Madrid, Catalunya i Balears són les comunitats amb més dèficit
MADRID, 23 jul. (EUROPA PRESS) -
Les balances fiscals que es publicaran aquest dimecres llançaran un dèficit fiscal a Catalunya molt inferior al que diu la Generalitat (d'entre 11.000 i 15.000 milions) i només una petita part, gairebé un 10%, podria deure's a un tracte discriminatori.
Fonts pròximes al Ministeri d'Hisenda han assegurat a Europa Press que les balances fiscals que presentarà aquest dimecres el professor Ángel de la Fuente, posaran de manifest que Madrid, Catalunya i Balears són les tres regions que tenen les xifres de dèficit fiscal més elevades.
Així i tot, una de les principals conclusions d'aquestes balances és que, tot i que hi ha coses a millorar, la redistribució a Espanya funciona i només una petita part dels saldos fiscals hauria de ser revisada per millorar-los.
En concret i en el cas de Catalunya, les fonts asseguren que la xifra de dèficit fiscal que se sabrà aquest dimecres serà considerablement inferior a la que estudia la Generalitat i només una petita part podria deure's a un tracte discriminatori.
En aquest sentit, expliquen que el fet que Catalunya tingui un dèficit fiscal superior a altres regions es deu, sobretot, al fet que és una regió amb una renda mitjana superior a les altres, la qual cosa fa que els impostos siguin més alts, tal com passa a altres comunitats com Madrid i Balears.
Així, només una petita part d'aquest dèficit fiscal hauria d'estar subjecta a revisió per veure si realment el tracte que es dóna no és l'adequat.
Segons les fonts, les dades no mostren cap resultat "rar" i simplement mostren que les regions més riques paguen més, que és el que és normal.
Així, aquesta situació no només es dóna a Catalunya, sinó que ocorre a altres regions que poden tenir un dèficit fiscal de certa magnitud, tot i que només una petita part d'aquesta quantitat hauria de ser revisada, ja que la major part de la xifra es deu al fet que és una regió més rica que la resta.
MILLORAR EL FINANÇAMENT
En qualsevol cas, de les balances fiscals sí que se'n dedueix que hi ha una sèrie de partides de despesa que es poden millorar, com el finançament autonòmic, que actualment beneficia les comunitats forals.
Segons les fonts, el que seria normal és que tots els ciutadans es poguessin beneficiar d'un repartiment igualitari del finançament, perquè tenir un saldo positiu o negatiu no ha de sumar o treure drets.
Segons la seva opinió, el que seria lògic és utilitzar les balances fiscals no per reformar el finançament en si, sinó per veure les diferències que hi ha entre unes comunitats i d'altres.
Fins ara, només es podien comparar les diferències entre les regions de règim comú, però la nova metodologia homogeneïtza les dades de les 17 comunitats, la qual cosa redundarà en un anàlisi més bo.
REVISAR AJUDES REGIONALS
També podrien analitzar-se les ajudes regionals o les destinades a sectors concrets que, segons les fonts, poden generar algunes desigualtats.
En aquest sentit, han posat com a exemple les Canàries, que té un règim fiscal més favorable que la resta de regions per compensar l'efecte de la llunyania. Per als experts, no és clar que aquest sigui un bon sistema.
En qualsevol cas, les fonts han reiterat que els resultats no mostren conclusions excessivament rares i que la redistribució a Espanya funciona, tot i que hi ha aspectes millorables.
A més, han ressaltat el valor que es realitzi un exercici de transparència d'aquest calibre, que no es practica a altres països d'estructura federal.
De fet, han recordat que aquest exercici es pretén fer de manera anual, la qual cosa aportarà molta més transparència en aquest sentit.
MÈTODE CÀRREGA-BENEFICI
El Govern espanyol va escollir un grup de tres experts per elaborar la nova fórmula amb la qual calcular les balances fiscals i determinar les diferències entre el que cada comunitat aporta al sistema i el que rep. Els resultats d'aquest treball se sabran aquest dimecres.
Després de discutir la possible metodologia, el grup d'experts va optar pel mètode 'càrrega-benefici' i no el del 'flux monetari', ja que el primer té en compte qui es beneficia de la despesa i el segon només té en compte criteris geogràfics per a la seva imputació.
