També queda pendent la llei de plurilingüisme per adreçar-se en català a l'Administració General de l'Estat
MADRID, 31 març (EUROPA PRESS) -
L'avançament de les eleccions autonòmiques a Catalunya al pròxim 12 de maig ha obligat a aparcar diverses negociacions entre el PSOE i l'independentisme, com el pacte fiscal i un possible finançament singular per a aquesta comunitat, a més de la hipotètica celebració d'un referèndum, en la qual Junts i ERC insisteixen i que el Govern central rebutja.
També haurà d'esperar el traspàs de les competències en immigració i la llei de plurilingüisme perquè els ciutadans es puguin adreçar a l'Administració General de l'Estat en qualsevol de les llengües cooficials. Aquests compromisos estan recollits en els acords d'investidura signats pel PSOE amb ERC i Junts que van permetre a Pedro Sánchez ser triat de nou president del Govern central.
D'aquests acords i altres pactes segellats posteriorment deriven, a més, altres assumptes que ara queden suspesos temporalment, com la pròxima reunió de la taula de diàleg entre el Govern central i la Generalitat; les mesures per afavorir el retorn d'empreses a Catalunya després del procés o el reconeixement dels drets històrics del règim local, entre d'altres.
ERC I JUNTS DEMANEN UN CONTINGENT CATALÀ
El finançament autonòmic de Catalunya és un dels punts clau de la relació entre PSOE i el separatisme, tot i que les posicions encara semblen molt allunyades. ERC i Junts han manifestat la seva intenció de comptar amb un finançament singular i fins i tot transitar a un model similar al del País Basc. És a dir pretenen recaptar el 100% dels impostos que es paguen en aquesta comunitat i després abonar-ne una quantitat a l'Estat.
El Govern central, a priori, s'hi oposa i busca una negociació per al nou model de finançament autonòmic que impliqui totes les comunitats i no només Catalunya. El rebuig és més gran entre els barons socialistes en assenyalar que trenca la solidaritat entre espanyols, com va dir el president d'Astúries, Adrián Barbón, que no sol confrontar amb la direcció nacional del partit.
Aquesta proposta de gestionar tots els impostos a Catalunya ja l'havia inclòs Junts en el seu acord d'investidura amb el PSOE signat el passat mes de novembre i ara l'ha tornat a posar sobre la taula ERC en boca del president Pere Aragonès. No obstant això, a Ferraz miren de restar-li transcendència i assenyalen que és una mesura oportunista que ERC proposa ara per entrar en campanya, sabent que no és possible.
Aragonès, no obstant això, va afirmar que va de debò i va advertir que el PSOE ja va qualificar d'impossibles i inconstitucionals els indults i l'amnistia i al final va acabar assumint totes dues mesures.
XOC PEL REFERÈNDUM
També queda per resoldre la qüestió del reconeixement nacional de Catalunya i la possible celebració d'un referèndum, al qual no renuncien ERC i Junts. Els de Puigdemont ho van deixar per escrit en l'acord d'investidura signat amb el PSOE, on deien que proposarien la celebració d'un referèndum d'autodeterminació emparat en l'article 92 de la Constitució. Els socialistes, malgrat que van permetre aquest esment en el document, assenyalaven que la seva aposta era el desenvolupament de l'autogovern.
Ara ERC ho ha tornat a posar sobre la taula i aquesta mateixa setmana la seva secretària general, Marta Rovira, va afirmar que ja han demanat al PSOE celebrar un referèndum "vinculant i amb validació internacional" i estan esperant que facin la seva proposta.
El PSOE, per contra, nega que estigui negociant un referèndum d'autodeterminació i torna a atribuir aquestes declaracions a la pugna entre ERC i Junts per veure qui és "més independentista".
No obstant això, en l'acord d'investidura segellat entre PSOE i ERC, obrien la porta a fer algun tipus de consulta en assenyalar que totes dues formacions han d'abordar "el debat sobre la manera en què els acords als quals es pugui arribar sobre el marc polític de Catalunya puguin ser confirmats pel poble català".
La llei orgànica de garantia del plurilingüisme s'ha quedat en un punt mort; és una mesura que Sánchez es va comprometre a aprovar en la reunió que va mantenir amb Aragonès a finals de desembre a Barcelona. Aquesta norma pretén assegurar que tots els ciutadans es puguin adreçar a l'Administració General de l'Estat en qualsevol de les llengües oficials.
LLEI ORGÀNICA SOBRE IMMIGRACIÓ PER A CATALUNYA
Una altra negociació que ha quedat pendent, a l'espera que s'obrin les urnes, és el traspàs de les competències d'immigració a Catalunya. Junts va arrencar aquest compromís als socialistes a canvi de donar suport a la convalidació de diversos reials decrets lleis el passat mes de gener. Els de Carles Puigdemont van portar la negociació a l'últim minut i van fer valer que els seus vots eren imprescindibles perquè el Govern central tirés endavant les seves mesures.
Després de tancar el pacte, Junts va assegurar que implicava assumir les competències integrals en aquesta matèria i va obligar Sánchez a posar límits i aclarir que el control de les fronteres i la potestat per expulsar migrants seguiria en mans de l'Administració Central.
En tot cas, el traspàs de competències es formalitzarà mitjançant una llei orgànica específica per a Catalunya que està pendent de desenvolupament, que a més ha d'anar acompanyada dels recursos necessaris perquè l'administració autonòmica assumeixi les competències cedides.
En aquest acord tancat al gener s'hi recollien altres compromisos que encara no s'han formalitzat com la reforma de la llei de societats de capital mitjançant Consell de Ministres per revertir el reial decret aprovat pel PP el 2017 i facilitar que les empreses que van sortir de Catalunya durant el procés hi tornin a establir la seu.
El PSOE també va prometre multiplicar per cinc --fins als 6,2 milions d'euros-- els fons per a la digitalització de l'administració de Justícia a Catalunya i que l'Estat assumeixi la totalitat del cost dels descomptes i les bonificacions del preu del transport públic. Finalment, van acordar que es reconeixerien els drets històrics de Catalunya en matèria de règim local.
En aquest mateix acord, es van pactar altres punts que ja s'han fet realitat, com la publicació de les dades oficials per calcular les balances fiscals --una reivindicació històrica de l'independentisme per mirar de demostrar que hi surt perdent amb els fons que rep de l'Estat--. També, l'eliminació de l'IVA de l'oli, que ja s'ha registrat al Congrés i previsiblement entrarà en vigor a l'abril.
