L'Audiència Nacional imposa penes de més de dotze anys de presó a la cúpula de Fórum Filatélico

Afectats de Forum, Afinsa i Art i Naturalesa protesten
EUROPA PRESS - Archivo
Publicat 13/7/2018 14:59:12CET

Hauran d'indeminizar de manera conjunta i solidària als gairebé 200.000 afectats amb 3.700 milions

MADRID, 13 Jul. (EUROPA PRESS) -

La Secció Primera de la Sala penal de l'Audiència Nacional ha condemnat a penes que van des dels sis mesos de presó als dotze anys i quatre mesos per a vint dels vint-i-set acusats al judici per l'estafa de Fórum Filatélico, que considera el "paradigma de les estafes piramidals".

Entre els condemnats es troba l'expresident de l'entitat Francisco Briones, a qui li ha imposat una pena de dotze anys, quatre mesos i setze dies de presó pels delictes d'estafa agreujada continuada en concurs amb insolvència impunible i falsejament de comptes anuals continuat, així com per blanqueig de capitals.

D'igual forma, la Justícia ha condemnat Briones a pagar una multa de 49,7 milions d'euros i una responsabilitat civil per la qual haurà d'indenmizar, juntament amb un altre dels condemnats, als més de 268.000 afectats pels gairebé 400.000 contractes filatèlics reconeguts per l'Administració Concursal al Jutjat Mercantil de Madrid amb més de 3.700 milions d'euros.

També s'ha dictat sentència contra l'exdirector general de Fórum Filatélico Antonio Merino, a qui se li ha imposat una pena de dos anys i tres mesos de presó com a còmplice de delicte continuat d'estafa agreujada en concurs amb insolvència punible i per blanqueig, així com a pagar una multa de 15,9 milions d'euros en aplicar-li l'atenuant de confessió, mentre que l'exdirector jurídic Juan Ramón González haurà d'afrontar una condemna de sis anys i tres mesos a presó i igual multa per estafa agreujada i blanqueig.

La decisió també condemna els auditors José Carrera Sánchez i Rafael Ruiz Berrio com a cooperadors necessaris en el delicte de falsejament de comptes societaris, amb penes de dues i un any de presó, respectivament. La resta d'acusats, col·laboradors en l'estafa i en els delictes de blanqueig de capitals, resulten condemnats a penes de presó d'entre sis mesos i quatre anys, mentre que les multes arriben fins als 63,5 milions d'euros.

L'Audiència Nacional, d'altra banda, ha decidit absoldre quatre membres del consell d'administració que van ser jutjats pels delictes d'estafa agreujada continuada, insolvència punible i falsejament continuat de comptes societaris: Miguel Ángel Hijón, Francisco José López Gilarte, Agustín Fernandez Rodríguez i Juan Macía Mercadé.

La resolució ha aplicat a tots els condemnats l'atenuant de dilacions indegudes simples. A més, s'ha acordat el decomís de nombroses finques i comptes bancaris i els diners dipositats en caixes de seguretat i s'ha ordenat que tots els diners que s'obtingui en l'execució sigui posat a la disposició de l'Administració concursal perquè aquesta institució el distribueixi de manera ordenada entre els perjudicats.

VUIT ANYS DE TRAMA

Fórum Filatélico va desenvolupar un negoci de captació massiva de diners procedents de petits estalviadors durant el període comprès entre 1998 i 2006, diners que va retornar en el termini determinat amb un interès afegit superior al de les entitats financeres.

El motiu que al·legava per retribuir els diners que rebien era la inversió en valors filatèlics, que es componien de sèries de segells de correus del tema Europa emesos per la Confederació Europea Postal i de Telecomuniciones (Cept), el preu de la qual fixava la companyia segons les seves necessitats financeres mitjançant unes llistes internes.

En la publicitat dels seus productes sostenien que els segells es revaloritzaven de manera "constant i sostinguda". L'activitat es formalitzava en contractes-tipus de compravenda de lots de segells que encobrien la realitat econòmica de la transacció. A més, la compravenda anava acompanyada d'un dipòsit gratuït dels valors.

L'inversor comprava, segons deien, per un preu equivalent al valor de la filatèlia que li adjudicaven, assumint la companyia el compromís de recompra pel qual s'obligava a retornar-li en un termini els diners aportats més la rendibilitat acordada.

Mitjançant aquesta trama, Fórum Filatélico havia construït un mercat tancat, aliè al del col·leccionisme de segells i sota l'aparença de compravenda de valors filatèlics de què van arribar a formar part centenars de milers de clients, els quals van arribar a confiar més de 3.000 milions d'euros.

"Els clients invertien els seus estalvis per l'alta rendibilitat que oferia el producte, que era aliena al valor del segell i a qualsevol hipotètica revaloració, per aquest motiu sempre optessin per revendre la filatèlia i percebre l'interès pactat, que fins a la intervenció judicial l'empresa va abonar puntualment", afirma la sentència.

La societat va arribar a adquirir més de 121 milions de segells, un patrimoni que tenia escàs valor al mercat, perquè no hi havia demanda que l'absorbís. No obstant això, com el mercat era l'únic espai on els segells podien aconseguir liquiditat, era fictícia la idea que suportaven econòmicament la inversió del client més la retribució garantida. "La filatèlia estava sobreestimada de manera espectacular i tenia un escàs valor", assenyala.

El negoci produïa així "pèrdues constants", a causa del compromís de recompra amb interessos i al fet que l'única font d'ingressos era els diners dels inversors. L'Audiència Nacional assegura en el document que Fórum Filatélico solament era capaç de mantenir la seva activitat retenint els inversors perquè renovessin els seus contractes i captant nous clients que aportessin capital.

A més, els grans costos de producció, organització i distribució van incrementar de manera progressiva la situació d'insolvència, ja que l'actiu no podia fer front als deutes.

OCULTACIÓ DE COMPTES I XARXA CLANDESTINA

Davant aquesta situació, i amb l'objectiu de presentar una imatge de solidesa de negoci i aparentar l'existència de beneficis, Fórum Filatélico ocultava als comptes anuals les obligacions de recompra amb els clients, que no es reflectien en el passiu. "Anotava com a vendes les entregues de capital per part del client i com a compres la devolució dels diners més els interessos, i sobrevalorava en l'actiu la seva filatèlia, la qual cosa impedia conèixer el seu estat patrimonial", declara la Justícia.

Aquestes decisions empresarials van ser preses principalment pel president i conseller delegat --Fernández Prada fins el 2001, que va ser fundador de la companyia el 1979 i president de la primera època, i Briones Nieto després, i per l'administrador de fet Llorca Rodríguez.

A més, es confirma que Fórum Filatélico tenia, d'una banda, una estructura visible amb la seva administració i locals oberts al públic i, d'altra banda, una de clandestina, que operava en secret mitjançant persones jurídiques que s'ocultaven una a unes altres i aprofitant paradisos fiscals.

"Van dissenyar una complexa xarxa de societats radicades a diversos països que s'interposaven en cascada entre el proveïdor dels segells i la societat, amb la finalitat d'incrementar artificialment el preu d'adquisició i desviar diners dels inversors, la qual cosa va causar un perjudici a l'empresa de més de 56 milions d'euros entre 1999 i 2005", apunta. A més, van idear un altre circuit de valors per la qual van sostreure més de 213 milions d'euros.

BLANQUEIG DE DINERS

Els diners desviats va ser introduït al sistema financer mitjançant "complicats" fluxos, amb transferències successives a comptes de bancs estrangers, els titulars dels quals eren societats que s'acoblaven unes sobre unes altres i, en part, transformat en actius immobiliaris amb la compravenda a través de societats instrumentals creades i gestionades per agents fiduciaris.

Aquesta xarxa, que tenia com finalitat ocultar l'origen i destinació dels actius, era controlada per Llorca Rodríguez, l'administrador de fet.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2018 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.