MADRID, 29 (EUROPA PRESS)
La sala del Tribunal Suprem que jutja el procés independentista ha començat a mirar aquest dimecres els vídeos de les defenses, que han reproduït aquells en què es pot veure la contundència amb la qual la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van actuar als col·legis electorals per impedir el referèndum il·legal de l'1 d'octubre. Entre la selecció d'imatges, s'ha pogut veure com alguns agents van fer ús de les porres, van donar cops i puntades per desallotjar els centres de votació, així com fotografies de gent ensangonada.
La sessió s'ha reprès amb cinc vídeos de l'Advocacia de l'Estat que van quedar pendents aquest dimarts per problemes tècnics. Entre ells, el discurs que va fer l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez en un acte a favor del referèndum l'11 de juny del 2017, en el qual va manifestar que "no hi ha prou presons per tancar tot un país, ni jutges per portar un país sencer davant els tribunals".
Els serveis jurídics de l'Estat també han reproduït davant el tribunal un vídeo en el qual es mostra com es va desenvolupar el referèndum il·legal a tres centres de votació d'aquest municipi de Barcelona, en el qual es veu tres persones, cadascun en un col·legi electoral, donant instruccions als concentrats a primera hora del matí.
"RESISTÈNCIA PACÍFICA" I BRAÇOS "ENTRELLAÇATS", ENTRE LES INDICACIONS
"Resistència pacífica" i formar una primera persona amb els braços "entrellaçats" per rebre els agents de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, eren algunes de les indicacions que es van donar als votants. Aquestes instruccions apareixen també en un vídeo de diapositives que va penjar l'associació Òmnium Cultural, que presideix l'acusat Jordi Cuixart, en el seu compte oficial de Twitter, segons ha mostrat l'advocada de l'Estat Elena Sáenz.
Amb aquests vídeos ha acabat el torn de les acusacions, que han mirat de demostrar que no va existir violència policial l'1-O i que l'ús de les defenses reglamentàries es va fer per poder fer front a la pressió dels manifestants. També es van mostrar vídeos que reflectien l'assetjament als agents que van participar en els escorcolls que van tenir lloc el 20 de setembre del 2017, per ordre del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que investiga els preparatius de la votació.
El primer advocat que ha començat a mostrar a la sala les seves imatges ha estat Andreu Van den Eynde, que exerceix la defensa de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i l'exconseller Raül Romeva, que ha reproduït un centenar de vídeos, capturats des de diferents perspectives, de les càrregues policials a diferents col·legis electorals.
Entre els vídeos que ha triat l'advocat de Junqueras n'hi havia un de l'escola Pau Claris (Barcelona), en el qual es veu la Policia colpejant, estirant dels cabells i empenyent per les escales els concentrats a l'interior del col·legi. Així mateix, el lletrat ha volgut mostrar fotografies de diverses persones ensangonades, com la d'un votant que va estar, segons ha indicat, a l'Escola Mediterrània.
ACTITUD PACÍFICA DELS VOTANTS
Algunes captures són de l'Escola Projecte, també de Barcelona, en les quals es veu la calçada molla per la pluja d'aquell dia. La intenció d'aquestes imatges és desmentir els agents de la Guàrdia Civil i Policia Nacional que van declarar com a testimonis en el judici, a petició de la Fiscalia, que van assegurar que els votants duien paraigües per utilitzar-los d'"armes" contra ells.
Així per emfatitzar l'actitud pacífica dels concentrats als col·legis, l'advocat ha reproduït diversos vídeos en els quals es veuen els votants asseguts a terra en silenci o cantant 'Els Segadors', l'himne de Catalunya, davant de la intervenció policial. També, el moment en el qual un home recrimina a un policia que no es pugui "sentir espanyol" per la seva actuació, alhora que li assegura, parafrasejant l'escrit Miguel de Unamuno, que li "dol Espanya", que li "sap greu arribar a aquesta situació".
L'últim vídeo que ha volgut ensenyar Van Den Eynde ha estat un discurs de Raül Romeva, del 18 d'octubre del 2017, a Brussel·les, en el qual reclamava diàleg i una "solució dialogada" amb el Govern espanyol sobre la independència de Catalunya.
IMATGES DE SÀNCHEZ PARLANT AMB LA GUÀRDIA CIVIL EL 20S
L'advocada Ana Bernaola, que defensa Jordi Sànchez, també ha reproduït desenes de vídeos de l'1-O per denunciar l'actuació policial. Ha centrat part del seu torn en la fase documental a mostrar diversos trams dels enregistraments de les càmeres de seguretat situades a l'interior de l'edifici, en els quals es veu el seu defensat, i en algun altre també el líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, parlant amb els Mossos d'Esquadra o amb els guàrdies civils de la comitiva judicial.
Després d'estar diversos minuts veient aquestes imatges, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha entès que "l'objectiu és acreditar que tant Jordi Sànchez com Jordi Cuixart eren allí, que van parlar de manera distesa i reiterada amb els agents". Per això, ha preguntat a les acusacions si algú "qüestiona" la presència dels 'Jordis' a Economia, però tant el fiscal Javier Zaragoza com l'advocada de l'Estat Rosa María Seoane han explicat que del que es dubta és de la "interpretació" que es pot treure d'aquestes converses.
En la mateixa tònica ha anat dirigida la prova documental de Cuixart, la defensa del qual, per part de l'advocada Marina Roig, ha mostrat al tribunal, a més d'imatges del desenvolupament de l'1-O en altres col·legis electorals amb la presència policial, les manifestacions que va dur a terme el líder d'Òmnium als mitjans de comunicació, en les quals va descriure el 20S com una "resistència pacífica, cívica però contundent" per a la "defensa de la democràcia".
Posteriorment, ha reproduït un altre vídeo en què Cuixart s'adreça als concentrats davant de la Conselleria d'Economia, en què se'l sent demanar la llibertat dels detinguts aquell dia, a qui va qualificar d'"herois", alhora que va titllar de "cop d'estat" les actuacions judicials i va instar a "sortir al carrer i a la lluita".
"A POR ELLOS"
La sala també ha vist les imatges del desenvolupament de la concentració del 20S, en què, segons s'ha percebut, va haver-hi diversos manifestants movent clauers en manera de protesta o veient actuacions musicals. Així mateix, s'ha reproduït un altre vídeo en el qual es veu un grup de policies cantant "a por ellos" i l'himne d'Espanya amb la lletra franquista.
D'altra banda, l'advocat Jordi Pina, del mateix equip de defensa que Bernaola, però aquesta vegada representant els exconsellers Jordi Turull i Josep Rull, tan sols ha interessat veure la compareixença institucional de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, del 26 d'octubre del 2017, un dia abans de proclamar la Declaració Unilateral d'Independència (DUI), en la qual va renunciar a convocar unes eleccions autonòmiques i va al·legar que el Govern de Mariano Rajoy no li donava "garanties" sobre que no apliqués l'article 155 de la Constitució, pel qual es va suspendre l'autonomia de Catalunya.
L'advocat de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn ha intervingut també breument per demanar a la sala que sentís un àudio del seu client en què advertia els seus col·laboradors del departament de les conseqüències del 155. També ha mostrat un vídeo editat sobre les càrregues policials en manifestacions que van tenir lloc a Madrid com les protestes contra la denominada 'llei mordassa', les 'marxes de la dignitat' o 'Envolta el Congrés' i pels disturbis al barri del Gamonal de Burgos per fer un "barem" dels incidents violents.
