Alerten de nous retards encara que confien en les mesures d'Eurocontrol per minimitzar els problemes aquest estiu, amb un augment previst de la capacitat de fins al 3,2% a Europa i del 2,5% a Espanya
MADRID, 20 mar� (EUROPA PRESS) -
Les aerolínies espanyoles han reclamat aquest dimecres que les compensacions i drets dels consumidors en el cas de situacions de retards i cancellacions, que generen costos milionaris, no siguin assumits íntegrament per elles sinó que també es repercuteixin en les diferents organitzacions causants del retard o la cancellació.
El president de l'Associació de Línies Aries (ALA), Javier Gándara, ha qualificat de "desproporcionats" aquests costos derivats del reglament CE 261/2004 "tenint en compte el que actualment valen la majoria dels bitllets aeris". "Des de les companyies aries considerem que aix hauria de revisar-se al més aviat possible", va assegurar.
"Encara que aquests costos són actualment assumits per les companyies aries caldria comenar a pensar a repercutir-los en les organitzacions causants del retard o les cancellacions", ha afirmat Gándara.
El nombre de retards a causa de la gestió del trnsit aeri el 2018 s'ha incrementat en un 61,2% enfront de l'any anterior.
Així, una mitjana de 1.250 vols al dia han tingut un retard per gestió del trnsit aeri en ruta de més de 15 minuts el 2018, un 115% més que l'any anterior. "Cada minut de retard en un vol suposa uns 70 o 80 euros per a les companyies, i aix suposen molts euros d'impacte", ha assegurat el directiu.
La previsió inicial d'Eurocontrol és que els retards per gestió de trnsit aeri en ruta es podria duplicar el 2019 i passar de 2 minuts per vols previstos el 2018 als 4 el 2019. L'objectiu és que amb les mesures, que esperen aplicar des del maig, la mitjana es rebaixa fins als 1,9-2,8 minuts per vol.
SITUACIÓ COMPLICADA A ESPANYA
Entre les mesures es troben les de canviar la ruta d'uns 1.000 vols al dia per evitar sobrevolar l'espai aeri francs i alemany, que són els més congestionats i conflictius.
Espanya assumir de l'ordre d'entre 150 i 160 sobrevols addicionals en el seu espai en el marc d'aquest pla. A més, si la meteorologia és igual que el passat any "aix ho complicar tot més", encara que no es pot dur a terme cap previsió en aquest aspecte amb certesa.
La situació a Espanya és "més complicada", tenint en compte que la seva situació geogrfica la fa més vulnerable a la congestió europea. Segons ha explicat, a Espanya només el 30% dels retards per gestió del trnsit aeri són causats pel provedor de navegació aria ENAIRE, que a més ha pres una srie d'iniciatives per reduir el problema de la congestió aria.
REVISIÓ DE LA NORMATIVA EUROPEA
No obstant aix, les aerolínies asseguren que elles estan emprant una gran quantitat de recursos per evitar aquestes situacions i en el cas que aix no sigui possible, mitigar les seves conseqüncies. Entre aquestes mesures estan una disponibilitat d'avions superior i tripulacions de reserva, lloguer d'avions addicionals, refor de recursos en els aeroports, així com l'automatització de processos.
A més de l'assumpció de cada organització de la seva part de responsabilitat i en conseqüncia dels costos derivats dels retards o cancellacions, des d'ALA es proposen que les diferents organitzacions involucrades treballin conjuntament a través d'iniciatives com l'impuls del 'Cel Únic Europeu', l'ús flexible de l'espai aeri, l'equilibri de drets davant conflictes laborals, així com la comunicació puntual i precisa davant disrupcions operacionals.
"Assumir els costos addicionals, no és fcil, per creiem que és el més just i raonable cercar fórmules per fer-ho, el com encara no el sabem", va assegurar Gándara, que confia que el Reglament CE 261/2004 sobre drets de compensació la revisió de la qual va quedar parada es reprengui i s'activi després de les eleccions europees.
CREIXEMENT MODERAT DE CARA A L'ESTIU
I és que les previsions de l'associació de cara a l'estiu és que la capacitat a Europa es moderi fins a un 3,2%, i que sigui a Espanya el creixement de l'oferta de l'ordre del 2,5% superior a l'estiu anterior.
"Aquesta dada cal posar-la en valor tenint en compte que portem diversos anys de creixement, per aix en l'entorn actual que la capacitat creixi de l'ordre 2,5% són notícies bones. El trnsit dependr del factor d'ocupació", ha apuntat el president d'ALA.
Aquest creixement ve després d'un hivern d'augments moderats. Així segons va indicar el directiu el trnsit va créixer aquest any a Espanya un 7,1%, un augment saludable per menor que altres anys en qu els creixements han arribat a situar-se en l'11,6% (l'hivern 2015-2016).
