MADRID, 17 gen. (EUROPA PRESS) -
La Secció Tercera de la sala penal de l'Audincia Nacional decidir aquest divendres 22 de gener sobre els recursos d'apellació presentats contra la interlocutria del jutge instructor del cas Pujol pel qual proposava jutjar l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, la seva dona Marta Ferrusola i els seus set fills per formar presumptament una organització criminal destinada a acumular un "patrimoni desmesurat directament relacionat amb percepcions econmiques derivades d'activitats corruptes".
En una diligncia d'ordenació de la sala penal, a la qual ha tingut accés Europa Press, es detalla que aquest dia, amb ponncia del magistrat Carlos Fraile Coloma, es deliberar i a continuació es votar sobre els recursos a aquesta interlocutria, motiu pel qual, segons fonts jurídiques, se sabr finalment contra qui es manté la imputació i contra qui no.
En la seva interlocutria del 16 de juliol del 2020 de fi d'instrucció i transformació de la causa en procediment abreujat, el llavors magistrat del Jutjat Central d'Instrucció Número 5 José de la Mata apuntava que la família dels Pujol es va aprofitar de la seva "posició privilegiada d'ascendncia en la vida política, social i econmica catalana durant dcades" per enriquir-se.
Considerava que els fets serien constitutius de delictes d'organització criminal o associació illícita, blanqueig de capitals, contra la Hisenda Pública i falsedat documental. A més de contra la família Pujol, el magistrat procedia també contra 18 persones més que haurien participat o collaborat en les activitats illegals, entre ells l'exdona de Jordi Pujol Ferrusola, Mercé Gironés, o els empresaris Luis Delso Heras, Carlos Sumarroca Coixet i Carlos Sumarroca Claverol.
Segons la interlocutria, la investigació, que es va allargar durant més de set anys, ha acreditat que aquestes "activitats corruptes" que hauria coms la família van coincidir en el temps amb la Presidncia de la Generalitat que va ostentar Jordi Pujol entre el 1980 i el 2003.
L'expresident Pujol, la seva dona i els seus set fills van recórrer a l'agost el seu processament en afirmar que no són una organització criminal i van acusar el jutge instructor d'ajornar jutjar-los a tots només per ser membres de la família. Demanaven a més el sobresement de la causa.
Per el jutge, en la seva interlocutria assenyalava que la procedncia del patrimoni de la família prové de diferents fonts que en alguns casos es desconeix, si bé destacava que existeixen "indicis slids" que acrediten que no procedeix, com alleguen des del principi els membres de la família, d'una herncia familiar de l'avi Florensi Pujol.
"Al llarg de la investigació, no s'ha aportat cap element que permeti contrastar la veracitat d'aquesta versió, ni tampoc cap de les persones invetigades d'aquesta família ha oferit una explicació raonable i contrastable sobre aquest particular", explicava.
Així, qualificava de "paradoxa" que els investigats neguin tenir "coneixement del lloc on va estar el llegat, l'entitat o entitats bancries on va estar dipositat o va ser administrat, el moment i manera en qu va arribar a Andorra i el compte o productes financers en qu va estar invertit (més enll de meres generalitats)".
LIDERATGE DE PUJOL I LA 'MARE SUPERIORA'
De la Mata en la seva interlocutria feia una explicació detallada dels rols que exercien els membres de la família dins d'aquesta suposada organització criminal. El lideratge estava "encarnat" en Jordi Pujol i Marta Ferrusola qui, segons recorda el jutge, "s'autodenominava la 'mare superiora de la congregació'".
Després dels pares, "i seguint les seves instruccions", es trobava el primognit, Jordi Pujol Ferrusola, denominat dins de la família com 'el capell de la parrquia'. Va ser ell qui "va assumir la direcció de tota l'estratgia i la recepció i distribució de les quantitats illícites entre els seus pares i els seus germans".
Segons el magistrat, Pujol Ferrusola "ha adms que totes les operacions que es van dur a terme en els comptes d'Andorra, tots els moviments que s'hi van fer i bona part dels negocis en qu va invertir durant anys van estar directament relacionats amb el patrimoni econmic que gestionava per a ell i la seva família".
La resta dels germans (Josep, Pere, Oleguer, Oriol, Marta i Mireia), sense perjudici de la seva participació individual en determinats negocis o operacions, "seguien les instruccions" del major, "i obrien les seves prpies posicions bancries a Andorra, gestionaven els capitals que es distribua" el primognit i "prenien decisions al llarg dels anys per mantenir ocult el seu patrimoni illícit".
Per encara que "el rol més preeminent" era el de Pujol Ferrusola, perqu ostentava un "carcter de responsable principal de la recepció i distribució de diners entre els membres de la família", alguna vegada van ser Josep, Oleguer o Pere els que van fer les transferncies als seus germans.
Sobre altres investigats, De la Mata conclou que "van collaborar estretament amb l'organització, amb carcter transversal, permanent i sistmic, en aportar les seves estructures mercantils i com a intermediaris per assegurar l'opacitat dels pagaments i cobrir
eals autntics beneficiaris".
Explicava que es compleixen els requisits doctrinals de delicte d'organització criminal amb diversos nivells jerrquics, una estructura planificada i permanent en el temps des que es van obrir els primers comptes corrents a Andorra al 1992 fins que la família va tancar les seves últimes fundacions al 2014.
QUANTITATS MULTIMILIONRIES
Aquesta organització, concloa, tenia una finalitat "clarament illícita" que consistia a "obtenir multimilionaris beneficis mitjanant activitats corruptes". Detalla, a més, totes les operacions que orquestrava la família durant aquests anys i que els van reportar "quantitats multimilionries sense cap raó".
En relació amb el delicte de blanqueig de capitals, sostenia que "tots aquests actes es van fer amb l'únic nim d'ocultar o encobrir l'origen illícit dels diners i situar-los en el circuit econmic legal, on els feien retornar de manera encoberta, perqu aquesta va ser precisament la finalitat que pretenien amb el sistema que van crear, perqu amb anterioritat els diners es feien arribar a la família directament en 'negre', motiu pel qual l'execució d'aquests actes va ser intencionada per ocultar la illicitud dels fons".
En la seva resolució, el jutge avisava de les pautes comunes d'actuació" en l'estratgia defensiva dels investigats, perqu tots ells han negat "conixer els detalls fins i tot sobre la coartada que aporten sobre l'origen dels capitals que es van repartir", de manera que considera que "la confabulació i l'organització s'estén fins a dia d'avui".
Al setembre es va conixer l'escrit d'acusació de Podem, que exerceix l'acusació popular. En aquest, solliciten per a l'expresident Jordi Pujol una pena de fins a 20 anys de presó pels delictes de blanqueig de capitals, falsedat documental i organització criminal, si bé aquesta pena es podria veure reduda a 16 anys en cas que s'estimi la figura d'associació illícita en lloc de la d'organització.
De la mateixa manera, hi hauria per a la dona de l'expresident Pujol, Marta Ferrusola, penes que anirien dels 13 als 17 anys de presó per associació illícita --subsidiriament organització criminal-- i blanqueig de capitals. Apuntava Podem que el paper de Ferrusola, igual que el de Jordi Pujol, en aquesta associació illícita era la de direcció.
La petició de penes ascendeix en el cas del primognit del grup familiar, Jordi Pujol Ferrusola, a 50 anys i sis mesos de presó per associació illícita, blanqueig, falsedat documental i delictes contra la Hisenda Pública en relació amb l'IRPF de fins a cinc anys del 2007 al 2012.
