L'Audiència Nacional jutja els 8 acusats de l'agressió d'Altsasu, pels quals demanen entre 12 i 62 anys de presó

Manifestació a Pamplona per demanar "justícia" en el caso Altsasu
Europa Press
Actualitzat 16/4/2018 9:54:01 CET

La Fiscalia els imputa delictes de lesions i amenaces terroristes, mentre que les defenses emmarquen els fets en "una baralla de bar"

MADRID, 16 Abr. (EUROPA PRESS) -

L'Audiència Nacional acollirà a partir d'aquest dilluns el judici contra els vuit acusats de l'agressió a dos guàrdies civils i les seves parelles que va tenir lloc l'octubre del 2016 a la localitat navarresa d'Altsasu. En imputar-los delictes d'agressions i amenaces terroristes, la Fiscalia demana penes que oscil·len entre els 12 anys i mig i els 62 anys i mig de presó.

A la pena més alta s'hi enfronta Ohian Arnanz, perquè a més de quatre delictes de lesions terroristes el fiscal José Perals l'acusa d'amenaces terroristes. El Ministeri Públic sol·licita per als altres sis acusats --Jokin Unamuno, Jon Ander Cob, Julen Goicoechea, Adur Ramírez, Aratz Urriola i Iñaki Abad-- una pena de 50 anys de presó cadascun per quatre delictes de lesions, mentre que per a la vuitena imputada, Ainara Urquijo, es demanen 12 anys i mig només per amenaces amb caràcter terrorista.

En cas que el tribunal, que estarà presidit per la presidenta de la Sala Penal, la magistrada Concepción Espejel, no estimi aquests delictes, la Fiscalia proposa condemnes per desordres públics terroristes, atemptat, lesions ordinàries i amenaces terroristes pels quals demana per als acusats entre 18 anys i 30 anys i mig de presó.

L'agressió d'Altsasu ha estat envoltada de polèmica des del litigi que van mantenir l'Audiència Nacional i l'Audiència Provincial de Navarra per la competència per investigar i enjudiciar els fets. El Suprem va resoldre en favor de la primera i va confirmar així les acusacions per terrorisme, cosa que el tribunal navarrès no contemplava.

AGRESSIONS DINS I FORA DEL BAR

Els fets van passar la matinada del 15 d'octubre del 2016 al bar Koxka d'Altsasu. Segons l'escrit d'acusació, un tinent i un sergent de la Guàrdia Civil, tots dos destinats a Altsasu però fora de servei en aquell moment, van arribar al local acompanyats de les seves respectives parelles per prendre-hi alguna cosa, quan diverses persones els van reconèixer i Ohian Arnanz va abordar el tinent i li va preguntar si era policia, a la qual cosa ell va contestar que sí. Poc després, "algú els va llançar un got de plàstic", però els guàrdies i les seves parelles no hi van donar importància.

Sobre les quatre de la matinada, explica el fiscal en el seu relat, va arribar al bar Jokin Unamuno juntament amb més persones, inclosa una noia menor d'edat l'expedient de la qual se segueix a la Fiscalia de Menors de l'Audiència Nacional. Unamuno es va encarar amb el sergent, per la qual cosa el tinent va mirar d'intervenir-hi, cridant l'acusat pel seu nom, la qual cosa va fer que els comencés a dir que se n'anessin del local.

Segons l'escrit, els guàrdies i les seves parelles van ser envoltats per un grup d'unes 25 persones, que els van insultar i van amenaçar. "Aneu-vos-en d'aquí, que us matarem per ser guàrdies civils", "No teniu dret a ser aquí", "Teniu el que us mereixeu", o "Aneu-vos-en d'aquí, fills de puta, us hem de matar per ser guàrdies civils, malparits 'txakurrak' (gossos, en basc)" són algunes de les frases que els van cridar.

Va ser llavors quan van començar les primeres agressions dins del bar, moment en el qual les quatre víctimes van provar de sortir-ne, però els agressors van fer un passadís en el qual els van propinar "tot tipus de cops", entre ells "empentes, puntades i cops de puny" que van continuar després al carrer.

En el relat del fiscal, va ser fora del bar on van tenir lloc els cops més forts, perquè el tinent i el sergent van ser agredits "amb gran violència i brutalitat". Concretament, el primer va rebre "una puntada molt forta al turmell que el va fer caure a terra", mentre que el segon va caure a terra mentre li seguien propinant "cops de puny i puntades per tot el cos".

"NO SORTIR D'ALLÀ"

En provar d'evitar-ho, les seves parelles també van resultar agredides. També van ser amenaçades: "Això que us ha passat és per sortir d'allà dalt, cada vegada que sortiu us passarà el mateix així que el que has de fer és no sortir d'allà", els van dir en referència a la casa caserna de la Guàrdia Civil d'Altsasu.

Agents de la Policia Foral es van personar al lloc dels fets i van traslladar els quatre ferits a l'hospital, alhora que van arrestar Jokin Unamuno, però es van veure envoltats d'unes 40 persones que els increpaven i miraven de treure'l del cotxe policial, el qual finalment van aconseguir endur-se a la comissaria.

Segons la Fiscalia, el tinent de la Guàrdia Civil va patir múltiples contusions i una fractura de turmell que va requerir intervenció quirúrgica. Va estar fora de servei 92 dies. La seva parella presentava ferides i contusions i va rebre tractament per ansietat, una situació que "es va veure agreujada en creuar-se pel carrer amb un dels seus agressors i per la situació que viuen els seus pares a Altsasu, on resideixen i reben amenaces i insults".

Pel que fa al sergent, va trigar 53 dies a guarir les seves lesions, que va patir sobretot a l'esquena, mentre que la seva parella, qui presentava contusions, continua sota control psicològic amb visites programades cada dues setmanes per estrès posttraumàtic.

Després de les detencions, tots els acusats excepte Ainara Urquijo van passar per la presó provisional i la majoria van sortir el desembre del 2016, a excepció d'Ohian Arnanz, Jokin Unamuno i Adur Ramírez, els qui continuen a la presó.

LES DEFENSES HO CONSIDEREN "UNA BARALLA DE BAR"

Les defenses dels acusats han acusat diverses vegades l'Audiència Nacional de "jugar brut" en vincular els fets del 15 d'octubre del 2016 amb terrorisme, perquè no passen de ser "una baralla de bar". I és que el fiscal els relaciona en el seu escrit amb el moviment 'Alde Hemendik' ('Fora d'aquí', en basc), amb reivindicacions d'ETA i l'origen de la qual es remunta al 1976 amb campanyes en les quals demanen la sortida de Navarra i el País Basc de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i les Forces Armades.

A més, els advocats han denunciat també les "greus irregularitats" que, al seu parer, s'han produït durant el procés d'instrucció del cas, sobretot per la "inadmissió de proves" de les defenses, proves que ells consideren "pertinents i rellevants" com a declaracions de testimonis que no figuren en l'atestat de l'Institut Armat.

Segons asseguren, la jutgessa instructora, Carmen Lamela, tampoc no els va permetre aportar vídeos gravats tant fora com dins del bar on van començar els fets, a diferència de les acusacions, els qui sí van presentar els seus propis vídeos durant el judici, alhora que "s'ha impedit a les defenses l'aportació d'un informe pericial que qüestiona la mecànica de les rodes de reconeixement en fase d'instrucció", les quals "es van formar amb persones que no eren d'Altsasu i de diferents edats, nacionalitats i ètnies".

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2018 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.