BARCELONA, 19 oct. (EUROPA PRESS) -
El director executiu del grup Dis, Roberto Longo, responsable de l'empresa propietària del 40% dels drets federatius del futbolista Neymar da Silva, ha criticat que el futbolista va rebre "un suborn" del Barça per no acceptar ofertes d'altres clubs.
"Hi va haver frau, estafa. Neymar va rebre un suborn de 40 milions d'euros per no acceptar cap altra proposta, perquè Dis no rebés el 40% al qual tenia dret", ha valorat quan ha declarat com a testimoni en el judici que prossegueix des de dilluns a l'Audiència de Barcelona per presumpta estafa i corrupció en el traspàs del davanter des del Santos FC al FC Barcelona el 2013.
El 2011, el FC Barcelona va signar amb N&N --empresa familiar amb la qual el pare de Neymar el representa-- un contracte segons el qual el Barça pagaria 40 milions d'euros al jugador pel seu fitxatge el 2014, quan acabés el contracte amb el Santos FC.
No obstant això, el fitxatge finalment es va avançar al 2013, quan Neymar encara no era 'agent lliure', i el grup Dis creu que el Barça va pagar al Santos més del que ha reconegut --17 milions-- amb el fitxatge i que, per tant, el seu 40% hauria de ser superior.
En concret, els acusen d'emmascarar part del cost del fitxatge en contractes de col·laboració amb el futbol base i en drets de preferència sobre tres jugadors juvenils, i un altre perquè el Santos jugués el trofeu Joan Gamper i el Barça participés en un amistós al Brasil.
EL 40% DE "QUALSEVOL BENEFICI"
Longo ha sostingut en el judici que el contracte de Dis amb N&N donava a la mercantil el 40% de "qualsevol benefici" obtingut a partir de la negociació entre els clubs pel traspàs del jugador.
En canvi, les defenses al·leguen que el contracte de Dis amb N&N feia referència a les quantitats del traspàs entre els clubs, però no als acords que la família Neymar pogués assolir amb el club directament.
El testimoni ha explicat que ja abans que Neymar fitxés pel Barça van començar a "desconfiar" d'ell perquè el seu pare, que també és el seu representant, havia proposat a Dis comprar el seu 40% dels drets federatius del jugador, i això els va fer pensar que tenien ofertes de clubs i no volien que la mercantil rebés la seva part en el traspàs.
