MADRID, 7 febr. (EUROPA PRESS) -
Les eleccions autonòmiques que se celebren aquest any obren la porta a l'arribada per primera vegada de Podem a les Corts Generals, en concret, al Senat, ja que els nous parlaments hauran de renovar als senadors autonòmics.
La cambra alta està composta per senadors elegits pels ciutadans a les eleccions generals i per altres de designació autonòmica, elegits pels parlaments.
Aquesta és la via per la qual Podem podria obtenir d'aquí a uns mesos escons al senat, si aconsegueix una representativitat suficient en les diferents cambres autonòmiques que es renovaran.
La primera, l'andalusa, el pròxim 22 de març; aquest parlament té 109 escons i envia al Senat a nou representants, que es reparteixen els partits polítics de manera proporcional a la mida dels seus grups parlamentaris.
En aquesta legislatura, el PP ha tingut quatre senadors (amb 50 parlamentaris andalusos), el PSOE altres quatre (amb 47 diputats autonòmics) i IU ha comptat amb un (12 diputats regionals), distribució que pot canviar segons sigui el resultat de les pròximes autonòmiques.
UN REPARTIMENT PROPORCIONAL
Després de les andaluses, arribaran al maig les eleccions en altres tretze autonomies i el setembre, les catalanes.
A tots els seus parlaments es repetirà el procés de l'andalús, s'elegiran senadors autonòmics quan es constitueixin i deuran repartir-los entre els partits de manera proporcional.
En bona part dels casos, el nombre d'escons en disputa és de dos o tres, per la qual cosa un resultat electoral ajustat pot complicar el repartiment i obligar a pactes.
Elegeixen dos senadors autonòmics a Aragó, Astúries, Balears, Extremadura i Múrcia, i tres a Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Canàries; a la Comunitat Valenciana es designen sis, a Madrid són set i a Catalunya, vuit; la Rioja, Cantàbria i Navarra envien a un sol representant.
L'habitual fins ara és que PP i PSOE es reparteixin els escons després de ser els grups majoritaris.
Les excepcions en aquesta legislatura han estat Astúries, Navarra, Canàries i Catalunya, per la presència de grups regionalistes o nacionalistes que també han obtingut representació.
ENTRE JUNY I SETEMBRE
El Reglament del Parlament d'Andalusia no estableix terminis per a aquest procés. Després de les autonòmiques de 2012, que van tenir lloc el 25 de març, els nous senadors van arribar a la Cambra Alta a primers de juny.
Pel que fa als senadors de la resta de parlaments, la majoria va arribar fa quatre anys entre els mesos de juny i juliol, és a dir, que a la tornada de l'estiu van iniciar la seva activitat ordinària.
En qualsevol cas, no els durarà molt l'estrena d'escó perquè per a finals d'any estan previstes les eleccions generals, el que significa que el Congrés i el Senat es dissoldran a la tardor, presumiblement a l'octubre.
Això sí, els senadors autonòmics mantindran l'acta i el seu sou, ja que el seu càrrec no depèn del vot dels ciutadans, però no tindran treball parlamentari.
RENOVACIONS
Al marge del possible aterratge al senat d'un partit polític nou com és Podem, entre els senadors autonòmics hi pot haver també canvis rellevants perquè n'hi ha de llarga trajectòria política que es veurà si segueixen en la primera línia o no.
Entre aquests es troba l'expresident de la Generalitat i exministre d'Indústria, José Montilla, actual senador del PSC, que quan se li pregunta què farà respon amb ironia que ell és un polític amb "més passat que futur".
Tampoc se sap si renovaran o no el seu escó els expresidents autonòmics socialistes José Antonio Griñán (elegit per Andalusia), Marcel·lí Iglesias (per Aragó), Joan Lerma (Comunitat Valenciana) i Francesc Antich (elegit pel Parlament de les Balears).
En la bancada socialista s'asseu a més com a autonòmic Emiliano García-Page, que aspira a governar la Junta de Castella-la Manxa i haurà de deixar el Senat si ho aconsegueix.
Entre els senadors autonòmics andalusos es troba el candidat del PP a la Junta, Juan Manuel Moreno, i també el seu antecessor en aquest mateix lloc, Javier Arenas, actual vicesecretari de Política Autonòmica i Local del PP.
