targeta black', i alhora ha assegurat que sempre s'ha mostrat convençut que la tributació fiscal estava "en regla" perquè la caixa comptava amb un "equip fiscal de primeríssima", segons han informat fonts presents en la declaració.

   Matías Amat, que ha declarat com a imputat en la causa en què s'investiguen els plàstics opacs, ha explicat que el director de Mitjans Manuel Gutierrez Rosales li va lliurar la 'visa' el 1999 com un "complement salarial" per a despeses de lliure disposició, incloent-hi extraccions en efectiu dels caixers automàtics i amb un límit inicial de 40.000 euros que ha anat 'in crescendo' fins a arribar als 60.000 euros.

   L'exdirector general de Negoci de l'entitat, que va gastar 15.000 euros en una botiga d'art sacre i va carregar també el lloguer d'una embarcació d'esbarjo o compres en joieries o clubs de golf, ha posat de manifest que consumia fins a arribar al límit, no s'exigien justificants i pensava que estava declarant per aquestes retribucions perquè eren incloses en el seu certificat de retencions.

   Després de ser preguntat pel jutge per què aquesta remuneració s'ingressa a una targeta en lloc d'un compte corrent amb accés a tots els moviments, Matías Amat ha respost de manera lacònica: "No ho sé, ni ho vaig preguntar". Dit això, ha explicat que ha tornat els 42.000 euros reclamats per Bankia i ha dipositat al jutjat els 389.000 euros restants.

ÚS DE LA 'BLACK' EN EL VEHICLE D'EMPRESA

    Després d'ell, ha comparegut l'exconseller executiu Mariano Pérez Claver, que va gastar 354.100 euros amb la seva 'visa' black i que va utilitzar el plàstic durant prop d'un any quan ja es trobava en excedència. "Com era possible que disposés d'aquest complement salarial sense treballar?", li ha preguntat el fiscal, al que ha respost: "Ho ignoro, però entenia que no era il·legal".

   Pérez Claver, antic president de SOS Cuétara i NH Hoteles, ha respost sobre un correu electrònic enviat a la caixa en la qual proposava carregar a la targeta les millores del seu vehicle d'empresa. Sobre aquesta qüestió, ha dit que no va veure "cap problema" després de ser un complement retributiu i per això ho va demanar al director financer Ildefonso Sánchez Barcoj. Amb tot, ha volgut posar de manifest que ell mateix ha invertit en accions de Bankia. "I vaig tenir unes pèrdues que no declararé", ha reblat.

   Pérez Claver ha coincidit amb altres exdirectius de Caja Madrid, com Ramón Ferraz Ricarte (390.000), l'exdirector d'Organització Ricardo Morado (443.000 euros) o l'antic director de Comunicació Juan Manuel Astorqui (287.000), que Blesa els va comunicar "personalment" les seves retribucions i els límits de la targeta, mentre que Gutiérrez Rosales se les va lliurar.

   Tots ells han dit que es tractava d'un complement salarial, de lliure disposició, i diversos han precisat que periòdicament rebien informació sobre el saldo per part del director de Mitjans. Han assenyalat com als seus interlocutors en aquest tema a Gutierrez Rosales, o el seu successor Sánchez Barcoj, i han conclòs que assumien que Caja Madrid s'ocupava del seu tractament fiscal.

   El magistrat, que ha interrogat ja 67 antics responsables de la caixa per aquest assumpte, atribueix als exconsellers un delicte d'administració deslleial i un altre d'apropiació indeguda i a la resta d'exdirectius únicament aquest últim. Entre els imputats estan els expresidents de Caja Madrid Miguel Blesa i Rodrigo Rato i l'exdirector financer Ildefonso Sánchez Barcoj.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés