MADRID 30 oct. (EUROPA PRESS) -
La Secció Segona de la Sala penal de l'Audiència Nacional celebrarà divendres que ve, 3 de novembre, la vista d'apel·lació pels recursos que han presentat les defenses dels presidents de l'ANC i d'Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, contra l'ordre d'empresonament de la jutgessa Carmen Lamela.
Els cinc magistrats que conformen la Secció Segona --María José Rodríguez Dupla, Ángel Hurtado, José Ricardo de Prada, Julio de Diego i Antonio Díaz-- es reuniran a partir de les deu del matí per decidir si admeten els recursos dels coneguts com 'els Jordis' i els deixen en llibertat o si, en cas contrari, consideren que han de seguir a la presó provisional.
A aquesta vista d'apel·lació assistiran, a més dels magistrats, un representant de la Fiscalia de l'Audiència Nacional així com els advocats dels investigats perquè exposin els seus arguments a favor i en contra de l'ordre d'empresonament que va dictar Lamela el passat 16 d'octubre.
Tant Sànchez com Cuixart havien sol·licitat assistir a aquesta vista d'apel·lació, però la Sala ho ha rebutjat i ha argumentat que mai es contempla que els investigats estiguin presents en aquest tipus de vistes, tan sols la seva representació.
El Ministeri Públic ja s'ha manifestat en contra que Sànchez i Cuixart surtin de presó, ja que assegura que, "a dia d'avui" --estant a la presó de Soto del Real--, continuen "cridant a la mobilització social per aconseguir de les autoritats catalanes la desconnexió forçosa de Catalunya".
CONSCIENTS D'ACTUAR Al MARGE DE LES VIES LEGALS
En els escrits en els quals responen als recursos de 'els Jordis', els fiscals Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira insisteixen en els fets que ja va relatar la magistrada Lamela per demanar que continuïn a la presó pels incidents que van tenir lloc els dies 20 i 21 de setembre i pels quals se'ls investiga per sedició.
Segons Fiscalia, tant Sànchez com Cuixart eren "conscients" que aquests dies van desenvolupar una "actuació al marge de les vies legals impedint l'aplicació de l'ordenament jurídic en el seu conjunt i, en particular, de la norma fonamental de tots els espanyols, la Constitució".
Els fiscals asseguren que la "crida" que van fer a la mobilització mentre s'estaven realitzant els registres en seus de la Generalitat "no era per realitzar una concentració o manifestació pacífica, sinó impedir que els membres de la comissió judicial poguessin desenvolupar les seves funcions en compliment de la llei i impedir el normal exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, i impedir el normal desenvolupament d'una societat democràtica que propugna com a valor suprem l'Estat de Dret".
