El BCE adverteix del risc de baix creixement amb baixa inflació, que augmenta el pes del deute
MILÀ, 13 set. (De l'enviat especial d'EUROPA PRESS, Juan Sanhermelando) -
Els ministres d'Economia de la UE han demanat aquest dissabte al president designat de la Comissió, Jean-Claude Juncker, que acceleri els preparatius del pla d'inversió públic-privat de 300.000 milions d'euros que va prometre durant la seva investidura per fer front a l'estancament de l'economia europea.
"Hem donat mandat a la Comissió i al Banc Europeu d'Inversions perquè preparin ràpidament els primers informes sobre mesures concretes que poden adoptar-se", ha explicat el ministre italià de Finances, Pier Carlo Padoan, el país del qual assumeix la presidència de torn de la UE, al terme de la reunió de l'Ecofin informal de Milà.
El primer esborrany podria estar disponible per al pròxim Ecofin que se celebra a mitjans d'octubre a Luxemburg, segons Padoan, tot i que la nova Comissió no comença oficialment a treballar fins a l'1 de novembre, si es compleixen els terminis.
"La inversió pública i privada ha disminuït molt als països europeus els últims anys i això és en part la causa i també la conseqüència de l'escàs creixement. La clau per al creixement és un augment de les inversions, sobretot privades, però també públiques en la seva funció de catalitzadores i activadores de l'activitat privada", ha dit Padoan.
El comissari d'Assumptes Econòmics, Jyrki Katainen, ha dit que la nova Comissió "ja està treballant" en el pla. Tot i això, ha deixat clar que aquest esforç ha de ser completat amb altres mesures a nivell nacional i local, ja que "el pressupost de la UE és limitat". Segons la seva opinió, la prioritat ha de ser facilitar "un augment sostenible de la inversió privada, perquè hi ha molt més diners en el sector privat que en el públic".
"El sector privat inverteix en alguns estats membre i no en altres i la qüestió és per què. La resposta normalment ve de debilitats estructurals", ha insistit Katainen, que ha demanat als estats membre que accelerin les reformes estructurals i segueixin amb la consolidació fiscal.
LA INVERSIÓ HA CAIGUT UN 20% I LA RECUPERACIÓ ÉS MÉS LENTA QUE DESPRÉS DE LA GRAN DEPRESSIÓ
Per la seva banda, el vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Vítor Constâncio, ha destacat que "la inversió a l'eurozona és ara un 20% inferior a la del 2007 i als països sota estrès el percentatge és molt més alt". "Necessitem revertir el comportament de la inversió", ha dit el banquer portuguès.
"El BCE dóna suport a les idees presentades del president Juncker sobre un programa de diners públics i privats per crear un paquet d'inversió per als pròxims anys per valor de 300.000 milions d'euros", ha dit Constâncio. A més, ha reclamat als estats membre reformes estructurals amb la finalitat de millorar l'entorn per a la inversió.
"La recuperació econòmica encara està en marxa de manera molt modesta i moderada. Preveiem que després de l'estancament del segon trimestre, hi haurà creixement positiu en el tercer, però el creixement per a tot l'any estarà per sota de l'1%, és a dir, molt petit. Al mateix temps, estem preocupats per la situació de baixa inflació, que està molt lluny dels nostres objectius", ha dit el vicepresident del BCE.
"La combinació de baix creixement i baixa inflació crea un entorn de baix creixement nominal que augmenta el pes del deute, tant per als Governs com per al sector privat, i pot obstaculitzar la recuperació", ha avisat.
Constâncio ha assenyalat que l'autoritat monetària ja ha fet la seva part per impulsar el creixement amb les mesures adoptades al juny i setembre i que ara és el torn dels països de l'eurozona. "No hi ha marge per a la complaença perquè el creixement potencial a Europa és massa baix", ha indicat. "És el moment que els Governs facin més reformes i adoptin mesures per impulsar la inversió", ha reclamat.
El vicepresident del BCE ha apuntat que els països de l'eurozona, més de sis anys després del començament de la crisi, encara estan per sota del nivell del PIB del 2007. "Els mateixos països van tardar menys temps en els anys 30 (després de la Gran Depressió) a aconseguir aquest mateix objectiu de recuperar el nivell de PIB. Ha estat una recuperació molt lenta", ha apuntat.
DISCREPÀNCIES SOBRE EL PLA
Tot i això, els ministres discrepen sobre el volum que ha de tenir aquest pla i sobre el pes relatiu de la iniciativa pública i la privada. El ministre de Finances polonès, Mateusz Szczurek, aposta sobre augmentar la dotació del pla fins a arribar als 700.000 milions d'euros. "Recolzem totes les iniciatives per impulsar el creixement, inclosa la recent proposta franco-alemanya, però no són suficients", ha dit Szczurek.
"Es necessiten inversions privades però també inversions públiques. El cost real de finançament del nou fons seria només del 0,05% del PIB", ha sostingut el ministre polonès.
També el ministre francès, Michel Sapin, ha insistit en la importància de la inversió pública, i ha negat que hi hagi diferències entre França i Alemanya sobre aquesta qüestió. "No hi ha posicions diferents de França i Alemanya, hi ha una posició única a favor de la inversió, de la inversió privada, però també d'una orientació gràcies al suport públic", ha dit Sapin.
"La inversió no és una vareta màgica. La inversió és el que falta a Europa. Estem molt per sota del nivell d'inversió que coneixíem abans de la crisi i cal recuperar aquesta inversió", ha insistit Sapin.
En contrast, el ministre holandès i president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ha posat l'accent, de la mateixa manera que Katainen, en la necessitat de prioritzar la inversió privada. "La majoria del creixement a Europa encara ve de la inversió privada i, en primer lloc, hem de mirar com generar més inversions privades obrint els mercats, fent que els Governs treballin millor i permetent que les empreses inverteixin a Europa", ha dit Dijsselbloem.
"Els països que tenen espai fiscal han de considerar quina és la millor inversió al seu país. A vegades és infraestructures, a vegades R+D i educació. Haurà d'haver-hi una combinació d'inversions públiques i privades", ha insistit el president de l'Eurogrup.
