La incògnita és si es postularà per ser candidat a les municipals
BARCELONA, 15 maig (EUROPA PRESS) -
L'exconseller de Cultura i exdelegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell, ha anunciat que el dimarts 22 de maig a les 19 hores i des de l'Ateneu Barcelonès presentarà públicament com considera que cal afrontar "el futur de Barcelona".
"És hora de sumar", ha explicat en una anotació a Twitter recollida per Europa Press, en la qual ha adjuntat una imatge amb una vista aèria de la capital catalana i el lema 'Manifest Barcelona'.
Mascarell va ser militant del PSC i conseller de Cultura durant uns mesos en el primer Govern tripartit; després, va abandonar el partit descontent amb les tesis dels socialistes catalans i Artur Mas el va repescar per ser de nou conseller Cultura en els seus dos mandats.
Després de no repetir en el Govern de Carles Puigdemont, l'expresident el va situar com a delegat del Govern a Madrid, càrrec del qual va ser destituït en aplicació de l'article 155 de la Constitució.
Mascarell llavors va formar part de les llistes de JxCat al Parlament en el lloc 26 per Barcelona, però no va aconseguir ser triat diputat de la Cambra catalana; va arribar a publicar-se el seu nom com a possible candidat a president, però no tenir escó ho impedia i finalment el triat va ser Quim Torra.
La gran incògnita de l'acte en l'Ateneu és si Mascarell aclarirà si aspira a ser alcaldable per Barcelona: l'última pista la va donar el 27 de maig, quan en una entrevista radiofònica va explicar que tenia "unes certes ganes de repensar" la ciutat de Barcelona i posar un projecte sobre la taula.
Preguntat per si ambicionava l'alcaldia de Barcelona, Mascarell va dir que podria "contribuir a tenir" una nova proposta, que és la que presentarà en públic dimarts vinent.
FRAGMENTACIÓ INDEPENDENTISTA
L'independentisme es troba davant la disyuntiva de si es presenta unit o per separat a les eleccions a la capital catalana: el PDeCAT no descarta la idea, i ERC s'ha mostrat sempre poc inclinada a aquest tipus de coalicions electorals.
Ara com ara, el PDeCAT ja ha triat el seu alcaldable, l'exconsellera Neus Munté, i ERC el seu, l'actual líder en el consistori Alfred Bosch, però sectors de l'independentisme pressionen perquè hi hagi una llista unitària amb cap dels dos al capdavant.
Un exemple és el filòsof Jordi Graupera, que impulsa una recollida de signatures perquè s'organitzin unes primàries perquè l'independentisme triï el seu candidat per a la capital catalana, i després es presenti unit a les eleccions per disputar-li l'alcaldia a Ada Colau.
Els defensors de la llista unitària han vist reforçada les seves tesis amb el fet que l'exprimer ministre de França, Manuel Valls, s'estigui plantejant ser el cap de llista de Cs --o d'una plataforma constitucionalista--: consideren que això polaritzaria els comicis entre Colau i l'exmandatari francès i l'independentisme hauria de presentar-se unit per tenir opcions.
