Actualitzat 10/05/2013 16:02

L'Estat crea la Cambra de Comerç d'Espanya, que tindrà un paper clau en la nova formació dual

Sáenz de Santamaría tras el Consejo de Ministros
EUROPA PRESS

Les empreses que contribueixin al finançament de les Cambres podran tenir més presència en els òrgans de Govern de les mateixes

MADRID, 10 maig (EUROPA PRESS) -

El Govern espanyol ha aprovat l'avantprojecte de Llei Bàsica de Cambres de Comerç, que preveu la creació de la Cambra de Comerç d'Espanya, que actuarà en representació de tots les cambres del país i centrarà la seva activitat en el suport a la internacionalització de les pimes i en la nova formació dual que pretén impulsar l'executiu per reduir l'atur juvenil.

Al terme de la reunió del Consell de Ministres, la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha indicat que la nova Cambra de Comerç d'Espanya substituirà l'actual Consell Superior de Cambres de Comerç, i ha assegurat que serà una "marca comercial de gran força" per ajudar la sortida a l'exterior de les empreses espanyoles i per obrir la porta dels mercats internacionals a les pimes.

Així, la Cambra d'Espanya tindrà al seu càrrec, en coordinació amb la xarxa nacional i internacional de Cambres i les pròpies administracions públiques, el desenvolupament efectiu del Pla Cameral d'Internacionalització i del nou Pla Cameral de Competitivitat, així com l'objectiu d'impulsar a Espanya la formació professional dual com eixos centrals de la seva activitat.

El Govern central explica que la supressió, a partir del 2010, del recurs cameral permanent ha generat una situació d'"incertesa i inseguretat" en les Cambres de Comerç, al que també ha contribuït l'"absència" d'un nou marc legal adaptat a les noves circumstàncies, el que, segons l'executiu, "posava en risc" la causa de compliment de les funcions públic-administratives que tenen encomanades.

En concret, el Pla Cameral d'Internacionalització es regula com un dels principals comesos que la Cambra d'Espanya executarà sota la direcció del Ministeri d'Economia i Competitivitat, en col·laboració amb la resta de Cambres de Comerç. En el mateix, a més de les Cambres nacionals, participaran també les Cambres de Comerç d'Espanya a l'exterior.

Per la seva banda, el Pla de Competitivitat inclourà el conjunt de les funcions públiques que han de desenvolupar les Cambres en suport de les empreses espanyoles, amb especial consideració a les petites i mitjanes. La seva finalitat és ordenar i executar, d'acord amb les prioritats de la política econòmica del Govern espanyol, totes aquelles actuacions que incideixin de manera efectiva en la millora de la competitivitat de les empreses.

NOU FINANÇAMENT DE LES CAMBRES

Pel que fa al finançament de les Cambres, la llei no preveu la recuperació del recurs cameral permanent i estableix que el finançament d'aquests organismes es basarà en els ingressos que es generin pels serveis que prestin i per les aportacions voluntàries d'empreses.

D'acord amb aquest nou règim de finançament, la llei permet a les Cambres incentivar les contribucions voluntàries podent donar, si així ho estimen convenient, més representativitat a les empreses que hagin realitzat contribucions en els seus òrgans de govern.

Tot i això, la norma precisa que aquests incentius estaran limitats a l'obligació de mantenir la representació majoritària en els mateixos de totes les empreses a través d'un procés electoral basat en el sufragi universal i l'elecció democràtica dels esmentats òrgans.

Altres novetats de la llei és que s'inclou l'obligació de fer públiques les retribucions dels alts càrrecs i màxims responsables de les Cambres, s'elimina l'obligació que existeixi, com a mínim, una Cambra per província i s'homogeneïtza el règim jurídic de tots els seus treballadors al règim laboral ordinari (una part del personal de les Cambres estava subjecte a un règim especial que data de l'any 1936).

FORMACIÓ DUAL

També destaca el nou paper de les Cambres en la formació professional dual com a objectiu a potenciar a Espanya, on la taxa d'atur supera el 50% entre els menors de 25 anys i el paper que poden desenvolupar les Cambres en aquest sentit.

Per aquesta raó, el text legal preveu que les Cambres puguin participar, amb les administracions competents, en l'organització de la formació pràctica en els centres de treball, inclosa en els ensenyaments de la formació professional, en especial en la selecció de centres de treball i empreses, en la designació i formació de tutors i en el control i avaluació del compliment de la programació.

La nova llei preveu, alhora, funcions noves de les Cambres com la prestació de serveis en matèria de comprovació material del compliment dels requisits legals i també funcions en matèria d'innovació i simplificació administrativa en els procediments per al començament i desenvolupament d'activitats econòmiques i empresarials i de la implantació de l'economia digital en les empreses.

MEDIACIÓ I ARBITRATGE

A l'àmbit també dels nous comesos de les Cambres, el text preveu la mediació i l'arbitratge, perquè aquest tipus de resolució de conflictes és cada vegada més demandat a l'àmbit mercantil i, a més, reverteix en una important disminució de la càrrega de treball dels jutges i tribunals, segons destaca el Govern.

En matèria d'ajuda a la internacionalització, la llei incideix en diversos aspectes per millorar sensiblement el funcionament i la coordinació de la presència institucional comercial d'Espanya a l'exterior i estableix un vincle permanent entre les Cambres Oficials d'Espanya a l'exterior amb la Cambra d'Espanya.

A més, per millorar la coordinació entre la Cambra d'Espanya i les Cambres a l'exterior, les Federacions de Cambres a l'estranger estaran representades al ple de la Cambra de Comerç d'Espanya, amb la finalitat de garantir la correcta coordinació de la xarxa cameral amb la xarxa d'oficines econòmiques i comercials de l'Estat i la resta d'organismes dedicats a aquest objectiu.

Contingut patrocinat