Hi haurà doble instància penal, es podrà gravar en llocs públics persones diferents del sospitós i impedir a l'incomunicat entrevistar-se amb el seu advocat
MADRID, 5 (EUROPA PRESS)
El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres la reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal que posa un límit màxim de 36 mesos (3 anys) per instruir causes complexes per delictes relacionats amb la corrupció amb la finalitat d'agilitar la justícia penal i evitar que hi hagi una "sensació d'impunitat i sospites prolongades o indefinides en el temps".
Excepcionalment, a instàncies del fiscal per concórrer raons que ho justifiquin o d'ofici pel jutge, es podrà fixar un nou termini màxim per a la finalització de la instrucció d'aquests processos, segons el text.
Així ho ha anunciat aquest divendres la vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres on ha destacat també el decomís autònom dirigit a "aconseguir recuperar aquells béns que el corrupte o el sentenciat ha pogut detreure dels diners públics o beneficiar-se de la seva activitat delictiva".
El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha exposat la necessitat d'aportar aquesta modificació a la Llei d'Enjudiciament Criminal, que data del 1882, que espera a partir d'ara els informes dels òrgans consultius amb l'horitzó de portar-lo el febrer al Congrés dels Diputats per a la seva aprovació el 2015.
Les principals novetats del text són:
1. Fixar un termini ordinari de sis mesos d'instrucció, ampliable a 18 mesos en causes complexes. Preveu pròrrogues fins a un termini màxim de 36 mesos apostant per fixar un "límit temporal infranquejable en què el sumari hagi de concloure".
Excepcionalment, a instàncies del Fiscal per concórrer raons que ho justifiquin o d'ofici pel jutge, es podrà fixar un nou termini màxim per a la finalització de la instrucció. No determina el temps màxim d'instrucció.
A aquests efectes, es consideren causes complexes les que recaiguin sobre grups organitzats, terrorisme, nombrosos fets punibles, gran quantitat de "subjectes passius" -- referència a 'imputat'-- o víctimes, o les que requereixin abundant documentació d'anàlisi, actuacions a l'estranger o la revisió de la gestió de persones juridicoprivades o públiques. El jutge autoritza les pròrrogues a instàncies del fiscal.
2. Connexitat dels delictes. Cada delicte generarà una instrucció "singular i diferenciada" perquè les sentències siguin dictades en temps més curts, això evitarà la concatenació de peces en els 'macroprocessos'.
3. Els atestats policials sense autor conegut, com petits furts, es converteixen en una tramitació de caràcter administratiu. En el cas que es detingui el responsable, començarà el tractament judicial.
4. Els judicis ràpids com a procediment monitori penal per fer-ne més senzilla la tramitació en casos d'escassa dificultat amb penes de multa o privatives de llibertat substitutives amb multa, com són els delictes de conducció en estat d'embriaguesa.
5. Segona instància penal. Aquest dèficit ha estat una crítica permanent per part d'organismes internacionals com comitès de l'ONU o el Tribunal Europeu de Drets Humans. Les sales civil i penal dels Tribunals Superiors de Justícia revisaran les sentències dictades a primera instància per Audiències Provincials i també es reforçarà la sala d'apel·lacions de l'Audiència Nacional.
6. El recurs de revisió serà la via per donar compliment a les resolucions del Tribunal Europeu de drets humans, amb seu a Estrasburg. El Tribunal Suprem ja ha apostat recentment per aquest curs.
7. Les mesures d'investigació tecnològica, compatibilitzant els drets de les "persones investigades" amb les mesures dels investigadors. S'amplia la intercepció de comunicacions --que afectarà WhatsApp, SMS, escoltes ambientals, escoltes a domicilis-- amb l'autorització judicial valorant principis d'especialitat, excepcionalitat, idoneïtat i proporcionalitat. Des dels tres mesos fins a un màxim de dos anys.
L'autorització podrà ser concedida quan la investigació tingui per objecte algun dels delictes següents: els castigats amb pena d'un mínim de tres anys de presó; els comesos en el si d'un grup o organització criminal; els de terrorisme; i els comesos a través d'instruments informàtics o de qualsevol altra tecnologia de la informació o la telecomunicació.
En casos d'urgència, el ministre de l'Interior o, si no n'hi ha, el secretari d'Estat de Seguretat podrà acordar la intervenció de les comunicacions comunicant-ho en 24 hores al jutge, que revocarà o confirmarà l'actuació en 72 hores.
Imposa un temps per a l'esborrament o l'eliminació de les gravacions amb la finalitat de danyar de manera "irreparable" la intimitat de l'afectat. D'altra banda, dóna lloc a acusar d'un delicte de desobediència greu a qui no faciliti la informació sobre el funcionament d'un sistema informàtic que se li demani.
10. Escoltes ambientals. Es podrà autoritzar la col·locació de dispositius electrònics que permetin la captació i gravació de les comunicacions orals que mantingui la persona investigada a la via pública o llocs tancats, com el domicili.
L'avantprojecte estableix que en cap cas la captació i gravació de les converses privades i de la imatge podran incloure les entrevistes que mantingui la persona investigada, detinguda o a la presó amb els qui estiguin legalment obligats a mantenir el secret professional --com els seus advocats--, llevat que aquests estiguin també encausats pels fets investigats.
11. Captació d'imatges. La Policia Judicial podrà gravar imatges de la "persona investigada" en llocs públics per aconseguir-ne la identificació, localitzar efectes de delicte o obtenir dades rellevants per a l'aclariment dels fets.
La mesura podrà ser portada a terme "encara que afecti persones diferents del sospitós, sempre que d'una altra manera es redueixi de manera rellevant la utilitat de la vigilància o existeixin indicis fundats de la relació de les esmentades persones amb el sospitós".
12. Agent encobert. Amplia l'article 282 bis perquè els policies puguin actuar en mitjans informàtics amb una nova identitat.
13. L'assistència lletrada no és necessària per recollir mostres de substàncies biològiques del detingut amb els fins previstos en la legislació sobre bases de dades policials sobre identificadors a partir d'ADN. Aquesta idea neutralitza el nou acord del Tribunal Suprem sobre la presència de l'advocat.
Els drets del detingut es modifiquen per determinar un termini de tres hores des de la recepció de l'encàrrec perquè l'advocat acudeixi al centre de detenció. Actualment, són vuit hores. A més, preveu l'assistència al detingut per llenguatge de signes.
14. Règim d'incomunicació. S'introdueix la novetat que el detingut no tingui dret a entrevistar-se reservadament amb el seu advocat.
15. A més la reforma regula un procés de decomís autònom que permetrà la privació de la titularitat dels béns procedents del delicte "malgrat que l'autor no pugui ser jutjat". L'objectiu és fer més eficaç la recuperació d'actius derivats de l'activitat delictiva i s'aplicarà en supòsits de comissió reiterada de delictes i s'estimi que s'han transferit béns d'origen il·lícit a terceres persones.
