Sobre la sentncia del TJUE i Junqueras: "Em complau que per fi acceptin el que opinen els jutges. Només falta que acatin les sentncies del TC"
MADRID, 29 des. (EUROPA PRESS) -
El diplomtic espanyol José Cuenca, ambaixador al Canad entre el 1999 i el 2003, considera que Espanya pot aprendre llions de l'estratgia que va seguir el Govern federal d'aquest país contra el separatisme del Quebec, fins al punt que "avui, el soberanisme no és una amenaa per a la integritat territorial del Canad".
"Al Canad, on la llei permet la secessió d'una província, sigui el Quebec o qualsevol altra, han tingut la sort de comptar amb un gran primer ministre, Jean Chrétien, que va articular una estratgia intelligent i guanyadora per aturar el separatisme quebequs", ha afirmat Cuenca a Europa Press.
Aquesta estratgia va incloure tres passos: una "gran operació de pedagogia", una consulta al Tribunal Suprem per conixer si el Quebec podria prendre unilateralment la decisió de separar-se del Canad en virtut del dret domstic o l'internacional i, com a punt culminant, la famosa llei de la claredat per traduir en una norma vinculant l'opinió del Suprem.
Cuenca explica tot aix en el seu llibre 'Las mentiras del separatismo (Cataluña y Quebec)' en el qual, a més, acusa l'independentisme catal d'escollir de manera selectiva els aspectes de la 'solució canadenca' que els interessen per a la seva causa, i menysprear la resta.
Primer per les diferncies entre tots dos casos, i és que la Constitució canadenca permet la secessió de qualsevol província, mentre que l'espanyola ho impedeix.
De fet, en el llibre relata que en una visita a Espanya del ministre canadenc Stepháne Dion, al qual Chrétien va encarregar tot el procés, els estudiants d'un collegi major li van preguntar si ell considerava convenient que les corts espanyoles adoptessin una llei de la claredat. "No fa falta, vosts ja tenen els preceptes de la seva Carta Magna", va ser la seva resposta.
D'altra banda, Cuenca destaca que el Suprem canadenc va deixar clar que el Quebec no podia esgrimir un dret d'autodeterminació conforme al Dret Internacional perqu no és un territori colonial i que tampoc és possible una declaració unilateral d'independncia. També va deixar clar que si el Canad és divisible, el Quebec també ho és, en particular si ho reclama una comunitat nativa ben articulada.
Com la Constitució canadenca no s'oposa a la separació, va fitar que hauria de ser fruit d'una majoria mplia --no la meitat més un--, en resposta a una pregunta clara i, posteriorment, fruit d'una negociació amb el conjunt del país. La llei no va agradar als independentistes quebequesos, que van optar per ignorar-la i, ara com ara, no s'ha precisat la majoria que seria necessria per a la independncia.
Després que el Tribunal de Justícia de la UE hagi dictaminat que Oriol Junqueras hagués hagut de poder recollir la seva acta d'eurodiputat, l'ambaixador evita comentar la sentncia, per sí diu que li "complau que els separatistes, per fi, acceptin el que opinen els jutges".
"Ja era hora. Només falta que acatin també les sentncies del constitucional, que declaren 'nulles i sense valor' les lleis de desconnexió, l'acte illegal de l'1 d'octubre o la declaració de sobirania del Parlament catal", subratlla.
A més, insisteix que "Espanya és una democrcia slidament establerta, amb un sistema jurídic exemplar i respectat arreu del món".
PEDAGOGIA DINS I FORA D'ESPANYA
Així, entre les llions que extreu amb vista a Espanya, assenyala "l'exigncia" de fer pedagogia, tant en l'mbit intern com en l'internacional. Així doncs, ell dedica un capítol a "desmuntar" les "sis grans mentides del separatisme catal", per creu que aix cal "fer-ho a un altre nivell, amb els mitjans necessaris i durant el temps que calgui".
"És una tasca difícil i de molts anys; per és imprescindible dur-la a terme. Per construir el futur i la prosperitat de Catalunya sobre slids fonaments, no sobre glopades de fum", afegeix.
UN PLA INTEGRADOR, REALISTA I GENERÓS
A la seva manera de veure, malgrat que l'independentisme només pensa ja en la separació, "mai no és tard" i ara "no només cal sinó que és urgent" articular "un pla integrador, realista i generós que potenci Catalunya dins de la unitat d'Espanya". De fet, creu que tant a Catalunya com a Madrid hi ha "gent intelligent, competent i amb bones intencions" i confia que sigui "capa d'aconseguir-ho".
Amb tot, creu que mesures com traslladar a Barcelona el Senat o altres institucions --mesures que s'han posat sobre la taula alguna vegada-- poden ser "un gest", per que no "resol res", perqu "el que cal portar a Catalunya és l'Estat de Dret i l'imperi de la llei, és a dir, la democrcia".
"I sobre aquesta base, sense violncia de carrer, construir una relació de confiana, que ara per ara no existeix, entre tots els catalans", prossegueix Cuenca.
"RGIM AUTOCRTIC, XENFOB I SUPREMACISTA"
En la seva opinió, aquesta estratgia és "un punt essencial" perqu "els catalans que també es consideren espanyols, que, per cert, són la majoria, se senten abandonats per Madrid i discriminats pel rgim autocrtic, xenfob i supremacista que governa Catalunya".
"No només oblidats, sinó humiliats i escopits. Ho hem vist, a la televisió, en actes perpetrats per vndals de carrer, en la violació del que ha estat l'actitud tradicional d'acolliment, grandesa i senyoria de Barcelona", denuncia.
LA PRIMERA OBLIGACIÓ, LA INTEGRITAT TERRITORIAL
El diplomtic eludeix pronunciar-se sobre la formació del proper Govern central, per sí recorda una frase que li va dir el mateix Chrétien. "La primera obligació d'un responsable polític és preservar l'unitat i la integritat territorial del seu país. Després, molt després, ve tota la resta".
Cuenca dona per fet que els independentistes dels diferents pasos es donaran suport entre ells, "onejant les seves banderes en sorollosos actes collectius" i assumeix que "estan en el seu dret, amb la condició que es mantinguin dins de la llei".
Per el que importa, prossegueix, "no són les pancartes i reverberacions de bavaresos, quebequesos, corsos o bretons, sinó el que pensin i decideixin els Governs d'Ottawa, de Berlín o de París". "I aquests estan a favor, ho han dit incomptables vegades, d'una Espanya forta i unida, fermament ancorada en les institucions occidentals", conclou.
