La jutge ja va denegar els recursos dels quatre processaments per indicis de criminalitat en els incidents de setembre i l'1-O
MADRID, 13 juny (EUROPA PRESS) -
La Secció Segona de la Sala penal de l'Audiència Nacional estudiarà en una vista dilluns que ve 25 de juny els recursos d'apel·lació de l'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, els excaps polítics del cos policial César Puig i Pere Soler, i la intendent Teresa Laplana, contra el seu processament a la causa en la qual s'investiguen els fets ocorreguts el 20 i 21 de setembre davant la Conselleria d'Economia i la jornada del referèndum independentista de l'1 d'octubre.
Segons informen fonts jurídiques, la Sala ha fixat la celebració de les vistes a partir de les 10.00 hores d'aquest dilluns per estudiar els recursos d'apel·lació que els processaments presenten després que la magistrada que ha instruït la causa, Carmen Lamela, desestimés els recursos de reforma interposats contra l'ordre de processament del passat 4 d'abril.
En el seu escrit dirigit a l'Audiència Nacional, Trapero va rebutjar haver posat el cos policial català al servei del procés independentista i va negar qualsevol connivència amb el pla sobiranista.
No obstant això la magistrada no va donar per vàlids els seus arguments i va confirmar el processament negant que les acusacions que recauen sobre ell i els altres investigats es basin en "meres conjectures".
Al contrari, la jutge va exposar al seu acte que les 21 diligències practicades des que va arrencar la investigació a finals de setembre demostren que existeixen indicis racionals de criminalitat.
Trapero està processat per dos delictes de sedició i un d'organització criminal pels fets ocorreguts el 20 i 21 de setembre davant la Conselleria d'Economia, a Barcelona, i la jornada del referèndum independentista de l'1 d'octubre; Puig i Soler per organització criminal i un únic delicte de sedició, per l'1 d'octubre, mentre que a Laplana la jutge li atribueix un sol delicte de sedició en relació amb els incidents del 20 i 21 de setembre.
ESTRATÈGIA A FAVOR DEL REFERÈNDUM
Després de les perquisicions realitzades, la jutge Lamela va concloure que Trapero i els excaps polítics dels Mossos integraven una organització jerarquitzada "sota una direcció comuna a la cúspide de la qual es trobava el president de la Generalitat de Catalunya", amb caràcter estable des de fa ja més de dos anys, amb assignació de tasques, que va ser el que "en summa va permetre la celebració del referèndum il·legal i la ulterior declaració d'independència aprovada pel Parlament el 27 d'octubre".
La jutge de l'Audiència Nacional va descriure a la seva ordre de processament el repartiment de papers entre autoritats governamentals, parlamentàries i civils per dur a terme la secessió, en el marc d'una estratègia premeditada i perfectament coordinada.
Conformement a aquest pla comú, Lamela se centra en la "utilització il·legal" dels Mossos "al servei dels interessos secessionistes".
Pel que fa als incidents ocorreguts els dies 20 i 21 de setembre, Lamela va apuntar que l'actuació dels Mossos va ser la d'ometre amb incompliment de les seves obligacions legals d'actuar, mentre que quant al referèndum va apuntar que l'actuació dels processaments no només es va limitar a no complir amb l'actuació judicial sinó que va anar més enllà "propiciant que els seus plans d'actuació fossin coneguts per endavant pels ocupants dels col·legis, facilitant d'aquesta manera que aquests poguessin preparar els escenaris que portarien els Mossos a no actuar".
