L'exlletrat major del Parlament: el sobiranisme ha "danyat" les institucions però no hi ha rebel·lió

Antoni Bayona, exlletrat del Parlament, al centre (arxiu)
EUROPA PRESS - Archivo
Publicat 26/2/2019 9:56:40CET

Un llibre d'Antoni Bayona analitza els episodis del setembre del 2017

BARCELONA, 26 Febr. (EUROPA PRESS) -

Un llibre que acaba de publicar l'exlletrat major del Parlament Antoni Bayona acusa l'independentisme d'haver "danyat" les institucions catalanes amb la unilateralitat, però rebutja que els fets d'octubre del 2017 impliquin delictes de rebel·lió i sedició.

Bayona --que va deixar el càrrec al juny del 2018 però segueix com a lletrat ras-- va ser testimoni dels dies més intensos del setembre i octubre del 2017, quan es va declarar la República, i els analitza en el llibre 'No todo vale. La mirada de un jurista a las entrañas del procés' (Editorial Península).

Una dels seves tesis és que defensar la independència és un projecte polític "legítim", però creu que s'ha fet al marge de la llei, i s'ha desobeït repetides vegades el Tribunal Constitucional (TC) malgrat els advertiments dels lletrats del Parlament.

"El judici de debò ha de ser polític i social, per exigir responsabilitats als que ens van portar fins aquí, van posar en risc les mateixes institucions, i van causar uns danys a la societat dels quals difícilment és recuperarà a curt i mig termini", conclou.

Així, és crític amb el sobiranisme català, però creu que no va haver-hi rebel·lió, perquè després de declarar la independència es va demostrar que no hi havia "un pla mínimament elaborat i coordinat" per implementar-la, i la iniciativa va quedar en una fantasia i un despropòsit que no va anar més enllà d'una resolució parlamentària, segons ell.

Considera que "la manera de procedir dels responsables implicats és molt poc respectuosa amb el principi de legalitat i amb el deure d'acatar les resolucions judicials, la qual cosa és certament greu, (...) però no constitueix rebel·lió en el sentit que estableix el Codi Penal".

També defensa Espanya com un país democràtic i critica l'independentisme: "Reclamar-se com víctimes de la repressió, com si estiguéssim en ple franquisme o en un règim autoritari, és desproporcionat i manipulador".

"CERTA HOSTILITAT"

Bayona, que en el passat va signar diversos informes que advertien a l'independentisme que els seus plans suposaven desobeir el TC, qualifica com "dies de la infàmia" el ple del 6, 7 i 8 de setembre del 2017, quan es van aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica.

Per a ell, el problema és que les lleis fossin inconstitucionals, com després va dictaminar el TC, però també que es van tramitar per una via d'urgència que va significar --en els seves paraules-- fer miques el Reglament del Parlament, i "van arrasar tots els drets de l'oposició".

"El que molts van pensar que seria una festa de la democràcia va derivar en el caos, i va desprestigiar la institució parlamentària. Personalment vaig sentir pena i vergonya d'haver de viure aquest espectacle", recorda.

I assegura que, a partir dels seus posicionaments contra els moviments parlamentaris de l'independentisme, va començar a "percebre una certa hostilitat no només per part de certs polítics, sinó també d'alguns treballadors del Parlament".

Sí elogia l'actitud dels diputats de l'oposició en aquells dies: al·ludeix a l'educació de José María Espejo-Saavedra (Cs); a la finura jurídica de Ferran Pedret (PSC); la capacitat argumental i mediadora de Joan Coscubiela (SíQueEsPot), i la "serenor" d'Alejandro Fernández (PP).

CRÍTICA AL GOVERN CENTRAL

Justifica el títol del llibre, 'No todo vale', com una crítica a l'independentisme i a més al Govern central per qüestions com les càrregues policials de l'1-O.

Per a ell, "s'han comès excessos des de les institucions catalanes i estatals, i és important que s'expliqui com és reparteixen les responsabilitats".

NO A LA INVESTIDURA TELEMÀTICA

Bayona, que lamenta que massa vegades s'ha posat els lletrats del Parlament en una mala posició, insisteix que no és possible investir a distància un candidat a presidir la Generalitat, en al·lusió a una eventual investidura de Carles Puigdemont.

"Aquesta pretensió de governar a distància, sense capacitat real per fer-ho en els condicions que pressuposa una responsabilitat d'aquesta naturalesa, no em sembla una opció realista", resumeix.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.