La Fiscalia demana entre 12 i 20 anys de presó per als quatre acusats als quals va confiscar gairebé sis quilos d'explosius
MADRID, 24 juny (EUROPA PRESS) -
L'Audiència Nacional jutja aquest dilluns i dimarts quatre presumptes membres de l'organització Resistencia Galega, als quals la Fiscalia atribueix delictes de terrorisme amb l'objectiu d'"aconseguir la independència del territori històric de Galícia i una part del nord de Portugal".
L'escrit d'acusació del Ministeri Fiscal està dirigit contra Eduardo Vigo Domínguez i Roberto Rodríguez Fiallega, per als que la Fiscalia sol·licita 20 anys de presó, i contra Antón Santos Pérez i María Osorio López, que s'enfronten a una pena de 12 anys de presó.
Als acusats, que van ser detinguts el novembre i desembre del 2011 amb la sospita que volien atemptar el Dia de la Constitució, se'ls atribueixen els delictes d'integració en organització terrorista i falsificació de document oficial amb finalitat terrorista, als quals cal sumar el de tinença d'aparells explosius en els casos de Vigo Domínguez i Rodríguez Fiallega.
Segons l'escrit d'acusació, els quatre formaven part de Resistència Gallega amb l'objectiu de subvertir l'ordre constitucional en aquesta comunitat autònoma, establir "unes senyes d'identitat gallega" i reivindicar "la defensa de la terra i el medi ambient", objectiu per el qual justificaven l'ús de la violència.
GAIREBÉ SIS QUILOS D'EXPLOSIU
A les 8.15 hores del 30 de novembre del 2011, Rodríguez Fiallega va acordar una reunió amb Vigo Domínguez a la confluència del carrer Illes Canàries amb la Gran Via de Vigo, per lliurar-li tres termos metàl·lics d'uns 25 centímetres d'altura i 12,5 de diàmetre en que contenien 2.394, 1.744 i 1.860 grams d'explosiu, respectivament.
Després de recollir els artefactes, Vigo Domínguez va emprendre un viatge en cotxe, tot i que va ser interceptat per la Policia Nacional cap a les 9.15 hores en el peatge de l'autovia AP-9, a Teo, pertanyent a Santiago de Compostel·la.
Als altres dos acusats, Santos Pérez i Osorio López, se'ls van confiscar sengles ordinadors en els quals guardaven fotografies d'accions violentes reivindicades per l'entorn independentista de Galícia, així com textos relacionats amb l'organització Asamblea da Mocidade Independentista (AMI).
"ENEMICS DE LA TERRA"
Resistencia Galega té la seva gènesi en l'extint Exercito Guerrilleiro do Povo Galego Ceive (EGPGC), que va desenvolupar la seva activitat entre els anys 1986 i 1993.
Després de la seva desarticulació, va donar pas a "mecanismes de reivindicació política", entre els quals va sorgir als anys noranta Nos-Unidade Popular/Nós-UP, que va aglutinar organitzacions entre les quals destacava l'Asamblea da Mocidade Independentista (AMI), de la qual es va escindir Resistencia Galega.
Segons una sentència del jutge Eloy Velasco, l'organització funciona a partir de dues estructures: una il·legal que s'encarrega de treballar a nivell operatiu i ideològic i planificar els actes terroristes; i una altra legal composta per organitzacions que dinamitzen l'estratègia dissenyada per la secció clandestina, entre les quals es trobarien AMI i altres com el Colectivo de Presos Independentistas Galegos (CEIVAR), Espacio Irmandinho o AMAL.
En el seu primer manifest, signat el 20 de juliol del 2005, Resistencia Galega defensava la resistència basada en la violència política i assenyalava que els seus objectius eren "subjectes a accions de càstig popular".
Els últims anys, segons detallava la sentència, els seus activistes havien "incrementat de manera notable tant qualitativa com quantitativament, les accions violentes" contra els objectius que ells consideren enemics de la terra mitjançant actes de "sabotatge, vandalisme i danys".
