MADRID 4 ago. (EUROPA PRESS) -
El secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, ha avançat que el Govern central vol plantejar a les comunitats autònomes que el pròxim sistema de finançament, que ha de renovar-se l'any que ve, sigui elàstic, perquè els governs regionals tinguin capacitat per apujar o abaixar impostos de manera que aquests siguin "creixents i sostenibles".
L'Estat farà també públiques les balances fiscals perquè hi hagi transparència en els fluxos entre l'Estat i les autonomies, tot i que no posarà més diners en el finançament autonòmic.
Beteta ha explicat, en una entrevista concedida a Europa Press, que en l'última reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), celebrada dimecres passat, el Govern va invitar les comunitats autònomes a fer les seves peticions sobre els "espais fiscals" que volen ocupar i la capacitat que podrien tenir.
"El moment és l'adequat perquè estem sortint de la recessió. Si hi ha elasticitat fiscal que permeti que els ingressos siguin creixents i sostenibles, això pot ajudar a concretar quins són els espais fiscals i quin és l'adequat repartiment del conjunt dels recursos de les comunitats autònomes", ha assenyalat.
D'aquesta manera, el secretari d'Estat ha concretat que el Govern treballarà amb les comunitats en un model de finançament en el qual les autonomies puguin tenir una "capacitat fiscal adequada que no afecti la competitivitat de l'economia, que no trenqui el mercat únic, però que al mateix temps permeti avançar que hi hagi serveis públics de qualitat i polítiques fiscals diferents".
DRET A POLÍTIQUES DIFERENTS
És més, segons la seva opinió, "els espanyols tenen dret que els seus polítics plantegin no una política uniforme, sinó polítiques diferents que es manifestin en polítiques de despesa que han de ser suportades amb els ingressos d'aquest territori, no amb la borsa comuna".
Tot i això, Beteta no ha volgut avançar quins imposats en concret es poden veure afectats per aquesta elasticitat fiscal, tot i que ha esmentat que un d'ells podria ser el mediambiental: "No vull avançar res per no limitar ningú. La nostra feina ara és escoltar, treballar amb els experts perquè ens donin la seva òptica i ho debatrem conjuntament".
Segons la seva opinió, hi ha "bases per a l'optimisme" amb vista a la negociació del nou model de finançament autonòmic, però ha deixat clar que d'aquí al realisme hi ha un pas.
En aquest sentit, ha advertit que el que fa falta és "bona voluntat de totes les parts i les ganes d'arribar a un acord".
Per al Govern, ha explicat, l'error més important de l'actual sistema de finançament és la seva opacitat i que cap comunitat autònoma el defensa, ni tan sols Catalunya, pel que és "unànime la petició de canvi".
Tot i això, ha deixat clar que l'Executiu buscarà un model que no incrementi la despesa pública.
"Propugnem un model que sigui comprensible per a tothom, també pels ciutadans. Aquest és l'objectiu, que tothom sàpiga els diners que està pagant en aquest territori i després aplicar els adequats mecanismes de solidaritat, que són imprescindibles", ha indicat.
PUBLICAR LES BALANCES FISCALS
Així doncs, Beteta veu necessari que es facin públiques les balances fiscals entre l'Estat i les comunitats com un element més del nou sistema de finançament autonòmic.
Per a això, el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques les està elaborant "amb diferents metodologies".
D'altra banda, el secretari d'Estat ha defensat els objectius de dèficit asimètrics aprovats pel passat Consell de Política Fiscal i Financera a causa de la "situació diferent" que es troben unes autonomies i altres, i ha rebutjat que el Govern hagi cedit a les reivindicacions de Catalunya.
De fet, ha manifestat que si s'hagués optat per un objectiu igual per a totes les comunitats, les que l'any passat van incomplir haurien de reduir el seu dèficit el 2013 en un 80%, una decisió que ha qualificat de "voluntarista".
Per assegurar que les comunitats compliran l'objectiu determinat per a aquest any, sobretot veient les males dades de regions com la Comunitat Valenciana, Catalunya, Múrcia, Balears i Andalusia, Beteta ha explicat que aquestes cinc autonomies seran sotmeses a una "monitorització" a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) que permeti tenir un "coneixement exhaustiu de la tresoreria i els pagaments de les comunitats. Només es podrà gastar allò que es té i només es podrà tenir allò que es pot pagar", ha subratllat.
De tota manera, ha posat èmfasi que l'Estat "no deu, ni pot ni vol" ficar-se en les despeses internes de les comunitats ni en com dissenyen els seus pressupostos per reduir el dèficit, ja que "el que interessa és el saldo final, que compleixin l'objectiu" i això és el que exigiran a totes les autonomies.
"El com aconsegueixen el compliment d'aquest objectiu és responsabilitat dels governs autonòmics", ha asseverat.
RESPECTE ALS ESTATUTS
Beteta ha dit que entén que pugui haver-hi queixes per la despesa que realitza la Generalitat en les seves partides per a la "construcció nacional", però ha deixat clar que no es pot alterar el repartiment competencial que existeix entre comunitats autònomes i l'Estat.
"Cal tenir un respecte als Estatuts d'Autonomia, però també hi ha l'article 135 de la Constitució i les comunitats han de complir amb l'estabilitat pressupostària", ha tancat.
En qualsevol cas, ha assegurat que el muntant que es destina a partides en defensa del sobiranisme català són "quantitats molt petites", un volum financer ínfim.
"El problema és com ho perceben els ciutadans perquè quan s'està fent un esforç de tots no s'entenen aquest tipus d'assumptes", ha destacat.
