Demana mesures de foment com el pagament ajornat, crèdits tous i desgravacions fiscals
BARCELONA, 22 maig (EUROPA PRESS) -
La rehabilitació d'edificis enfocada a la millora de l'eficiència energètica suposaria un impacte econòmic de 2.786 milions d'euros sobre la producció i la creació de 14.130 llocs de treball a l'any a Catalunya, segons un informe del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (Ctesc) presentat aquest dimecres.
Segons els càlculs de l'organisme, la rehabilitació energètica dels edificis que la necessiten a Catalunya suposaria un volum de facturació total de 60.250 milions d'euros fins al 2050 si les obres comencessin aquest any, dels quals 44.000 es corresponen a actuacions sobre habitatges construïdes abans de 1980, que són les que necessiten obres de millora més urgents.
El president del Ctesc, Josep Maria Rañé, ha assegurat que la construcció "és un sector de futur si es reorienta cap a la rehabilitació i la innovació", i ha assenyalat que les promocions d'obra nova s'han de restringir sol a les zones en les quals el temps d'absorció de l'estoc és més baix, com Barcelona ciutat i la seva àrea d'influència.
Segons el Ctesc, Catalunya ha tancat 2012 amb 89.123 habitatges d'obra nova pendents de venda --mentre que el 2004 aquesta xifra era de 15.869--, fet que suposa que al ritme de venda de l'últim any es tardaria una mitjana de 7,7 anys a absorbir aquest estoc, tot i que aquest temps és diferent segons la zona geogràfica.
Barcelona ciutat és l'àmbit amb millors indicadors d'absorció de l'estoc --menys d'un any al ritme de vendes del 2012--, mentre que Terres de l'Ebre és el que presenta una pitjor situació, ja que necessitaria gairebé 24 anys per absorbir el parc d'habitatges nous, molt superior en proporció al nombre d'habitants --59 habitatges per cada 1.000 habitants, respecte del 0,5 de Barcelona--.
AJUDES I INCENTIUS
Per aquest motiu, Rañé ha insistit en la necessitat de centrar l'activitat del sector de la construcció en la rehabilitació, pel que ha demanat a la Generalitat mesures de foment a aquest àmbit a través de fórmules de pagament ajornat, crèdits tous i desgravacions fiscals en funció del nivell de renda i característiques del contribuent, així com incentius i millores a l'àmbit fiscal.
Ha demanat restablir la deducció per rehabilitació, ampliar els suposats per aplicar l'IVA reduït en aquest tipus d'obres, considerar els llogaters com a promotors --ara sols es considera els propietaris-- i poder aplicar els estímuls fiscals també a edificis d'oficines i locals comercials --ara limitats a habitatges--.
L'informe també destaca la necessitat d'aplicar ajudes a enderrocs d'edificis, flexibilitzar les condicions d'accés a l'habitatge protegit i impulsar una simplificació administrativa en aquest sector.
El secretari d'Habitatge i Millora Urbana, Carles Sala, que ha participat en l'obertura de la jornada, ha coincidit en la necessitat que la rehabilitació sigui la protagonista de la sortida de la crisi del sector de la construcció, i ha considerat que les empreses que han resistit fins ara podran sortir d'aquesta situació.
Sala ha lamentat que la capacitat de la Generalitat de fomentar el sector és limitada, ja que els recursos per a polítiques d'habitatge procedents de l'Estat s'han reduït un 94%, de 110 milions d'euros fa tres anys a 6,5 milions aquest any.
