MADRID, 10 nov. (EUROPA PRESS) -
Utilitzar una agrupació d'electors per presentar candidatures sense logos de partits a les eleccions catalanes del 21 de desembre no exigeix uns requisits complicats, ja que només cal sumar una mica més de 55.538 avals a les quatre províncies, però suposa renunciar a una sèrie d'avantatges dels quals disposen els partits amb representació parlamentària, com la presència als debats i als espais informatius, així com la participació en el repartiment de la publicitat gratuïta.
El president destituït de la Generalitat, Carles Puigdemont, ve demanant una 'llista de país' sense sigles de partits, una opció que passa per constituir agrupacions d'electors, una vegada que ja s'ha tancat el termini per formar coalicions. Aquest divendres, representants d'entitats civils recolzats pel president de l'ANC, Jordi Sànchez, han apostat per presentar les eleccions del 21 de desembre una agrupació d'electors sense partits.
En no disposar d'una llei electoral pròpia, Catalunya es regeix per l'establert a la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), que permet constituir agrupacions d'electors per presentar candidatures.
NO UNA, SINÓ QUATRE AGRUPACIONS
Segons la LOREG, les agrupacions d'electors es constitueixen única i exclusivament per a cada procés electoral concret i per a una circumscripció. És a dir, que en els comicis catalans del 21 de desembre hauran de constituir-se quatre agrupacions d'electors, una per província, i totes elles han de ser independents entre si i tenir el seu propi representant davant la Junta Electoral Provincial corresponent.
I és que cada candidatura proposada per una agrupació és independent de qualsevol altra i el seu àmbit ha de ser el de la circumscripció electoral corresponent. De fet, les agrupacions d'electors no poden coligar-se entre si, ni aliar-se amb formacions polítiques ja constituïdes, i després dels comicis es dissolen i no poden transformar-se després en un partit polític.
L'agrupació d'electors es dóna per constituïda en presentar la llista davant la Junta Electoral Provincial i les seves candidatures han d'estar acompanyades de la signatura d'almenys l'1% del cens de la circumscripció. Això implica reunir 41.155 avals a Barcelona, 5.178 a Girona, 5.663 a Tarragona i 3.138 a Lleida, la qual cosa suma un total de 55.538 signatures (l'1% dels 5,5 milions anomenats a les urnes el 21D). Cap elector pot donar la seva signatura per a la presentació de diverses candidatures.
PODEN POSAR-SE SIGLES I LOGOTIP, SI VOLEN
Juntament amb la llista poden presentar sigles i símbols, però tampoc és obligatori. La falta d'aportació de les sigles i símbols o logotips de les agrupacions d'electors no impedeix la proclamació de la candidatura, però sí dóna lloc al fet que no es puguin utilitzar aquests elements identificatius en les fases ulteriors del procés electoral, inclosa la confecció de les paperetes.
Això sí, en ser entitats de nova creació i constituïdes per a un procés electoral concret, les agrupacions d'electors no hereten les quotes dels partits parlamentaris per la qual cosa no entren en el repartiment de temps en els informatius de mitjans públics, ni als debats, ni en la distribució de les franges principals d'espais gratuïts de propaganda electoral.
Encara que els seus candidats hagin estat diputats del Parlament, fins i tot exconsellers o líders de formacions parlamentàries com Junts pel Sí, a l'hora d'ordenar la seva presència en els mitjans de comunicació tindran la mateixa consideració que qualsevol altra formació extra parlamentària.
