BRUSSELLES 3 nov. (EUROPA PRESS) -
El Parlament Europeu ha fet aquest dimarts el primer pas per reactivar el suplicatori de l'eurodiputat i expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i dels exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, i ha habilitat que es pugui tramitar per via telemtica.
Així ho han confirmat algunes fonts parlamentries que expliquen que la proposta del president de la Comissió d'Afers Jurídics de l'Eurocambra, Adrián Vázquez, de procedir per videoconferncia ha rebut l'opinió favorable dels serveis jurídics, la qual cosa afavoreix que es reprengui el procés.
El trmit del suplicatori dels polítics independentistes est encallat a causa de les mesures sanitries del coronavirus en espera que l'Eurocambra ofereixi una alternativa per facilitar les compareixences dels implicats, tal com preveu el procés.
Pel que fa a la possibilitat de reprendre la tramitació per via telemtica i les condicions necessries per complir amb el requisit de confidencialitat, l'informe dels serveis jurídics del Parlament Europeu ha assenyalat que "no hi ha cap obstacle legal" per procedir a distncia, si és impossible que les sessions se celebrin presencialment.
D'aquesta manera, l'Eurocambra manifesta que vol avanar i reactivar el trmit, tot i que les fonts indiquen que encara no hi ha un format definit per dur a terme les sessions en remot i un calendari, la qual cosa deixa molt obert el procés parlamentari en relació amb Puigdemont i els exconsellers.
PROCEDIMENT DEL SUPLICATORI
La petició del suplicatori es fa a porta tancada i inclou la possibilitat que l'afectat comparegui entre cinc i deu minuts en una audincia a la qual pot anar acompanyat d'un advocat o pot designar un altre eurodiputat que el representi.
Quan el ponent ha redactat la recomanació, també es valora a porta tancada i se sotmet a votació. Finalment, l'informe s'eleva al ple per decidir si s'aprova o no el suplicatori, en un vot a m alada que es resol per majoria simple.
Les regles de l'Eurocambra permeten rebutjar un suplicatori motivat per opinions o vots de l'eurodiputat en exercici de les seves funcions i també si hi ha un cas de 'fumus persecutionis', és a dir, quan es conclou que la intenció de la petició és "perjudicar l'activitat política d'un diputat i, en conseqüncia, la independncia de la institució".