Foto: POOL
Parteix d'una querella contra diversos alts dirigents etarres i obriria la porta a eliminar la prescripció dels crims de la banda
MADRID, 19 Feb. (EUROPA PRESS)
La secció quarta de l'Audiència Nacional ha admès en una sentència la competència d'aquest tribunal per investigar actes de genocidi d'ETA.
Segons han informat Europa Press fonts jurídiques, la sala penal admet aquesta competència en una resolució acordada el passat 29 de gener. Amb aquesta decisió, segons les mateixes fonts, s'obriria la porta a eliminar la prescripció dels crims comesos per ETA des del 1977.
Precisament, l'Audiència Nacional adopta aquesta decisió a partir d'una querella presentada davant d'aquest tribunal el mes d'agost passat per la família d'una víctima d'un dels 326 assassinats comesos per la banda terrorista que es van declarar prescrits.
LA DOCTRINA DELS JUDICIS DE NUREMBERG
La querella, presentada com a acusació particular, va dirigida contra diversos alts dirigents d'ETA. Segons les mateixes fonts, en la querella es demana que s'apliqui la doctrina dels judicis de Nuremberg contra els alts dirigents del règim nazi.
Aquesta querella va recaure al jutjat central d'instrucció número 3 de l'Audiència Nacional, dirigida per Javier Gómez Bermúdez i que, en una sentència dictada el 16 d'octubre del 2013, va decidir no admetre-la a tràmit.
Els querellants van presentar llavors un recurs d'apel·lació davant de la sala penal de l'Audiència Nacional, que ara ha reconegut la competència del jutge per investigar aquests fets i, per tant, torna les actuacions a aquest jutjat perquè ordeni les diligències que estimi oportunes.
La querella, de més de 1.200 pàgines, va ser presentada sota la direcció lletrada de Miguel Ángel Rodríguez Arias, expert en dret internacional, qui també ha tingut el suport de l'Associació Dignitat i Justícia. Els querellants han demanat que es decreti el secret de les actuacions.
Es tractaria de la primera vegada que es reconeix la competència de l'Audiència Nacional per investigar actes de genocidi comesos a Espanya, que no van arribar a ser reconeguts després de la investigació del jutge Baltasar Garzón amb relació als crims del franquisme.
