Publicat 30/07/2024 15:54

L'Estat reconeix que Companys va ser afusellat per ser "màxim representant de la Generalitat"

La portaveu del Govern Patrícia Plaja durant una roda de premsa després del Consell Executiu setmanal, en la Generalitat de Catalunya, a 30 de juliol 2024, a Barcelona, Catalunya (Espanya)
Kike Rincón - Europa Press

BARCELONA 30 jul. (EUROPA PRESS) -

L'Estat ha reconegut formalment per primera vegada que els tribunals que van condemnar Lluís Companys van ser "il·legals i il·legítims" i que va ser represaliat i afusellat per ser el president de la Generalitat de Catalunya.

Ho ha anunciat aquest dimarts en la roda de premsa posterior al Consell Executiu setmanal la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que ha remarcat que, per primera vegada, el Govern ha aconseguit que es reconegui que "la condemna va ser injusta" i que es declarin il·legals tant el Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques de Barcelona com el consell de guerra sumaríssim, així com les condemnes, sentències i resolucions que es van emetre en contra seva.

Gairebé 84 anys després de la seva execució, l'Estat reconeix de manera oficial que Companys va ser represaliat, condemnat i afusellat per ser el màxim representant de la Generalitat, així com per raons "polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la guerra d'Espanya o la dictadura posterior".

Així ho recull el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica en una Declaració de Reconeixement i Reparació Personal remesa a la Conselleria de Justícia, que afegeix que Companys va ser condemnat "per haver estat advocat dels sindicats únics i de la CNT, per haver organitzat la Unió de Rabassaires, per haver estat fundador d'Esquerra Republicana, per haver proclamat la República el 14 d'abril de 1931, i per càrrecs públics exercits durant la Segona República, concretament, per haver ocupat la Presidència de la Generalitat".

La declaració arriba després de dos intents de la Generalitat: el primer impulsat per la neta de Companys, el 2009, que es va saldar amb una declaració que reconeixia que va ser "injustament condemnat a mort per un consell de guerra" i que va patir violència per raons polítiques i ideològiques, i el segon el 2018, que complementava l'anterior, però que el Govern considerava insuficients per aconseguir la plena restauració del seu honor.