La Sala Penal celebrar vistes individuals en qu les defenses sollicitaran la llibertat provisional
MADRID, 9 nov. (EUROPA PRESS) -
La Secció Segona de la Sala Penal de l'Audincia Nacional revisar dimecres vinent, 13 de novembre, en vistes diferents els recursos d'apellació contra l'ordre d'empresonament provisional de quatre membres dels Comits de Defensa de la República (CDR) investigats per delictes de pertinena a grup terrorista, fabricació i tinena d'explosius i conspiració per causar estralls.
Concretament, el tribunal ha fixat per a dimecres, a partir de les 10.45 hores, les vistes sobre els recursos de les defenses d'Eduard Garzón, Xavier Buigas, Ferran Jolis i Guillem Xavier Duch.
Segons fonts jurídiques consultades per Europa Press, els imputats han eludit recórrer en reforma davant el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6, Manuel García Castellón, que va ser qui va ordenar la mesura de presó provisional el passat 26 de setembre i han acudit directament a la Sala Penal per sollicitar que es revisi la seva situació.
Les defenses dels investigats han demanat en els seus recursos l'aplicació de l'article 766.5 de la Llei d'Enjudiciament Criminal perqu la revisió de l'ordre d'empresonament es faci en una vista en qu els advocats exposin els seus arguments al tribunal, que conformen tres magistrats. En tot cas, en aquestes vistes, que no són públiques, no estaran presents els imputats, sinó només els seus lletrats i el fiscal del cas, Miguel Ángel Carballo.
La Secció Segona també revisar la situació personal d'un altre dels investigats, Jordi Ros, encara que si s'escau no se celebrar vista, ja que la seva defensa no ho ha sollicitat en el seu recurs d'apellació, segons han precisat fonts jurídiques.
GAIREBÉ MES I MIG A LA PRESÓ
Set dels nou detinguts en la qual es va conixer com a 'Operació Judes' porten ja gairebé mes i mig a la presó preventiva per formar part suposadament d'una organització denominada ERT (Equip de Resposta Tctica), una facció dels CDR amb una "estructura jerarquitzada que pretenia instaurar la república catalana per qualsevol via, inclosa la violenta", segons l'ordre d'empresonament del magistrat instructor.
"En la instrucció consten converses telefniques en qu es parla de l'existncia d'un pla de conspiració contra les institucions de l'Estat, que consistiria en l'assalt i posterior ocupació de forma illegal del Parlament en el precintat dia 'D', amb la finalitat última de subvertir l'ordre constitucional", explica el magistrat.
Aquest dia 'D' seria, segons els investigadors, una data entre el passat 1 d'octubre, pel segon aniversari del referndum illegal, i la publicació de la sentncia sobre els polítics processats per organitzar el 'procés', que finalment es va fer pública el 14 d'octubre.
Precisament, un dels investigats la situació dels quals es revisar dimecres, Ferran Jolis, va confessar a la seva declaració judicial que el president de la Generalitat, Quim Torra, coneixia els plans del grup per entrar en el Parlament, per es tractava en tot cas de manifestacions de referncia.
Jolis, segons la investigació, era un dels experts en informtica del grup i va ser qui va proposar la creació de l'ERT. Formava part del 'nucli executor' i el seu rol era una pea clau en l'xit de l'organització, doncs permetia garantir la permanncia de la mateixa en el temps a través de la protecció de les comunicacions. Va participar a més en la reunió 'in itinere' amb Montse Puigdemont, germana de l'expresident catal.
XARXA DE COMUNICACIÓ SEGURA
Jolis va rebre del també empresonat Xavier Buigas l'encrrec d'establir una xarxa de comunicació segura i indetectable per poder mantenir comunicacions des de l'interior del Parlament, la installació de la qual es faria en establiments i restaurants propers mitjanant la usurpació de punts wi-fi públics i privats.
Jordi Ros, qui al costat de Jolis va ser un dels investigats que 'va estirar la manta', l'Institut Armat el situa en moltes accions delictives que van anar evolucionant a mesura que el seu compromís amb la causa secessionista era més gran, "arribant a un estadi final on les accions que s'estaven preparant podien arribar a causar víctimes mortals i grans danys materials, en honor de desestabilitzar greument el funcionament de l'Estat espanyol a Catalunya alterant greument la pau pública".
Ros va comprar i va adquirir substncies químiques considerades precursores d'explosius i per a aix feia servir una identitat suposada o bé mentia en la seva professió per poder adquirir-les. Al costat d'altres investigats, feia activitats de confecció i posterior assaig de materials que generaven forts centelleigs seguits d'una abundant fumera, fenmens que encaixen de forma evident amb la reacció de la ignició de trmit.
Xavier Buigas, segons els atestats que obren en el sumari, era la persona designada per planificar, desenvolupar i donar els passos necessaris per portar a efecte les accions del grup. Va ser qui va comunicar a Jolis que un grup secret, denominat 'CNI catal', s'havia posat en contacte amb ell perqu aportés la infraestructura logística necessria per ocupar el Parlament i defensar-lo posteriorment.
Per la seva banda, Guillem Xavier Duch era l'encarregat de l'adquisició de targetes sense registrar, així com de la "guarda i custdia dels equips utilitzats per l'ERT per mantenir comunicacions segures durant la realització de les seves accions".
Hauria estat involucrat en tots els plans i va participar en la qual es considera una de les seves primeres accions: l'abocament d'oli a la C-55 l'1 de febrer de 2019 al pas del comboi que traslladava als presos del 'procés' de la presó de Lledoners (Barcelona) a Madrid per ser jutjats.
DUES CLLULES DINS DE L'ERT
En aquest episodi també va estar Eduard Garzón, qui seria "el segon integrant amb major pes dins de l'organització criminal", segons es desprn del sumari, doncs s'encarregava de la logística, l'economia i la coordinació entre les "dues cllules" en les quals es divideix l'ERT, la denominada 'nucli executor' (producció d'explosius) i el 'nucli productor' (obtenir diners per adquirir material).
Es van oferir per facilitar a Jordi Ros 250 euros per comprar material, concretament un destilador per augmentar la puresa de l'cid nítric del 60 al 65%, cosa que apuntaria a l'elaboració de nitrocellulosa. També es va oferir a intervenir davant empresaris afins al moviment independentista perqu contribussin al finanament.
