MADRID, 15 abr. (EUROA PRESS) -
L'interrogatori de les defenses al comandant de la Gurdia Civil que va actuar de secretari en les diligncies judicials del Jutjat número 13 de Barcelona --que va investigar l'1-O i van ser remeses a la causa del Tribunal Suprem-- ha motivat que el testimoni rebaixés la contundncia de les seves afirmacions sobre el paper dels 'Jordis' en la planificació del procés independentista.
Així, ha adms que el repartiment de conselleries que presumptament s'hauria tractat en una reunió a la qual van assistir el 7 de gener del 2016 podria haver-se fet en una altra trobada diferent que es va celebrar l'endem a l'Hotel Balmes de Barcelona.
En l'inici de la seva intervenció, i a preguntes del fiscal Fidel Cadena, el testimoni ha situat qui va ser president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Snchez i l'encara principal responsable d'Ómnium Cultural, Jordi Cuixart, en la reunió clau que es va celebrar el 7 de gener del 2016 a la mateixa seu de l'ANC, anomenada "últim intent", a la qual van acudir més líders independentistes com el llavors president d'ERC, Oriol Junqueras i en la qual es va definir "qui seria el nou president de la Generalitat i com seria la distribució de les conselleries".
Després del recés que s'ha celebrat al migdia, el testimoni ha reconegut a preguntes de l'advocada de Snchez, Ana Bernaola, que les dades concretes es troben en els atestats i que podria haver-se equivocat en parlar d'aquest assumpte durant la declaració d'aquest dilluns. Les fonts, segons el testimoni, van ser els documents Enfocats i l'agenda moleskine confiscades al domicili de Josep María Jové, que era número dos de l'exvicepresident Oriol Junqueras, que es contrastaven amb correus electrnics dels investigats i que posteriorment els fets van ratificar segons el testimoni.
El comandant no ha pogut precisar, no obstant aix, si van poder objectivar la presncia de Junqueras en la reunió del 7 de gener a la seu de l'ANC, quan l'advocada Bernaola ha destacat que l'exvicepresident de la Generalitat va sortir en els mitjans i en la qual en realitat mai no hi va ser el llavors president d'ERC.
Sobre el contingut de la trobada ha assenyalat que el repartiment de Conselleries (que van resultar ser 6 per a cada partit) no sabia dir si es va tractar en aquella trobada o en la que es va celebrar l'endem en un hotel de Barcelona, el Balmes, en qu a preguntes posteriors de l'advocat de Cuixart, Benet Salellas, ha reconegut desconixer si hi va acudir o no el líder d'Ómnium Cultural.
La intervenció de la lletrada ha merescut la intervenció del president del tribunal, Manuel Marchena, que li ha retret que en l'inici de la sessió es queixés quan el testimoni feia el que ella entenia com valoracions pericials mentre que en aquell moment les interessés expressament.
LES ORGANITZACIONS QUE MÉS MOBILITZAVEN
A preguntes de la lletrada Bernaola el testimoni ha assenyalat també que l'única relació de Snchez amb aquestes reunions és el que apareix en el document Enfocats, en qu hi ha una pgina sencera dedicada al paper de les entitats socials, de les quals les més importants "per volum de gent" que mobilitzaven, eren l'ANC, Ómnium Cultual i l'Assemblea de Municipis Independentista (AMI).
"Va passar el que s'hi descriu?" ha preguntat l'advocada Bernaola en referncia a Enfocats, a la qual cosa el testimoni ha respost" que "va haver-hi un referndum i una declaració d'independncia" que malgrat estar previst el 2021 se'n van modificar els terminis "perqu va haver-hi un nou vector, un nou partit polític".
"Li consten que se celebressin les reunions que es reflectien en aquest document (Enfocats)?", ha continuat la lletrada, motiu pel qual el comandant ha respost negativament, i ha afegit que el que el seu equip feia era vincular aquest escrit i la moleskine de Jové amb l'agenda digital del seu correu electrnic, i per aix sabien qui assistia en les reunions.
"Junqueras surt en l'agenda per no hi va assistir en realitat", li ha manifestat llavors l'advocada Bernaola, a la qual cosa el testimoni li ha replicat: "Hem fallat un de quants?".
En un altre moment de l'interrogatori, el testimoni ha reconegut que s'ha equivocat durant l'inici de la seva intervenció en vincular l'ANC amb la pgina web 'Crida per la democrcia' i ha respost amb diversos "no ho recordo" o "no en tinc constncia" a la resta de preguntes sobre el paper de Snchez en l'aturades del 3 de setembre o si va haver-hi incidents en la protesta en la qual el líder social va participar davant les portes del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya el 21 de setembre del 2017.
També ha negat el testimoni que hi hagués crides expresses a la violncia en les convocatries la mobilització que va fer Snchez en les xarxes socials i ha negat que hi hagi proves de la seva vinculació amb tallers de resistncia com l'anomenat "En peu de Pau".
Finalment, a preguntes de l'advocada Olga Arderiu, que defensa l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, el testimoni ha assenyalat la seva presncia en una reunió celebrada al Parlament l'abril del 2016 encara que no ha pogut precisar si es va celebrar per parlar dels pressupostos. "La segona reunió en la qual va participar la senyora Carme Forcadell pot ser el 22 de setembre del 2016 per a la qüestió de confiana de Puigdemont?", ha incidit la lletrada a la qual cosa el testimoni ha respost amb un "pot ser".
