Publicat 29/5/2019 13:27:30 +02:00CET

Les defenses mostren al tribunal la contundència amb la qual va actuar la Policia als col·legis durant l'1-O

Procés.- El juicio prosigue mañana con el instructor de las diligencias del juzgado del 1-O y unos 60 policías
Pool - Archivo

MADRID, 29 maig (EUROPA PRESS) -

La sala del Tribunal Suprem que jutja el procés independentista ha començat a mirar aquest dimecres els vídeos de les defenses, que han reproduït aquells en què es pot veure la contundència amb la qual la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van actuar als col·legis electorals per impedir el referèndum il·legal de l'1 d'octubre. Entre la selecció d'imatges, s'ha pogut veure com alguns agents van fer ús de les porres, van donar cops i puntades per desallotjar els centres de votació, així com fotografies de gent ensangonada.

La sessió s'ha reprès amb cinc vídeos de l'Advocacia de l'Estat que van quedar pendents aquest dimarts per problemes tècnics. Entre ells, el discurs que va fer l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez en un acte a favor del referèndum l'11 de juny del 2017, en el qual va manifestar que "no hi ha prou presons per tancar tot un país, ni jutges per portar un país sencer davant els tribunals".

Els serveis jurídics de l'Estat també han reproduït davant el tribunal un vídeo elaborat per Ràdio Calella Televisió en el qual es mostra com es va desenvolupar el referèndum il·legal a tres centres de votació d'aquest municipi de Barcelona, en el qual es veu tres persones, cadascun en un col·legi electoral, donant instruccions als concentrats a primera hora del matí.

"RESISTÈNCIA PACÍFICA" I BRAÇOS "ENTRELLAÇATS", ENTRE LES INDICACIONS

"Resistència pacífica" i formar una primera persona amb els braços "entrellaçats" per rebre els agents de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, eren algunes de les indicacions que es van donar als votants. Aquestes instruccions apareixen també en un vídeo de diapositives que va penjar l'associació Òmnium Cultural, que presideix l'acusat Jordi Cuixart, en el seu compte oficial de Twitter, segons ha mostrat l'advocada de l'Estat Elena Sáenz.

Amb aquests vídeos ha acabat el torn de les acusacions, que han mirat de demostrar que no va existir violència policial l'1-O i que l'ús de les defenses reglamentàries es va fer per poder fer front a la pressió dels manifestants. També es van mostrar vídeos que reflectien l'assetjament als agents que van participar en els escorcolls que van tenir lloc el 20 de setembre del 2017, per ordre del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que investiga els preparatius de la votació.

El primer advocat que ha començat a mostrar a la sala les seves imatges ha estat Andreu Van den Eynde, que exerceix la defensa de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i l'exconseller Raül Romeva, que ha reproduït un centenar de vídeos, capturats des de diferents perspectives, de les càrregues policials a diferents col·legis electorals de Barcelona i a municipis com Sant Iscle de Vallalta, Dosrius, Sant Martí de Sesgueioles (Barcelona), Sant Carles de la Ràpita (Tarragona).

Entre els vídeos que ha triat l'advocat de Junqueras n'hi havia un de l'escola Pau Claris (Barcelona), en el qual es veu la Policia colpejant, estirant del cabell i empenyent per les escales els concentrats a l'interior del col·legi. Així mateix, el lletrat ha volgut mostrar fotografies de diverses persones ensangonades, com la d'un votant que va estar, segons ha indicat, a l'Escola Mediterrània.

ACTITUD PACÍFICA DELS VOTANTS

Algunes captures són de l'Escola Projecte, també de Barcelona, en les quals es veu la calçada molla per la pluja d'aquell dia. La intenció d'aquestes imatges és desmentir els agents de la Guàrdia Civil i Policia Nacional que van declarar com a testimonis en el judici, a petició de la Fiscalia, que van assegurar que els votants duien paraigües per utilitzar-los d'"armes" contra ells.

Així per emfatitzar l'actitud pacífica dels concentrats als col·legis, l'advocat ha reproduït diversos vídeos en els quals es veuen els votants asseguts a terra en silenci o cantant 'Els Segadors', l'himne de Catalunya, davant la intervenció policial. També, el moment en el qual un home recrimina a un policia que no es pugui "sentir espanyol" per la seva actuació, alhora que li assegura, parafrasejant l'escrit Miguel d'Unamuno, que li "dol Espanya", que li "sap greu arribar a aquesta situació".

L'últim vídeo que ha volgut ensenyar Van Den Eynde ha estat un discurs de Raül Romeva, del 18 d'octubre del 2017, a Brussel·les, en el qual reclamava diàleg i una "solució dialogada" amb el Govern espanyol sobre la independència de Catalunya.