BRUSSELLES, 29 nov. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat i eurodiputat per Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, finalment no declarar aquest mes de desembre davant la comissió del Parlament europeu que ha de decidir sobre el seu suplicatori, en sollicitar el polític independentista un ajornament de la seva compareixena a gener que li ha estat concedit i que, a la prctica, fa inviable que l'aixecament de la seva immunitat es resolgui abans de les eleccions a Catalunya.
El canvi va ser decidit divendres passat com a resultat d'una petició de l'eurodiputat, i també s'aplicar als expedients dels altres dos eurodiputats de JxCat l'immunitat dels quals el Tribunal Suprem (TS) ha demanat aixecar per poder-los jutjar a Espanya per l'1-O, segons han informat diverses fonts parlamentries.
D'aquesta manera queda anullada la compareixena prevista per al proper 7 de desembre i la declaració dels tres líders independentistes per rebutjar el seu suplicatori se celebrar el 14 de gener, la qual cosa endarrereix un procés que requereix de diversos mesos per arribar a la seva fi.
El primer pas en el procés es va complir el passat 16 de novembre, quan la comissió d'Assumptes Jurídics del Parlament Europeu (JURI), que és la competent en aquest assumpte, va activar formalment l'expedient en celebrar un primer debat breu perqu el ponent dels tres informes presentés el cas.
Els advocats dels tres eurodiputats de Junts-Lliures per Europa han dissenyat una estratgia de defensa basada a argumentar que existeix una "persecució política" contra els líders independentistes a Espanya i també a argumentar que els delictes de sedició pel qual se'ls reclama no existeix en altres Estats membre.
Les regles de l'Eurocambra permeten rebutjar un suplicatori si est motivat per opinions o vots de l'eurodiputat en l'exercici de les seves funcions i també si es dóna un cas de 'fumus persecutionis', és a dir, quan es conclou que la intenció de la petició és "perjudicar l'activitat política d'un diputat i, en conseqüncia, la independncia de la institució".
En qualsevol cas, la tramitació dels suplicatori al Parlament europeu és un procés llarg que exigeix diverses reunions per assegurar la defensa dels reclamats, el debat de la comissió competent i la votació tant a nivell de comissió com de ple, per la qual cosa totes les estimacions apunten al fet que s'estendr "almenys quatre mesos" i que podria fins i tot allargar-se més.
A la prctica, l'ajornament fa "impossible", recorden les fonts consultades, que l'Eurocambra tingui una resposta per al Tribunal Suprem abans que se celebrin les eleccions de febrer a Catalunya.
En els tres expedients l'encarregat de redactar l'informe que recollir l'opinió de la comissió parlamentria que, en última instncia se sotmetr a la votació del ple, és l'eurodiputat búlgar Angel Dzhambazki, del grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR).
Precisament aquesta circumstncia és un dels arguments que la defensa de Puigdemont, Comín i Ponsatí preveu esgrimir contra el suplicatori, ja que consideren irregular que sigui un mateix eurodiputat qui s'encarregui dels tres expedients.
El repartiment dels ponents encarregats de cada suplicatori es realitza per torns entre els diferents grups parlamentaris i en aquesta ocasió la responsabilitat va recaure sobre un diputat que comparteix grup amb la delegació de Vox, per també amb els nacionalistes flamencs de la N-VA, molt propers i simpatitzants de la causa independentista catalana.
Les regles de l'Eurocambra, a més, obliguen a tramitar els expedients dels suplicatori a porta tancada per fer valer una estricta confidencialitat que va complicar que es poguessin discutir durant la pandmia, perqu l'activitat parlamentria va quedar relegada fonamentalment a contactes per videoconferncia.
No obstant aix, els serveis legals del Parlament europeu van donar recentment el seu vistiplau al fet que es reprenguessin aquests casos per a la seva tramitació per via telemtica com a resposta excepcional a una situació extraordinria, la qual cosa ha aprofitat la comissió d'Assumptes Jurídics per rellanar el cas dels polítics independentistes per també altres suplicatoris, per exemple els que afecten als democristianos portuguesos Álvaro Amaro i Nuno Melo.
El grup dels Verds europeus i l'Esquerra Unitria van plantejar dubtes respecte a les garanties de confidencialitat que pot oferir un procediment que tindr lloc per videoconferncia, encara que aquestes reserves no es van traduir en cap bloqueig i el procés segueix endavant.
