L'Audiència Nacional arxiva una querella contra la Policia i Nacional i la Guàrdia Civil per delictes de lesa humanitat

Publicat 15/11/2019 16:28:45CET
Coche de Policía Nacional y de Guardia Civil.
GUARDIA CIVIL - Archivo

El jutge justifica l'actuació perquè l'Estat "tenia l'obligació de fer servir tots els mitjans" per "restituir l'ordre constitucional"

MADRID, 15 nov. (EUROPA PRESS) -

El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 2 de l'Audiència Nacional, Ismael Moreno, ha acordat el sobreseïment provisional de la querella presentada per un grup de particulars contra els responsables de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, a qui acusava d'un delicte de lesa humanitat per les intervencions a Catalunya durant el setembre i l'octubre de 2017 i en particular, en la jornada del referèndum il·legal.

"No s'aporten ni consten mínimament acreditats dades o elements objectius que permetin considerar la concurrència del delicte de lesa humanitat de l'article 607 bis del Codi Penal, pel qual es pretén imputar els querellats, ja que manca del mínim rigor que reclama aquest precepte, així com la insuficiència probatòria en la qual se sustenten les afirmacions que ostenten, no apareixent, per tant degudament justificada la perpetración del delicte", indica l'acte, que segueix el criteri de la Fiscalia de l'Audiència Nacional.

La querella parlava d'un "atac sistemàtic" de les forces policials contra la població en la jornada de l'1-O dissenyat "en secret i sense traça d'ordres a nivell documental, sota un comandament estructurat, estable, estratègicament organitzat i fortament jerarquitzat pertanyent a les altes estructures de l'Estat" que es va desplegar a tot Catalunya amb objectiu de "causar de manera simultània danys físics i psíquics a les persones i, alhora, infondre per generalitzada".

Assenyalava com a promotors d'aquest suposat atac al secretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto, al coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos; el General de la Guàrdia Civil Ángel Gonzalo Martín, el Comissari del Cos Nacional de Policia, Sebastián Trapote i el Delegat del Govern de Catalunya, Josep Enric Millo Rocher, així com els subdelegats a Tarragona, Lleida i Girona, que haurien actuat "com a cèl·lules polític policials".

En un acte dictat aquest divendres, el jutge recorda la tipificació del delicte de lesa humanitat i els elements que el defineixen tant en el dret internacional com en l'espanyol, i després detalla la cronologia de l'1 d'octubre, per concloure que el 'full de ruta' de l'independentisme "sotmetia" els ciutadans anomenats a sortir als carrers a "un escenari indiscutible de risc en oposar-se als Agents de Policia que assistirien a l'acompliment de les seves funcions per mantenir l'ordre constitucional".

"Els querellants defensen en el seu escrit que aquestes actuacions no són més que actes espontanis sorgits de la població que es va manifestar aquell dia, qualificant la reacció de l'Estat com de criminal i repressora en utilitzar els mitjans que s'estaven duent a terme per restaurar la seguretat i l'ordre, i passa per alt que és l'Estat l'únic encarregat de garantir la legitimitat democràtica per garantir la unitat sobirana", diu Moreno.

"OBVIEN LES IL·LEGALITATS A CATALUNYA"

Apunta a més que els querellants "obvien les il·legalitats en les quals estaven incorrent els poders públics de la Comunitat Autònoma de Catalunya contra la legitimitat constitucional i les maniobres desenvolupades per mobilitzar a la ciutadania que amb el seu seguiment prestava el seu consentiment a aquests actes".

El jutge destaca que així, la intervenció de les forces i cossos de seguretat "va tenir lloc com a resposta a les greus i violentes alteracions d'ordre públic, unides a altres fets delictius i esdeveniments que es produien" i va ser "no només legítima" per "la repressió d'actes manifestament il·legals tendents, en principi, a la subversió de l'ordre constitucional" sinó que a més, va ser "proporcionada".

"Davant d'aquests esdeveniments l'Estat tenia l'obligació d'utilitzar tots els mitjans dels quals disposava pel mantenir la seguretat pública i restituir l'ordre constitucional que s'havia alterat", conclou l'instructor, que dicta sobreseïment provisional perquè entén que la querella "manca del mínim rigor que reclama" el delicte de lesa humanitat que invoca.

Contador