Actualitzat 31/7/2020 14:51:02 +00:00 CET

L'economia espanyola entra en recessió amb una caiguda històrica del PIB del 18,5%

EPDATA

El consum de les llars cau un 21% el trimestre i el PIB interanual recula un 22,1%

MADRID, 31 jul. (EUROPA PRESS) -

L'economia espanyola va entrar en recessió tècnica el segon trimestre de l'any després de registrar una caiguda del PIB del 18,5% entre els mesos d'abril i juny, la pitjor caiguda trimestral de la sèrie històrica (iniciada el 1970) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Fins ara, les pitjors reculades trimestrals del PIB havien estat la del primer trimestre d'aquest any (-5,2%) i el primer trimestre del 2009 (-2,6%).

Amb la forta contracció del PIB el segon trimestre, que coincideix pràcticament amb la vigència de l'estat d'alarma pel coronavirus, Espanya torna a entrar en recessió tècnica després de sumar dos trimestres consecutius en negatiu.

És la tercera vegada al segle XXI que l'economia espanyola afronta una recessió: durant la crisi del 2008 hi va entrar dues vegades, la primera el quart trimestre del 2018 (en va sortir el segon trimestre del 2009) i la segona el segon trimestre del 2011 (aquesta va durar més temps, fins al quart trimestre del 2013).

El període abril-juny s'ha vist afectat de ple per la paralització de nombroses activitats econòmiques a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma, i ha provocat una reculada de l'economia sense precedents en la història recent.

Aquesta caiguda del PIB el segon trimestre s'acosta força a les previsions que havien fet diferents organismes: l'AIReF havia pronosticat un descens del 20%, el BBVA el situava al voltant del 17% i el Banc d'Espanya va estimar que la contracció del segon trimestre oscil·laria entre el 16% en el millor escenari i el 21,8% en el pitjor, amb una caiguda mitjana del 20%.

En taxa interanual, el PIB del segon trimestre es va contraure un 22,1%, en relació amb el descens del 4,1% del trimestre anterior. És la pitjor reculada interanual de tota la sèrie. Fins ara, la pitjor contracció anual del PIB era la del segon trimestre del 2009, quan l'economia espanyola va baixar un 4,4% interanual.

La demanda interna va restar 19,2 punts a la variació interanual del PIB el segon trimestre, una taxa 15,5 punts inferior a la del primer trimestre; i la demanda externa va restar 2,9 punts: 2,5 punts menys que en el trimestre passat.

EL CONSUM DE LES LLARS

Les dades trimestrals mostren un enfonsament del consum de les llars del 21,2%, sense precedents en la sèrie històrica. Pel contrari, la despesa pública va augmentar entre abril i juny un 0,4%, molt menys del que ho va fer el primer trimestre (+1,8%), mentre que la despesa en consum de les institucions sense finalitats de lucre i al servei de les llars va avançar un 0,5%, tres dècimes menys que el trimestre precedent.

La inversió va registrar el segon trimestre una retallada històrica del 22,3%, amb caigudes de porp del 25% o superiors tant en el cas de la inversió en habitatge com en maquinària i béns d'equip.

L'INE assenyala que la situació que ha provocat el coronavirus fa que certes variables, com les hores efectives treballades, siguin més rellevants en els moments actuals a l'hora de mesurar l'evolució de l'ocupació.

"Es considera que aquesta variable, respecte dels llocs de treball equivalents a temps complet, és la que reflecteix de manera més clara els efectes induïts en l'ocupació per la pandèmia i les successives mesures que s'han adoptat per combatre els seus efectes", apunta.

L'ocupació de l'economia, en termes d'hores treballades, va caure el segon trimestre un 21,4% en comparació amb el trimestre anterior. Aquesta taxa és de menys magnitud que la dels llocs de treball equivalents a temps complet (del -17,7%, la qual cosa suposa 15,8 punts menys que el primer trimestre) a causa de la reducció que s'observa en la mitjana de la jornada a temps complet (-4,5%).

En termes interanuals, les hores treballades decreixen un 24,8%, taxa 20,6 punts inferior a la del primer trimestre. D'altra banda, els llocs equivalents a temps complet retrocedeixen un 18,5%, és a dir, 17,9 punts menys que el primer trimestre, fet que suposa que en un any s'han destruït gairebé 3,4 milions de llocs de treball equivalents a temps complet en un any.

Contador