MADRID 24 juny (EUROPA PRESS) -
El Govern central reformarà la Llei d'Estrangeria per crear una autorització única de residència i ocupació per a immigrants, limitant a la redacció d'un informe la competència autonòmica de concedir els permisos de treball per a tasques que es desenvolupin en el seu territori, una potestat que inicialment tenen totes les autonomies però que només exerceix Catalunya, principal afectada per la mesura.
Actualment, l'Estat té la competència exclusiva sobre la immigració, i per tant és el Govern central qui concedeix els permisos de residència.
Tot i això, les comunitats autònomes tenen competències en l'execució de la normativa laboral, així que poden assumir la concessió de les autoritzacions de treball, com en el cas català.
Així, quan un estranger vol residir i treballar a Catalunya, d'una banda, ha de sol·licitar un permís de residència al Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social i, l'altra, ha de demanar un permís de treball a la Generalitat, és a dir, dues autoritzacions per a "un únic acte administratiu".
Segons recull l'informe de la Comissió de Reforma de les Administracions Públiques, cal revisar la legislació per modificar aquest sistema, ja que "impedeix tenir una visió global de la política d'admissió, introdueix barreres a la unitat de mercat i suposa l'existència de duplicitats horitzontals a l'obligar als interessats a sol·licitar ampliació de l'àmbit territorial per desenvolupar, per exemple, una activitat per compte propi en més d'una Comunitat Autònoma".
El text argumenta que el sistema actual, que "incrementa les càrregues burocràtiques", no és compatible amb la Directiva Europea 2011/98/UE que Espanya ha d'adoptar abans del mes de desembre i segons la qual, hi ha d'haver "un únic procediment per a la concessió d'un únic acte administratiu que combini permís de residència i ocupació".
Aquest mandat europeu estableix l'obligació que es designi l'Autoritat competent encarregada de rebre les sol·licituds i expedir el permís, sense perjudici de les funcions d'informe d'altres autoritats i és per això que el Govern optarà per la fórmula del permís únic substituint la fins ara preceptiva autorització de treball "per un informe de l'autoritat laboral autonòmica", conforme explica l'informe.
CRITERIS D'INTEGRACIÓ ÚNICS A TOT EL PAÍS
No és l'únic canvi en matèria d'immigració que se suggereix a la feina de la Comissió, que preveu una reforma de la Llei d'Estrangeria que fixarà "criteris comuns" per a la integració dels immigrants en tot el territori nacional, tot i que no concreta quins seran els estàndards, i delimitarà el paper que a la mateixa juga cada administració pública.
"La falta d'un marc legal que desenvolupi una política nacional, més enllà del que han estat els plans estratègics, ha derivat en una falta de coordinació entre les tres Administracions, una confusió en el repartiment de competències i fins i tot en conflictes competencials", explica, en relació amb les polítiques d'integració d'estrangers.
Segons afirma, "s'està produint una divergència de les condicions d'accés dels estrangers no comunitaris als diferents serveis, així com en els requisits el compliment dels quals permet la permanència en territori nacional".
Per això, considera que "resulta convenient emmarcar aquests criteris i actuacions en una política nacional d'integració, sempre amb la perspectiva d'una millor inclusió a la societat d'acollida i no només en el marc de la provisió d'assistència social específica per a aquesta població migrant".
L'informe es refereix també en aquest apartat a la qüestió competencial, ja que l'assistència social és tasca de les comunitats autònomes, i argumenta que el Tribunal Constitucional, en la seva fallada sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, va establir que aquestes competències autonòmiques per a l'assistència "no releguen la competència exclusiva que l'Estat ostenta en matèria d'immigració".
SE SUPRIMEIXEN 16 OBSERVATORIS
Alhora, en línia amb les mesures proposades per a altres àmbits de l'Administració, l'informe es refereix als observatoris en matèria d'estrangeria creats en 13 comunitats autònomes i tres universitats i proposa que les seves funcions siguin assumides per l'Observatori Estatal en la matèria, tot i que deixa en mans de la Conferència Sectorial d'Immigració la decisió final sobre aquesta qüestió.
Segons l'informe, aquesta mesura es proposa per la necessitat de "simplificar estructures administratives mitjançant la supressió d'aquelles que es revelen que no tenen valor afegit i la conveniència de desenvolupar una política integral d'immigració on concorren competències de tots els nivells administratius i amb repercussió a tot el territori nacional".
En aquesta línia, l'informe recull l'assumpció de les funcions dels Observatoris de Madrid i el Comitè Extremeny contra el racisme, xenofòbia i intolerància per la Secretaria General d'Immigració i Emigració, perquè considera que "suposarà disminució de la despesa pública i simplificació funcional i administrativa".
