Publicat 14/03/2019 12:01

L'excap de pagaments de Turull atribueix als seus serveis jurídics la decisió de no abonar anuncis de l'1-O

Dissetena jornada del judici del procés en el Tribunal Suprem
Señal TV del Tribunal Supremo

MADRID, 14 març (EUROPA PRESS) -

L'exdirectora de Serveis de la Conselleria de Presidncia de la Generalitat Teresa Prohias, que va ser condemnada al Tribunal de Comptes per la seva responsabilitat comptable en la gestió del 9-N, ha atribut aquest dijous als serveis jurídics del seu departament la recomanació de no abonar les despeses que van generar dues campanyes publicitries que segons l'acusació van ser utilitzades per publicitar el referndum illegal de l'1 d'octubre del 2017.

El minuciós interrogatori de la fiscal Consuelo Madrigal i de l'advocada de l'Estat Rosa María Seoane durant la sessió del judici del procés al Tribunal Suprem ha posat en serioses dificultats a la testimoni, que ha respost amb evasives el seu coneixement de la gestió econmica de dues campanyes dutes a terme en setmanes prvies a l'1-O, les referides al Registre de Catalans a l'Exterior i la denominada "Civisme", que consistia en una imatge d'unes vies.

Respecte a la primera d'aquestes campanyes, Prohias ha reconegut que es tractava d'un contracte menor que recorda haver signat encara que, després de conixer les diligncies obertes pel Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona va consultar l'assessoria jurídica del seu departament --el de Presidncia, del qual era responsable l'acusat Jordi Turull-- que va emetre una nota en que recomanava la suspensió del pagament basant-se "en un article de la llei de finances", segons ha manifestat.

Més problemes ha causat a aquesta testimoni aclarir el significat de dues factures --per valor de 93.179 i més de 184.000 euros-- que consten en la causa del Jutjat de Barcelona com relacionades amb una campanya denominada 'Civisme' i que van ser emeses per la Corporació de Mitjans catalana que tenia signat un contracte-marc amb la Generalitat per a la difusió de les seves campanyes institucionals.

Referent a aix, la testimoni ha rebutjat que el seu departament sollicités un servei que pogués generar aquestes factures i ha explicat que després de conixer la reclamació sobre les mateixes va sollicitar igualment la seva opinió a l'assessoria jurídica, que va emetre una nota en la qual feia esment al fet que la Corporació "té uns compromisos de servei públic" i ja calia considerar-les com pagades.

Prohias va remetre un escrit a Hisenda el 20 de febrer del 2018 explicant aquesta incidncia, segons ha reconegut a preguntes de la fiscal. "En aquest cas no hi havia expedient de contractació, i si no hi ha expedient, no existeix aquesta despesa", ha manifestat en repetides ocasions.

Tampoc no ha pogut donar compte d'unes factures oposades a Unipost --l'empresa en qu la Gurdia Civil va confiscar milers de targetes censals destinades a la consulta illegal-- per una despesa superior a 240.000 euros, i únicament ha reconegut dues comandes menors anteriors per 6.000 i 12.000 euros.

"S'ho va inventar Unipost?", li ha preguntat la fiscal, a la qual cosa la testimoni ha contestat que ella no havia dit aix. Seguidament ha explicat que després de ser informada de la factura d'Unipost per la Gurdia Civil va revisar la plataforma informtica d'expedients de la Conselleria "i no n'hi havia cap" pel citat import.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés