També recomana a les autonomies la possibilitat de reduir la mida dels seus parlaments
MADRID, 21 juny (EUROPA PRESS) -
El Govern de Mariano Rajoy proposa l'eliminació dels Defensors del Poble que existeixen en moltes les comunitats autònomes com una mesura d'estalvi, segons es recull a l'informe sobre la reforma de les administracions públiques que el Consell de Ministres aprovarà aquest divendres i que inclou 217 mesures, 120 d'elles relatives a duplicitats entre administracions.
En aquest extens document, que es donarà a conèixer públicament aquest divendres per la vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, s'inclou el calendari d'aplicació de les mesures i el cost estimat de moltes d'elles.
La despesa que implica mantenir els defensors del poble autonòmics és una de les xifres que ha calculat l'executiu, que advoca per la seva eliminació perquè existeix aquesta institució a nivell nacional, presidida en aquest moment per l'exministra Soledat Becerril.
Fonts de l'executiu han admès que hi ha comunitats en les que el Defensor del Poble autonòmic, com passa a Catalunya amb el Síndic de Greuges, té un "valor polític més" i han subratllat que seran les comunitats autònomes les que hauran de decidir si volen aplicar o no els suggeriments i recomanacions que recull l'informe elaborat per la Comissió per a la Reforma de les Administracions Públiques (CORA).
Això sí, l'executiu ha recordat que Múrcia i Castella-la Manxa ja van suprimir els seus defensors del poble autonòmics sense que això hagi suposat un perjudici per als ciutadans d'aquestes autonomies.
"Les comunitats poden guanyar en eficiència exercint les seves facultats de sentència organització, que els permeten prendre decisions de reducció o eliminació de dependències i òrgans administratius", assenyala el Govern espanyol en un breu resum de l'informe de la CORA avançat aquest dijous als mitjans de comunicació, en què també s'al·ludeix a la possibilitat de reduir la mida de les assemblees legislatives.
Fonts de Moncloa han recalcat que la filosofia d'aquest document de la CORA --que estarà a sobre de la taula a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) del juliol-- no és la "desconfiança" sinó la col·laboració i la cooperació conjunta en benefici dels ciutadans i de les empreses.
Així, segons aquestes fonts, aquest informe el que s'ofereix és una "guia" per avançar en el camí de l'eficàcia i l'estalvi.
ÒRGANS ESTATALS QUE PODEN ASSUMIR LA FUNCIÓ
En el mateix capítol de racionalització del sector públic, el Govern planteja a les comunitats que per part d'òrgans estatals s'assumeixin funcions realitzades per òrgans autonòmics, un oferiment que fa després d'haver analitzat "el cost que determinats serveis o activitats impliquen per a l'Administració autonòmica i estudiar la possibilitat que aquells siguin prestats per un òrgan estatal amb igual o millor qualitat".
Aquest és el cas de les competències atribuïdes als Tribunals de Comptes, Agències de Protecció de Dades, Juntes Consultives de Contractació Administrativa, Tribunals Administratius de Recursos Contractuals, agències d'avaluació de l'àmbit universitari, agències autonòmiques de l'energia, agències de meteorologia, òrgans d'inspecció d'aeroports, instituts d'opinió, instituts o serveis cartogràfics i òrgans de defensa de la competència, entre d'altres.
També s'inclouen altres mesures que advoquen per la "compartició de mitjans" entre les diferents Administracions, que van des de les oficines a l'exterior fins a la conservació de carreteres, les plataformes de formació de treballadors públics o de gestió de centres educatius.
Es preveu la connexió de les bases de dades i els registres públics estatals i autonòmics en diferents àmbits, d'especial rellevància per a, d'una banda, disposar del títol habilitant en tot el territori nacional per desenvolupar una activitat; per un altre, per conèixer la totalitat d'actuacions públiques en cada sector (prestacions assistencials, subvencions, ajudes a l'activitat).
CONTROL DE LA CREACIÓ DE NOUS ORGANISMES
A l'apartat de racionalització de l'administració institucional, el Govern central aposta per aprovar una nova Llei de règim jurídic de les Administracions Públiques, amb la finalitat de disposar d'un text complet i codificat de l'organització administrativa.
Segons afegeix, la creació de qualsevol nou organisme o entitat pública haurà d'anar acompanyada d'una justificació estricta de les raons que ho motiven, en què es valori l'existència de possibles duplicitats, i els mitjans humans, materials i financers que disposarà per desenvolupar la seva funció, el que serà "avaluat periòdicament", de manera que, en cas de no subsistir les raons o els recursos que van fonamentar la constitució de l'entitat, es procedirà a la seva extinció.
