Sobre la sentència del TJUE i Junqueras: "Em complau que per fi acceptin el que opinen els jutges. Només falta que acatin les sentències del TC"
MADRID, 29 des. (EUROPA PRESS) -
El diplomàtic espanyol José Cuenca, ambaixador al Canadà entre el 1999 i el 2003, considera que Espanya pot aprendre lliçons de l'estratègia que va seguir el Govern federal d'aquest país contra el separatisme del Quebec, fins al punt que "avui, el soberanisme no és una amenaça per a la integritat territorial del Canadà".
"Al Canadà, on la llei permet la secessió d'una província, sigui el Quebec o qualsevol altra, han tingut la sort de comptar amb un gran primer ministre, Jean Chrétien, que va articular una estratègia intel·ligent i guanyadora per aturar el separatisme quebequès", ha afirmat Cuenca a Europa Press.
Aquesta estratègia va incloure tres passos: una "gran operació de pedagogia", una consulta al Tribunal Suprem per conèixer si el Quebec podria prendre unilateralment la decisió de separar-se del Canadà en virtut del dret domèstic o l'internacional i, com a punt culminant, la famosa llei de la claredat per traduir en una norma vinculant l'opinió del Suprem.
Cuenca explica tot això en el seu llibre 'Las mentiras del separatismo (Cataluña y Quebec)' en el qual, a més, acusa l'independentisme català d'escollir de manera selectiva els aspectes de la 'solució canadenca' que els interessen per a la seva causa, i menysprear la resta.
Primer per les diferències entre tots dos casos, i és que la Constitució canadenca permet la secessió de qualsevol província, mentre que l'espanyola ho impedeix.
De fet, en el llibre relata que en una visita a Espanya del ministre canadenc Stepháne Dion, al qual Chrétien va encarregar tot el procés, els estudiants d'un col·legi major li van preguntar si ell considerava convenient que les corts espanyoles adoptessin una llei de la claredat. "No fa falta, vostès ja tenen els preceptes de la seva Carta Magna", va ser la seva resposta.
D'altra banda, Cuenca destaca que el Suprem canadenc va deixar clar que el Quebec no podia esgrimir un dret d'autodeterminació conforme al Dret Internacional perquè no és un territori colonial i que tampoc és possible una declaració unilateral d'independència. També va deixar clar que si el Canadà és divisible, el Quebec també ho és, en particular si ho reclama una comunitat nativa ben articulada.
Com la Constitució canadenca no s'oposa a la separació, va fitar que hauria de ser fruit d'una majoria àmplia --no la meitat més un--, en resposta a una pregunta clara i, posteriorment, fruit d'una negociació amb el conjunt del país. La llei no va agradar als independentistes quebequesos, que van optar per ignorar-la i, ara com ara, no s'ha precisat la majoria que seria necessària per a la independència.
Després que el Tribunal de Justícia de la UE hagi dictaminat que Oriol Junqueras hagués hagut de poder recollir la seva acta d'eurodiputat, l'ambaixador evita comentar la sentència, però sí diu que li "complau que els separatistes, per fi, acceptin el que opinen els jutges".
"Ja era hora. Només falta que acatin també les sentències del constitucional, que declaren 'nul·les i sense valor' les lleis de desconnexió, l'acte il·legal de l'1 d'octubre o la declaració de sobirania del Parlament català", subratlla.
A més, insisteix que "Espanya és una democràcia sòlidament establerta, amb un sistema jurídic exemplar i respectat arreu del món".
PEDAGOGIA DINS I FORA D'ESPANYA
Així, entre les lliçons que extreu amb vista a Espanya, assenyala "l'exigència" de fer pedagogia, tant en l'àmbit intern com en l'internacional. Així doncs, ell dedica un capítol a "desmuntar" les "sis grans mentides del separatisme català", però creu que això cal "fer-ho a un altre nivell, amb els mitjans necessaris i durant el temps que calgui".
"És una tasca difícil i de molts anys; però és imprescindible dur-la a terme. Per construir el futur i la prosperitat de Catalunya sobre sòlids fonaments, no sobre glopades de fum", afegeix.
UN PLA INTEGRADOR, REALISTA I GENERÓS
A la seva manera de veure, malgrat que l'independentisme només pensa ja en la separació, "mai no és tard" i ara "no només cal sinó que és urgent" articular "un pla integrador, realista i generós que potenciï Catalunya dins de la unitat d'Espanya". De fet, creu que tant a Catalunya com a Madrid hi ha "gent intel·ligent, competent i amb bones intencions" i confia que sigui "capaç d'aconseguir-ho".
Amb tot, creu que mesures com traslladar a Barcelona el Senat o altres institucions --mesures que s'han posat sobre la taula alguna vegada-- poden ser "un gest", però que no "resol res", perquè "el que cal portar a Catalunya és l'Estat de Dret i l'imperi de la llei, és a dir, la democràcia".
"I sobre aquesta base, sense violència de carrer, construir una relació de confiança, que ara per ara no existeix, entre tots els catalans", prossegueix Cuenca.
"RÈGIM AUTOCRÀTIC, XENÒFOB I SUPREMACISTA"
En la seva opinió, aquesta estratègia és "un punt essencial" perquè "els catalans que també es consideren espanyols, que, per cert, són la majoria, se senten abandonats per Madrid i discriminats pel règim autocràtic, xenòfob i supremacista que governa Catalunya".
"No només oblidats, sinó humiliats i escopits. Ho hem vist, a la televisió, en actes perpetrats per vàndals de carrer, en la violació del que ha estat l'actitud tradicional d'acolliment, grandesa i senyoria de Barcelona", denuncia.
LA PRIMERA OBLIGACIÓ, LA INTEGRITAT TERRITORIAL
El diplomàtic eludeix pronunciar-se sobre la formació del proper Govern central, però sí recorda una frase que li va dir el mateix Chrétien. "La primera obligació d'un responsable polític és preservar l'unitat i la integritat territorial del seu país. Després, molt després, ve tota la resta".
Cuenca dona per fet que els independentistes dels diferents països es donaran suport entre ells, "onejant les seves banderes en sorollosos actes col·lectius" i assumeix que "estan en el seu dret, amb la condició que es mantinguin dins de la llei".
Però el que importa, prossegueix, "no són les pancartes i reverberacions de bavaresos, quebequesos, corsos o bretons, sinó el que pensin i decideixin els Governs d'Ottawa, de Berlín o de París". "I aquests estan a favor, ho han dit incomptables vegades, d'una Espanya forta i unida, fermament ancorada en les institucions occidentals", conclou.
