SARAGOSSA 9 maig (EUROPA PRESS) -
Les Corts d'Aragó han aprovat aquest dijous la Llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó, que reemplaça la normativa d'aquesta matèria aprovada la passada legislatura, i amb la nova legislació català i aragonès deixen de dir-se així.
La llei --amb el suport de PP i PAR, i rebutjada per PSOE, CHA i IU-- neix després d'una polèmic debat perquè desapareixen amb aquest nom el català aragonès i l'aragonès, que passen a dir-se Lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Aragó Oriental) i Lapapi (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Aragó Pirinenc).
L'objectiu d'aquesta llei, iniciativa del Govern autonòmic, és "reconèixer la pluralitat lingüística d'Aragó i garantir als aragonesos l'ús de les llengües i les seves modalitats lingüístiques pròpies com un llegat cultural històric que ha de ser conservat".
A més, pretén "propiciar la conservació, recuperació, promoció, ensenyament i difusió de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó a les zones d'utilització històrica predominant de les mateixes", segons l'article 1.
La nova llei assenyala com a pròpies les llengües aragoneses amb les seves modalitats lingüístiques d'ús predominant en les àrees septentrional i oriental de la comunitat, i el text no esmenta l'aragonès normatiu i el català d'Aragó, com pretenien els grups de l'oposició, el que ha suscitat una encesa debat des del començament de la tramitació i també aquest dijous, a la sessió plenària.
El text aprovat reconeix el dret a usar oralment i per escrit les llengües i modalitats a les zones d'ús històric predominant i a estudiar aquestes llengües en les mateixes zones, el nord i l'est de la comunitat.
La diputada socialista Mayte Pérez ha manifestat el seu "enrojolament" i tristesa per l'aprovació del projecte de llei i irònicament ha dit que neixen dues llengües pròpies, en al·lusió a la lapao i la lapapi.
La popular María José Ferrando ha defensat la iniciativa, assenyalant que la llei protegeix la riquesa lingüística, i ha asseverat que les llengües "foranes" tenen els seus propis vehicles de promoció.
