La sala descarta que la resolució absolutòria fos insuficient o irracional, tal com deia Fiscalia
MADRID, 3 (EUROPA PRESS)
La Sala d'Apel·lació de l'Audiència Nacional ha confirmat la sentència de la Secció Primera que el passat mes d'abril va acordar l'absolució de l'expresident del FC Barcelona Sandro Rosell; el seu soci Joan Besolí i quatre persones més jutjades el febrer d'aquest any per delictes d'organització criminal i blanqueig de capitals, que havia estat recorreguda per la Fiscalia.
La sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, desestima així les pretensions del Ministeri Públic i qualifica d'"encertats" els fonaments jurídics que van portar el tribunal a absoldre també la dona de Rosell, Marta Pineda; i els seus socis Andrés Ramos, José Colomer i Sahe Ohannessian, que se sostenia en què es generava un dubte sobre les activitats econòmiques objecte de sospita prou raonable com per considerar-la en benefici dels acusats.
"La resolució absolutòria recorreguda ni peca d'insuficiència ni de manca de racionalitat en la seva motivació fàctica ni s'allunya de manera manifesta de les màximes de l'experiència, ni omet raonaments sobre extrems probatoris rellevants, ans al contrari, a l'exemple i esforç en la seva motivació, afegeix l'exteriorització d'una versió que no coincideix amb la del fiscal, però que ha de prevaler sobre la d'aquesta part, perquè en això consisteix en definitiva l'opció neutral i més convincent per una de les dues versions, que és enjudiciar, i més en un cas tan complex", diu la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Eloy Velasco.
Segons detalla, la Fiscalia de l'Audiència Nacional havia recorregut la resolució en entendre que la Secció Primera havia fet "una valoració incorrecta de la prova" i motivat els fets "d'una manera insuficient i irracional", perquè lluny d'absoldre per una interpretació a favor del reu ho estava fent per "no justificar l'origen d'aquest dubte".
"IMPOSSIBLE ASSUMIR UNA CONDEMNA PER BLANQUEIG"
Per a la Sala d'Apel·lació, per contra, el tribunal va establir en la seva sentència absolutòria "un raonament coherent que integrava tots els elements de prova dels quals disposa" i va construir un relat de fets "en què atorga més versemblança a certes proves i indicis que l'inclinen per la versió exculpatòria" sense que semblin les seves conclusions "ni notòriament errònies, ni il·lògiques, infundades o capritxoses, sinó totalment raonables" i basades en una detallada anàlisi de la prova.
Descarta així mateix la sala que el primer tribunal hagués errat en descartar el delicte de blanqueig en no poder-se acreditar l'origen il·lícit dels diners presumptament 'blanquejats', com assenyalava en el seu recurs la Fiscalia, perquè entén que "fent una simple anàlisi de subsunció jurídica, és impossible assumir una tesi condemnatòria pel delicte de blanqueig de capitals, tant des d'una òptica fàctica que entén que les operacions que van partir com a sospitoses, van ser reals, existents i lícites, com perquè no hi ha cap activitat precedent que pugui entendre's com a delictiva al Brasil".
Rosell i Besolí van ser absolts després de passar prop de 22 mesos en presó preventiva, si bé la llibertat els va ser concedida durant la celebració del judici, el passat mes de febrer, un cop havien comparegut a declarar. Se'ls imputava la integració d'una "estructura" que el fiscal qualificaria finalment com a "grup criminal", amb la qual haurien blanquejat diners procedents de comissions del president de la Selecció de Futbol del Brasil, Ricardo Terra Teixeira fent servir un entramat de societats.
