La Sala penal desestima els recursos dels quatre processaments després de la vista celebrada aquest dilluns
MADRID, 28 juny (EUROPA PRESS) -
La Sala penal de l'Audiència Nacional ha confirmat el processament de l'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero; els excaps polítics del cos policial César Puig i Pere Soler, i la intendent Teresa Laplana pels incidents ocorreguts el 20 i 21 de setembre enfront de la Conselleria d'Economia a Barcelona i per simular "un dispositiu enganyós" per permetre la celebració del reférendum de el 1 d'octubre.
Els magistrats de la Secció Segona desestimen els recursos d'apel·lació presentats pels quatre investigats en aquesta causa contra l'ordre de processament de la magistrada instructora Carmen Lamela.
D'aquesta manera ratifiquen la imputació de dos delictes de sedició i un d'organització criminal per Trapero; organització criminal i delicte de sedició per a Puig i Soler, i un únic delicte de sedició per Laplana.
Pel que fa a l'excap del cos policial català, el tribunal considera que la instrucció d'aquesta causa, que va començar a la fi de setembre, revela nombrosos signes que li vinculen amb els delictes de sedició i organització criminal i, per tant, les conclusions de Lamela "no són gratuïtes i s'assenten en nombroses comprovacions i actes d'investigació policial que assenyalen al processament com a partícip".
Els magistrats precisen en un acte que és "evident que les tèbies mesures de seguretat" durant els registres judicials de setembre "emmascaraven una absoluta condescendència amb els fets", tenint en compte que l'edifici assetjat solament va comptar amb la protecció dels Mossos "sense reforç algun al llarg del dia" i que no van atendre a la petició de la Guàrdia Civil d'establir un perímetre de seguridad.
Sobre el referèndum il·legal, la Sala diu que les diligències sumariales "demostren sens dubte la cooperació del recurrent en aquesta baula del pla secessionista".
TRAPERO, CORRETJA DE TRANSMISSIÓ
Per als magistrats, Trapero, com a major dels Mossos, seguint les consignes rebudes dels seus superiors i responsables polítics, "va incomplir les ordres emanades del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (d'impedir la consulta) i les decisions del Tribunal Constitucional per aconseguir la celebració del referèndum il·legal i en aquesta connivència va fer de corretja de transmissió amb els seus subordinats".
El tribunal considera que els responsables dels Mossos, amb Trapero al capdavant, van incomplir el mandat judicial que s'evités la celebració de la consulta i van simular "un dispositiu enganyós, merament formal, amb designi no solament de permetre la celebració de la il·lícita consulta sinó de soscavar l'actuació que realitzessin els altres cossos de Seguretat de l'Estat".
Es va tractar al principi d'una postura que es va plasmar en "moderades indicacions" per part de Trapero però que més tard es va traduir en "pautes d'actuació ambigües en principi contràries" a les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d'evitar el referèndum, prohibit pel Tribunal Constitucional.
DISPOSITIU POLICIAL "LENT I INEFICAÇ"
A més, el tribunal apunta que es va preveure un mecanisme de comunicació entre els agents per a aquesta jornada "lent i ineficaç" i que era, "sens dubte, inadequat".
"En suma, l'operatiu no va obeir a raons tècniques, inassolibles amb la perspectiva que en aquell temps solament hi havia vuit agents de mediació per tota Catalunya i actuaven en parella", resa l'acte.
La mobilització d'agents per a aquest dia va ser "escassa", concretament de 7.000, quan en jornades electorals s'ha arribat a 12.000, mentre que la seva distribució en els més de 2.200 centres habilitats pel govern del llavors president, Carles Puigdemont, va ser "ineficaç" perquè els caps dels Mossos van assignar solament dos agents en grans centres.
"D'altra banda, l'actuació d'aquests efectius dels Mossos en la jornada va ser de total passivitat, quan no d'enfrontament amb els cossos i forces de Seguretat de l'Estat per impedir la clausura dels centres, obstaculización de les seves actuacions, falta d'intervenció quan els agents de la policia estatal eren agredits i fins i tot vigilància dels seus moviments i advertiment de la seva arribada als centres de votació, frustrant o almenys dificultant la seva actuació", conclou la Sala.
LA INDEPENDÈNCIA, FI ÚLTIMA
En l'acte relatiu a Puig, exsecretari general d'Interior de la Generalitat, la Sala considera que, com a responsable polític i segona autoritat del Departament d'Interior, va prendre part del pla i estratègia minuciosament detallat en l'ordre de processament l'objectiu final de la qual era la desconnexió de Catalunya de la resta de l'Estat espanyol, la declaració unilateral d'independència, i la proclamació d'una república catalana.
El tribunal considera que els òrgans del Govern volien mantenir el control del cos policial pel que resultava necessari la connivència dels responsables polítics amb, al seu torn, els caps dels Mossos i afegeix que, tenint en compte que Puig era el segon de la Conselleria d'Interior, "sí existeixen indicis racionals de la seva participació en els fets investigats".
