Publicat 25/11/2014 13:45

Les CA triguen una mitjana de 42,89 dies a pagar els seus proveïdors i les entitats locals, 24,84 dies

Recursos de billetes. Dinero. Euros
EUROPA PRESS

Andalusia, Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, Madrid, Aragó, Extremadura, Múrcia i C. Valenciana superen els 30 dies que marca la llei

MADRID, 25 nov. (EUROPA PRESS) -

El període mitjà de pagament (PMP) a proveïdors de les Comunitats Autònomes es va situar el setembre en 42,89 dies, i el de les Corporacions Locals en 24,84 dies, segons les dades publicades aquest dimarts pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

Es tracta de la primera vegada que es donen a conèixer aquestes dades, després que el Govern espanyol aprovés el mes de juliol passat el Reial decret que desenvolupa la nova metodologia de càlcul del període mitjà de pagament, que obliga totes les Administracions a calcular i publicar el que triguen a pagar les seves factures, per comprovar si compleixen amb allò previst en la normativa de morositat.

Les Comunitats Autònomes d'Andalusia, Illes Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, Madrid, Aragó, Extremadura, Regió de Múrcia i Comunitat Valenciana es troben per sobre del termini màxim de 30 dies previstos en la normativa en matèria de morositat.

Les Comunitats Autònomes i Entitats Locals que no paguin els seus proveïdors en el termini màxim establert estan obligades a informar dels recursos que dedicaran mensualment al pagament a proveïdors i adoptar les mesures necessàries de despesa, ingrés o gestió de cobraments i pagaments per reduir el seu PMP. En cas de continuar incomplint, l'Estat es farà càrrec de les factures retenint-se del sistema de finançament a l'administració territorial afectada.

En aquest sentit, les nou Comunitats esmentades hauran d'incloure en el seu pròxim pla de tresoreria, l'import dels recursos que dedicarà mensualment al pagament a proveïdors per poder reduir el seu període mitjà de pagament fins al termini màxim que fixa la normativa sobre morositat, així com les que adoptaran per generar la tresoreria necessària.

Aragó és la Comunitat que més triga a pagar el seus proveïdors, amb un PMP de 77,53; seguit de la Comunitat Valenciana, amb 74,42 dies; Extremadura, amb 72,3; Múrcia, que triga 65,22 dies de mitjana; Balears, amb 57,07; Andalusia, amb 46,97; Madrid, amb un PMP de 46,38; Catalunya, que triga 42,38; i Castella-la Manxa, amb 33,27 dies de mitjana.

Per sota dels 30 dies de període mitjà de pagament se situen Castella i Lleó, amb 28,97 dies; La Rioja, amb 26,66; Astúries, amb un PMP de 26,07; Cantàbria, que triga de mitjana a pagar 25,82; Galícia, amb 11,44 dies; Canàries, amb 7,38 dies; el País Basc, amb 4,09; i finalment Navarra, que va pagar les seves factures 6,06 dies de mitjana abans que comencés a computar el PMP.

Dins de l'àmbit autonòmic cal destacar, atenent al volum que representa, les dades relatives a l'àmbit sanitari. Així, el període mitjà de pagament global a proveïdors sanitaris se situa en 49,66 dies.

4 DELS 10 PRINCIPALS AJUNTAMENTS SUPEREN EL PMP

Pel que fa al període mitjà de pagament de les entitats locals, cal diferenciar entre les corporacions que són capital de província, de Comunitat Autònoma o que superen els 75.000 habitants, les Diputacions, Consells i Consells insulars, que publiquen les seves dades cada mes, de la resta de corporacions locals, que difonen la informació cada trimestre.

Segons les dades ofertes per Hisenda, les principals corporacions locals que publiquen la seva informació mensualment van trigar una mitjana de 24,96 dies a pagar els seus proveïdors en el mes de setembre. D'aquest grup han estat 138 entitats les que han subministrat informació, el 87,34 % del total. D'aquestes 138, 33 van superar en més de 30 el PMP.

Dels principals ajuntaments espanyols, el de la Corunya és el que més triga a pagar els seus proveïdors, en concret, 44,84 dies; el segueix València, amb un PMP de 41,94 dies; Las Palmas de Gran Canaria, amb 38,63; i Palma de Mallorca, que triga 37,69.

Per sota dels 30 dies se situa Saragossa, amb 27,45 dies; Múrcia, amb un PMP 27,29; Sevilla, amb 23,11; Madrid, amb un període mitjà de pagament de 4,92 dies; i finalment Barcelona i Màlaga, que van pagar les seves factures 4,37 i 10,02 dies de mitjana abans que comencés a computar el PMP, respectivament.

Pel que fa a la resta de corporacions locals, que recopilen les seves dades trimestralment, han subministrat informació un total de 4.692 entitats, fet que representa un 35,4 % del total. D'elles, 861 superen el PMP en més de 30 dies, això implica un percentatge de compliment de PMP de les quals han presentat informació del 82,1%. El PMP mitjà d'aquest conjunt d'entitats se situa en 24,75 dies.

Totes les corporacions locals estan obligades a subministrar la informació sobre els seus PMP. Si no ho fan, el Ministeri formularà el corresponent requeriment de compliment. En cas de continuar incomplint es procedirà a donar publicitat de l'incompliment i a l'adopció de les mesures automàtiques de correcció previstes a la Llei Orgànica d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera.

DEUTE DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES

Alhora, Hisenda ha publicat aquest dimarts les dades del deute no financer que tenien les Comunitats Autònomes a final de setembre, que ascendia a 16.694 milions d'euros --un 1,57% del PIB nacional--, incloent-se tant per les operacions comercials com no comercials.

En concret, en l'esmentat deute no financer es recullen totes les operacions de naturalesa no financera amb independència del moment temporal en el qual es van originar, integrant-se igualment aquelles factures que fins i tot trobant-se pendent de registre o conformitat s'han inclòs en el concepte de deute comercial anteriorment esmentat.

D'aquests 16.694 milions d'euros, 7.328,6 milions corresponen al deute comercial --un 0,69% del PIB--. Respecte a l'evolució registrada des de l'1 de gener del 2012, cap constatar una reducció del 70,3% en el saldo de les operacions comercials pendents de pagament, en termes homogenis.

Per Comunitats, el País Valencià és la que té un deute no financer més elevat, arribant als 4.279,4 milions d'euros --dels quals 1.485 milions corresponen a deute comercial--; el segueix Catalunya, amb 4.193,2 milions, dels quals 1.514,1 són d'operacions comercials; Andalusia, amb 2.413,7 milions --797.891 d'operacions comercials--; i Madrid, amb 1.864,6 milions -- 1.186,3 de deute comercial--.

A continuació se situa Aragó, amb 672,3 milions d'euros de deute --gairebé la meitat, 360,3 d'operacions comercials--; Illes Balears, amb 585,7 milions --201,3 de deute comercial--; Castella-la Manxa, 559,8 milions --299,1 de deute comercial--; Múrcia amb 444,7 milions --280,1 de comercial--; Castella i Lleó amb 443,3 milions --298,6 d'operacions comercials--; i Extremadura, amb 423,4 milions, dels quals 259,6 corresponen a deute comercial.

Finalment, figuren Canàries, amb 308,8 milions --142,9 de deute comercial--; Astúries, amb 172,9 milions --82,9 d'operacions comercials--; Cantàbria, amb 132,6 de deute no financer --81,5 comercial; Navarra, amb 115,9 milions --48,2 de deute comercial--; i la Rioja, amb 84,2 milions --53,8 de deute comercial--.

Del País Basc i Galícia no es coneixen les dades perquè, segons el Ministeri, no han aportat informació sobre el seu deute total no financer. Aquestes Comunitats sí han enviat, tot i això, el seu deute comercial en el mes de setembre, que ascendia, en el cas del País Basc, als 170 milions d'euros, i al de Galícia, als 66,2 milions.

Respecte al deute comercial, el 69,9% de les operacions pendents de pagament corresponen a l'àmbit sanitari, amb un import total de 5.123,08 milions d'euros.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés