Publicat 22/07/2015 12:46

L'Estat defensa utilitzar a Catalunya l'article 155 perquè està "plenament en vigor"

Catalá qüestiona que un Executiu del PSOE fos tan ferm com el PP a l'hora de defensar la Constitució

MADRID, 22 jul. (EUROPA PRESS) -

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha defensat aquest dimecres que el Govern espanyol pugui utilitzar a Catalunya l'article 155 de la Constitució, que permet forçar una comunitat a complir les seves obligacions, perquè "està plenament en vigor i és possible el seu ús".

En una entrevista ala Cadena Ser recollida per Europa Press, Catalá ha reconegut que fins ara no s'ha tingut en compte perquè no s'ha donat l'escenari d'"incompliment flagrant" de les obligacions per part d'una comunitat autònoma, però que es podria fer, sempre seguint el procediment que preveu el mateix article.

L'article 155 de la Constitució diu que si una comunitat autònoma no compleix "les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin" o actua "de manera que atempti greument l'interès general d'Espanya", el Govern central, "previ requeriment al president de la comunitat autònoma i, en el cas de no ser atès, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per obligar-la al compliment forçós" de les obligacions o per protegir l'"interès general".

Per executar aquestes mesures, afegeix, el Govern central "podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes".

Catalá ha incidit que "no hi ha marge" per al que estan plantejant els independentistes, els quals preveuen, si guanyen les eleccions del 27S, començar un procés unilateral d'independència.

"Dialècticament un pot dir el que consideri més adequat però no hi cap en aquest escenari: és inviable i impossible", ha avisat.

A més, ha rebutjat la tesi que el Govern de Rajoy estigui responent al procés sobiranista impulsat per Artur Mas només amb la llei i els tribunals, i ha replicat que els membres del seu Executiu van amb freqüència a Catalunya amb propostes de convivència i d'integració, que són les que tenen resultats positius.

Ha posat en dubte que un Govern d'un altre partit defensi la unitat d'Espanya i la Constitució amb la mateixa intensitat que l'actual: "D'altres no sé si tenen la mateixa fermesa de conviccions", ha dit en referència directament al PSOE, a qui ha retret que parli de federalisme asimètric o que, durant la tramitació de l'Estatut, afirmés que aprovaria el que vingués de Catalunya.

"D'aquella pols, aquest fang. No tot s'hi val. Cal tenir fermesa en defensar la unitat d'Espanya i la igualtat dels espanyols", ha advertit.

Pel que fa a la possibilitat que el Govern espanyol impugni el decret de convocatòria de les eleccions, ha deixat clar que caldrà esperar a veure'l i comprovar si té "algun problema de legalitat", però no es recorrerà si simplement convoca unes eleccions ordinàries.

L'Estat, ha aclarit, no ha sol·licitat encara cap informe en particular a la Fiscalia o a l'Advocacia General de l'Estat perquè els recursos al Tribunal Constitucional (TC) són quelcom "quotidià" tant per part del Govern espanyol davant de normes de les comunitats autònomes com en sentit contrari.

És més, ha recalcat que la Generalitat ha recorregut al TC el doble de disposicions del Govern espanyol que al contrari, així que "no és que l'Estat persegueixi la comunitat autònoma, és que és un debat natural".

AL 9N VA PARTICIPAR UN TERÇ DELS CATALANS

A més, ha avisat que seria "molt antidemocràtic" imposar la voluntat d'uns ciutadans de Catalunya per davant d'uns altres, tenint en compte que a la consulta del 9N dos terços dels catalans no hi van participar.

Tot i això, tot seguit ha aclarit que no considera que el 9N fos un test fiable perquè va ser "de poca qualitat democràtica", sense controls fins al punt que hi va haver gent que va votar diverses vegades.

Catalá ha insistit que la independència de Catalunya no té cabuda a l'actual model constitucional i ha recordat que la Carta Magna pot reformar-se si hi ha consens.

Tot i això, ha deixat clar que ell és contrari a fer de la reforma constitucional "un eslògan" i també a "obrir en canal el model constitucional".

En aquest sentit, ha criticat al líder de Podem, Pablo Iglesias, que parli d'"un nou pacte constitucional" sense precisar de què està parlant, i ha recalcat que qüestions com el dret a l'habitatge o a la feina ja estan recollides a la Carta Magna.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés