Europa Press - Europa Press - Arxiu
El monarca hauria estat assessorat pel seu cunyat Constantí de Grècia i Suárez hauria estat convidat a dimitir a punta de pistola
MADRID, 25 febr. (EUROPA PRESS) -
Després del cop fallit, el Ministeri d'Interior va recopilar un seguit de "teories falses" sobre la presumpta implicació del rei Joan Carles I en el 23-F que suposadament van difondre els "defensors dels veritablement implicats i grups polítics i cercles simpatitzants".
Així consta en un arxiu del Ministeri, inclòs en els documents desclassificats sobre l'intent de cop d'estat i que ha consultat Europa Press, en el qual Interior reuneix alguns dels "pamflets més significatius que han donat lloc a la creació de mentides".
El Ministeri acusava els ideòlegs d'aquestes teories falses d'haver "tergiversat alguns fets reals". "S'han interpretat de manera malintencionada i s'han inventat esdeveniments que només han existit al cap dels seus creadors", afegien.
Interior reconeix en aquest document que els "successius rumors contra la Corona van tenir cert èxit en sectors de la dreta radical". El que es pretenia, segons el Ministeri, era "imbuir de manera insistent la idea que no era possible la intervenció de dos generals com Milans del Bosch i Alfonso Armada sense un coneixement previ" del rei Joan Carles I.
UNES VACANCES DE NADAL
Segons un d'aquests rumors, el monarca "es va posar d'acord" amb Armada a Vaquèira "durant les vacances de Nadal". Plegats, recull el document, "van ultimar els detalls de la caiguda del president Adolfo Suárez i el general va informar Sa Majestat del punt de vista del PSOE". "Després Armada va viatjar a València i allà va concretar la manera de fer-ho amb Milans del Bosch", afegeix.
Per apuntalar la idea que el Rei tenia constància del 23-F, destacaven que el monarca "tenia preparat un avió per sortir d'Espanya si els fets no sortien bé". Com a "prova que tenia constància dels fets que es produirien" indiquen que "va enviar els seus fills a Anglaterra".
També alertava de falsedats com que Joan Carles I no acceptava el govern proposat per Milans del Bosch en assegurar que el que volia era un "govern de coalició del qual formava part Calvo Sotelo, Felipe González, Carrillo i Fraga, sota la presidència de Milans del Bosch".
El document apunta que el Rei "es va assabentar d'alguna manera del pla de Milans del Bosch i Antonio Tejero i va provar d'utilitzar-ho per consolidar la seva figura". "Per això va fer servir Armada, qui després va desautoritzar (potser de previ acord) i ell va quedar davant els partits polítics com 'el salvador de la Constitució i de la democràcia'", continua.
En aquesta línia, l'arxiu incideix que "la frase del seu telegrama a Milans del Bosch 'ja no em puc fer enrere', ha estat interpretada com la prova de la reculada del Rei i l'abandonament dels seus generals".
SUÁREZ, AMENAÇAT AMB UNA PISTOLA
En un dels pamflets, en el qual figura l'anotació 'Anònim 23-F', s'assegura que el rei Joan Carles I va decidir "canviar de president del govern al marge de la Constitució". En aquest context, hauria cridat Adolfo Suárez a La Zarzuela, on hi hauria els capitans generals de València, Sevilla, Valladolid i Saragossa.
Suárez, després d'haver estat convidat a presentar la dimissió, s'hi hauria negat. "El tinent general Merry Gordon, treu una pistola, la posa damunt la taula i diu: 'Aquesta és una raó'", assenyala el document.
Segons el text, en un moment determinat el Rei "decideix trair els militars monàrquics Armada i Milans del Bosch, per salvar el seu propi tron". Tots dos haurien obeït el monarca, "deixant Tejero sol davant l'enemic".
ASSESSORAT PER L'EXREI CONSTANTÍ
Un altre dels documents amb una versió falsejada del cop d'estat, titulat 'Intent de liquidació de l'actual sistema polític', també presenta el monarca com a coneixedor de l'intent colpista.
Segons aquesta teoria falsa, el Rei va ordenar a Milans del Bosch retirar les tropes després d'ocupar el Congrés dels Diputats. "Ja està tot controlat. El Rei és el salvador de la democràcia, de la Constitució... i dels polítics. El Rei ha deixat de ser el successor de Franco i s'ha convertit en unes hores en l'àrbitre de la situació, ha demostrat ser el cap de l'Estat i els exèrcits, el garant de l'ordre constitucional i qui fa possible l'existència i la pròpia vida dels polítics".
D'aquesta manera, es parla d'una "magistral operació" de Joan Carles I comptant fins i tot amb l'"assessorament del seu cunyat l'exrei Constantí de Grècia". "És evident que el Rei ha sabut conjurar un imminent perill per a ell amb una gran habilitat i dins el millor estil borbònic", diu el text en una de les campanyes per desprestigiar el monarca.
El text que pretenia implicar el Rei en l'intent colpista també al·ludeix al fet que des de finals de desembre del 1980, dos mesos abans del 23-F, els serveis d'informació de l'Estat ja tindrien constància d'un "pronunciament amb la participació de les més altes instàncies de l'exèrcit" i també amb la "pràctica totalitat de les capitanies generals".
També s'advertia que la intenció de l'exèrcit era derogar la Constitució i conformar un nou govern militar per "fer front al terrorisme separatista" i "posar fi a l'actual procés autonòmic", la qual cosa es faria respectant la figura del Rei com a cap de l'Estat, abans de donar pas a un altre govern de civils i el redactat d'una nova Constitució "més d'acord amb la idiosincràsia del poble espanyol".
El text difós per perjudicar la imatge de Joan Carles I destacava la unió del monarca amb el general Armada, "aristòcrata i d'una lleialtat al Rei absoluta", a més de les pressions del cap de l'Estat perquè Adolfo Suárez dimitís com a president del govern i aconseguir un suposat "buit de poder".
