Bayona defensa en un llibre la necessitat d'un "pacte de convenincia" per superar el conflicte
BARCELONA, 17 març (EUROPA PRESS) -
L'exlletrat major del Parlament Antoni Bayona ha plantejat que l'Estat accepti fer un referndum a Catalunya que plantegi la independncia "amb una pregunta indirecta" per conixer l'opinió de la ciutadania sobre iniciar un procés de reforma constitucional destinat a introduir en la Constitució el dret a decidir.
Ho defensa en el llibre 'Sobreviure al procés. A la recerca de terra ferma' (Edicions Península), que sortir a la venda el 24 de mar i en el qual Bayona --va ser lletrat major del Parlament durant 2017, quan el Parlament va declarar la independncia i va aprovar les lleis de 'desconnexió', fins que va deixar el seu crrec al juny de 2018 malgrat que ara segueix com a lletrat ras-- exposa la seva proposta per superar el conflicte a Catalunya.
Bayona sosté que un referndum amb una pregunta directa sobre la independncia ja s'ha vist que no encaixa en la jurisprudncia constitucional vigent, per que "no hauria d'haver-hi cap inconvenient a admetre, almenys, un referndum amb una pregunta indirecta".
Considera que aquesta fórmula "no aniria contra la doctrina constitucional i permetria expressar d'alguna manera el dret a decidir", a més de donar consistncia a la presentació d'una iniciativa de reforma constitucional, que creu que podria presentar el propi Parlament.
Per a ell, la Constitució no conté "una prohibició clara per poder realitzar un referndum consultiu, tot i que la seva resposta pugui entrar en contradicció amb la prpia Constitució", i defensa que el problema per admetre una consulta no est en ella sinó en la interpretació que fa el Tribunal Constitucional (TC).
Així, subratlla que un referndum consultiu per conixer l'opinió de la població donaria fonament a l'inici d'un procés de reforma constitucional i considera que d'aquesta manera "s'obriria un nou escenari en el qual el dret a decidir podria tenir una llera d'expressió democrtica que portés a un procés de negociació política i, en últim terme, a obrir un procés de reforma constitucional".
"La mateixa convocatria del referndum per l'Estat seria el resultat d'un acord polític sobre la pregunta que realitzar i sobre les condicions o requisits que s'haurien de produir perqu el resultat obtingut impliqués una obligació recíproca de negociar la seva aplicació", ha afegit.
MILLORA DE L'AUTOGOVERN
Bayona, que forma part de la plataforma El País de Dem, que vol impulsar un projecte catalanista moderat contrari a la unilateralitat, afirma que no és suficient amb resoldre la qüestió del dret a decidir, sinó que també cal cercar un acord entre l'Estat i la Generalitat que aconsegueixi una "millora palpable de l'autogovern".
És el que ell titlla com a "pacte de convenincia", que ha de servir com a acord provisional per donar estabilitat i ha d'abordar qüestions com el finanament de la Generalitat, la distribució de competncies i el reconeixement d'una posició singular de Catalunya, i assenyala que un dels primers elements que es podrien plantejar és la recuperació dels articles de l'Estatut de 2006 que el TC va anullar.
Per a aix, veu necessari que des de l'Estat s'abandoni "qualsevol visió del conflicte catal que ho situ en el terreny estrictament judicial, ho percebi com un problema d'ordre públic o ho consideri una reacció social passatgera sense voler veure les seves causes de fons", mentre que des de l'independentisme s'hauria d'assumir que la via unilateral va ser un error i que la independncia s'ha de promoure per altres camins, segons ell.
MODIFICAR ELS EFECTES DE LA SENTNCIA
A més, Bayona assegura que la política hauria d'intervenir per modificar els efectes de la sentncia de el 1-O del Tribunal Suprem, ja que creu que "estableix guanyadors i perdedors" i no facilita que s'avanci en una solució al conflicte.
Insisteix que les institucions polítiques poden intervenir legítimament "per corregir les conseqüncies indesitjables" de la justícia i, al seu judici, de vegades és necessari fer-ho per salvar la credibilitat del sistema institucional i constitucional.
