Publicat 9/11/2019 12:29:11CET

L'Audiència Nacional revisarà dimecres la presó preventiva de quatre CDR empresonats per terrorisme

El CDR detingut Jordi Ros declara a l'Audiència Nacional
SUMARIO OPERACIÓN JUDAS

La Sala Penal celebrarà vistes individuals en què les defenses sol·licitaran la llibertat provisional

MADRID, 9 Nov. (EUROPA PRESS) -

La Secció Segona de la Sala Penal de l'Audiència Nacional revisarà dimecres vinent, 13 de novembre, en vistes diferents els recursos d'apel·lació contra l'ordre d'empresonament provisional de quatre membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) investigats per delictes de pertinença a grup terrorista, fabricació i tinença d'explosius i conspiració per causar estralls.

Concretament, el tribunal ha fixat per a dimecres, a partir de les 10.45 hores, les vistes sobre els recursos de les defenses d'Eduard Garzón, Xavier Buigas, Ferran Jolis i Guillem Xavier Duch.

Segons fonts jurídiques consultades per Europa Press, els imputats han eludit recórrer en reforma davant el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6, Manuel García Castellón, que va ser qui va ordenar la mesura de presó provisional el passat 26 de setembre i han acudit directament a la Sala Penal per sol·licitar que es revisi la seva situació.

Les defenses dels investigats han demanat en els seus recursos l'aplicació de l'article 766.5 de la Llei d'Enjudiciament Criminal perquè la revisió de l'ordre d'empresonament es faci en una vista en què els advocats exposin els seus arguments al tribunal, que conformen tres magistrats. En tot cas, en aquestes vistes, que no són públiques, no estaran presents els imputats, sinó només els seus lletrats i el fiscal del cas, Miguel Ángel Carballo.

La Secció Segona també revisarà la situació personal d'un altre dels investigats, Jordi Ros, encara que si s'escau no se celebrarà vista, ja que la seva defensa no ho ha sol·licitat en el seu recurs d'apel·lació, segons han precisat fonts jurídiques.

GAIREBÉ MES I MIG A LA PRESÓ

Set dels nou detinguts en la qual es va conèixer com a 'Operació Judes' porten ja gairebé mes i mig a la presó preventiva per formar part suposadament d'una organització denominada ERT (Equip de Resposta Tàctica), una facció dels CDR amb una "estructura jerarquitzada que pretenia instaurar la república catalana per qualsevol via, inclosa la violenta", segons l'ordre d'empresonament del magistrat instructor.

"En la instrucció consten converses telefòniques en què es parla de l'existència d'un pla de conspiració contra les institucions de l'Estat, que consistiria en l'assalt i posterior ocupació de forma il·legal del Parlament en el precintat dia 'D', amb la finalitat última de subvertir l'ordre constitucional", explica el magistrat.

Aquest dia 'D' seria, segons els investigadors, una data entre el passat 1 d'octubre, pel segon aniversari del referèndum il·legal, i la publicació de la sentència sobre els polítics processats per organitzar el 'procés', que finalment es va fer pública el 14 d'octubre.

Precisament, un dels investigats la situació dels quals es revisarà dimecres, Ferran Jolis, va confessar a la seva declaració judicial que el president de la Generalitat, Quim Torra, coneixia els plans del grup per entrar en el Parlament, però es tractava en tot cas de manifestacions de referència.

Jolis, segons la investigació, era un dels experts en informàtica del grup i va ser qui va proposar la creació de l'ERT. Formava part del 'nucli executor' i el seu rol era una peça clau en l'èxit de l'organització, doncs permetia garantir la permanència de la mateixa en el temps a través de la protecció de les comunicacions. Va participar a més en la reunió 'in itinere' amb Montse Puigdemont, germana de l'expresident català.

XARXA DE COMUNICACIÓ SEGURA

Jolis va rebre del també empresonat Xavier Buigas l'encàrrec d'establir una xarxa de comunicació segura i indetectable per poder mantenir comunicacions des de l'interior del Parlament, la instal·lació de la qual es faria en establiments i restaurants propers mitjançant la usurpació de punts wi-fi públics i privats.

Jordi Ros, qui al costat de Jolis va ser un dels investigats que 'va estirar la manta', l'Institut Armat el situa en moltes accions delictives que van anar evolucionant a mesura que el seu compromís amb la causa secessionista era més gran, "arribant a un estadi final on les accions que s'estaven preparant podien arribar a causar víctimes mortals i grans danys materials, en honor de desestabilitzar greument el funcionament de l'Estat espanyol a Catalunya alterant greument la pau pública".

Ros va comprar i va adquirir substàncies químiques considerades precursores d'explosius i per a això feia servir una identitat suposada o bé mentia en la seva professió per poder adquirir-les. Al costat d'altres investigats, feia activitats de confecció i posterior assaig de materials que generaven forts centelleigs seguits d'una abundant fumera, fenòmens que encaixen de forma evident amb la reacció de la ignició de tèrmit.

Xavier Buigas, segons els atestats que obren en el sumari, era la persona designada per planificar, desenvolupar i donar els passos necessaris per portar a efecte les accions del grup. Va ser qui va comunicar a Jolis que un grup secret, denominat 'CNI català', s'havia posat en contacte amb ell perquè aportés la infraestructura logística necessària per ocupar el Parlament i defensar-lo posteriorment.

Per la seva banda, Guillem Xavier Duch era l'encarregat de l'adquisició de targetes sense registrar, així com de la "guarda i custòdia dels equips utilitzats per l'ERT per mantenir comunicacions segures durant la realització de les seves accions".

Hauria estat involucrat en tots els plans i va participar en la qual es considera una de les seves primeres accions: l'abocament d'oli a la C-55 l'1 de febrer de 2019 al pas del comboi que traslladava als presos del 'procés' de la presó de Lledoners (Barcelona) a Madrid per ser jutjats.

DUES CÈL·LULES DINS DE L'ERT

En aquest episodi també va estar Eduard Garzón, qui seria "el segon integrant amb major pes dins de l'organització criminal", segons es desprèn del sumari, doncs s'encarregava de la logística, l'economia i la coordinació entre les "dues cèl·lules" en les quals es divideix l'ERT, la denominada 'nucli executor' (producció d'explosius) i el 'nucli productor' (obtenir diners per adquirir material).

Es van oferir per facilitar a Jordi Ros 250 euros per comprar material, concretament un destilador per augmentar la puresa de l'àcid nítric del 60 al 65%, cosa que apuntaria a l'elaboració de nitrocel·lulosa. També es va oferir a intervenir davant empresaris afins al moviment independentista perquè contribuïssin al finançament.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.