MADRID, 23 jul. (EUROPA PRESS) -
Gairebé 37,5 milions d'espanyols estan cridats a votar aquest diumenge en les que seran les setzenes eleccions generals que se celebren a Espanya en la recent etapa democràtica. Amb la seva papereta, els electors designaran els 350 escons del Congrés i els 208 del Senat entre les 1.093 candidatures que concorren en aquests comicis.
A continuació, algunes de les xifres que marcaran la jornada electoral:
La població de dret --empadronada a Espanya-- la conformen un total de 47.475.420 persones, de les quals només estan cridades a votar les 37.469.142 inscrites en el cens electoral al maig, el mes en què es van convocar els comicis.
MÉS DE DOS MILIONS DE VOTANTS A L'ESTRANGER
D'aquests potencials votants, 35.140.881 ciutadans viuen a Espanya i els altres 2.328.261 resideixen a l'estranger. Per primera vegada des del 2011, els espanyols inscrits en el Cens de Residents Absents (CERA) no han hagut de demanar el vot amb antelació en haver-se derogat el procediment del vot pregat que va fer que es desplomés la participació. Les autonomies amb més espanyols emigrats són, per aquest ordre, Galícia (472.140 electors), Madrid (376.495), Catalunya (281.551) i Andalusia (269.380).
Per grups de sexe, consten un 1,1 milions de dones més que d'homes en el cens d'electors amb residència al nostre país: 18.144.871 dones i 16.996.010 homes.
Hi ha 1.639.363 joves que podran votar per primera vegada en unes eleccions generals, la qual cosa suposa el 4,66% del cens de residents al nostre país. El gruix de les persones amb dret a vot se situa entre els 40 i els 64 anys.
La comunitat amb més electors és Andalusia, amb 6,66 milions, seguida de Catalunya (5,70), Madrid (5,24), que per tant són les que més diputats aporten al Congrés. Per darrere, hi ha la Comunitat Valenciana (3,73), Galícia (2,68) i Castella i Lleó (2,08). Entre les més petites, al marge de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, hi figuren La Rioja (252.091 electors), Cantàbria (507.819) i Navarra (519.913).
1.276 LLISTES PER 558 ESCONS
Aquest 23 de juliol s'adjudicaran 558 escons: 350 diputats triats a 50 províncies més Ceuta i Melilla (52) i 208 senadors repartits entre 59 circumscripcions.
En aquests comicis, hi concorren 1.093 candidatures, de les quals 549 opten a ocupar algun dels escons al Congrés i 544 al Senat. Per cada escó de la Cambra baixa competiran un total de 3.735 persones, a una mitjana de deu per plaça, i 1.157 ho faran pels 208 escons de la Cambra alta.
Dels 3.735 aspirants a ocupar una butaca a la Cambra baixa, 1.819 són dones (48,70%) i 1.916 són homes (51,30%), mentre que entre els 1.157 candidats a la Cambra alta hi ha 648 homes (56%) i 509 dones (44%).
210.000 URNES I 68 MILIONS DE SOBRES
Es preveu que s'obrin un total de 22.562 col·legis o locals electorals a 8.131 municipis, en els quals s'instal·laran 60.314 meses. Els votants es dividiran en 36.460 seccions electorals i podran emetre el vot en aproximadament 210.000 urnes. S'habilitaran al voltant de 59.000 cabines per utilitzar-les si els electors opten per introduir la papereta al sobre lluny de mirades indiscretes.
En aquesta ocasió, l'Administració General de l'Estat ha confeccionat gairebé 400 milions de paperetes amb els noms dels aspirants al Congrés i al Senat, a banda de 85 milions de sobres de votació.
A aquestes xifresm cal afegir-hi els sobres i paperetes impresos pels partits per remetre-les per correu al domicili dels votants, la qual cosa es coneix com a 'mailing'.
Per controlar les votacions i fer el recompte als col·legis han estat triades 180.942 persones com a membres titulars de les meses electorals (un president i dos vocals per mesa) i 361.884 suplents. Els titulars cobraran 70 euros nets en concepte de dieta per aquesta tasca i, per dur-la a terme correctament, podran consultar els 365.000 manuals d'instruccions que s'han imprès.
En total, el pressupost per a aquestes eleccions ascendeix a 220.872.805,92 euros.
Un dispositiu de més de 90.000 efectius de les forces i cossos de seguretat de l'Estat integrats per membres de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, policies autonòmiques i locals i serveis d'emergències i Protecció Civil garantiran la seguretat.
Vetllaran per un procés net, com ho han fet des de l'inici del període electoral, la Junta Electoral Central, amb seu al Congrés dels Diputats, 50 Juntes Electorals Provincials i 303 Juntes Electorals de Zona.
