BRUSSELLES, 13 febr. (EUROPA PRESS) -
El Parlament Europeu ha engegat formalment aquest dijous el procediment per avaluar la petició de suplicatori que va remetre el Tribunal Suprem contra l'exconsellera Clara Ponsatí, establerta a l'estranger i que dilluns va participar en la seva primera sessió plenria com a eurodiputada.
En concret, la vicepresidenta de l'Eurocambra Nicola Beer ha comunicat a l'hemicicle quan ha comenat la sessió que les autoritats espanyoles han demanat aixecar la seva immunitat, i obrir d'aquesta manera un procés que durar mesos.
"Les autoritats espanyoles responsables han rems una sollicitud al president per aixecar la immunitat de la senyora Ponsatí per poder facilitar la tramitació d'un procediment penal. D'acord amb el reglament intern, es remetr aquesta sollicitud a la comissió parlamentria responsable", ha dit abans del primer debat del dia.
Així, el següent pas és que l'assumpte arribi a la Comissió d'Afers Jurídics, la primera tasca de la qual ser nomenar el ponent que elaborar l'informe que se sotmetr a votació, tant en la mateixa comissió com després en el ple.
La propera reunió d'aquesta comissió és dilluns vinent i ser llavors quan, previsiblement, es nomenar el ponent de la resolució, tot i que també hi ha la possibilitat que ho faci el mateix que s'encarrega dels suplicatoris de l'expresident Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín, el conservador búlgar Angel Dzhambazki.
El cas es tracta a porta tancada i inclou la possibilitat que l'afectat comparegui entre cinc i deu minuts en una audincia a la qual pot assistir acompanyat per un advocat que l'assessori o pot designar un altre eurodiputat perqu el representi.
Un cop el ponent ha redactat la recomanació, es discuteix també a porta tancada i se sotmet a votació. L'informe finalment s'eleva al ple per decidir si s'aprova o no el suplicatori, en un vot a m alada que es resol per majoria simple.
Les regles de l'Eurocambra permeten rebutjar un suplicatori si est motivat per opinions o vots de l'eurodiputat en l'exercici de les seves funcions i també si hi ha un cas de 'fumus persecutionis', és a dir, quan es conclou que la intenció de la petició és "perjudicar l'activitat política d'un diputat i, en conseqüncia, la independncia de la institució".
El Parlament Europeu va rebre la passada legislatura 55 suplicatoris d'autoritats judicials dels estats membres per sollicitar que s'aixequés la immunitat d'algun dels seus eurodiputats i només es va rebutjar en cinc dels casos.
