MADRID, 3 set. (EUROPA PRESS) -
L'Audiència Nacional (AN) afronta el nou curs pendent del futur de les diligències obertes per la Fiscalia pel petó de l'ara suspès president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales, a la jugadora de la selecció Jenni Hermoso; amb diverses sentències pendents en cartera, entre les quals la de l'assassinat del que va ser president del PP a Aragó Manuel Giménez Abad i la dels 'Àngels de l'Infern'; i amb el judici contra l'expresident valencià Francisco Camps per tancar.
Amb el cas 'Tàndem' en aturada tècnica després de dictar-se la primera sentència contra el comissari jubilat José Manuel Villarejo per les feines que feia per a particulars mentre estava en el Cos Nacional de Policia, tant la Fiscalia Anticorrupció com el jutge instructor han de valorar ara com afecta a la resta de la macrocausa que no fos condemnat per suborn.
Mentrestant, un altre dels assumptes estrella que va recaure en el jutjat central d'instrucció número 6, la causa de 'Tsunami Democràtic', penja d'un fil --segons fonts jurídiques consultades per Europa Press-- ja que la reforma del Codi Penal que va suprimir el delicte de sedició i els dubtes sobre si es pot considerar que hi va haver un delicte de terrorisme poden provocar que la causa sigui enviada als jutjats de Catalunya.
Més enllà, aquest tribunal especial amb jurisdicció a tot el territori nacional té pendents resolucions en causes com la del Comitès de Defensa de la República (CDR), la del presumpte gihadista d'Algesires o les diferents investigacions que giren sobre la possible autoria mediata de la cúpula d'ETA en diversos atemptats de la banda.
LA DECISIÓ D'HERMOSO
El passat 28 d'agost la Fiscalia de l'Audiència Nacional va resoldre obrir diligències d'investigació preprocesals en relació amb el petó a la boca que Rubiales va fer a Hermoso en l'entrega de trofeus del Mundial celebrat a Austràlia en entendre que podria ser constitutiu d'un delicte d'agressió sexual.
En el decret del Ministeri Públic, signat per la tinent fiscal, Marta Durántez, s'acordava adreçar-se a la jugadora per oferir-li emprendre accions legals.
La decisió de la Fiscalia arribava a la vista de les "manifestacions públiques" de la jugadora, de les quals es dedueix que el petó no va ser consentit. "Atès el moment extraprocesal en què ens trobem i les seves declaracions inequívoques, cal determinar-ne la transcendència jurídica", apuntava, per després informar que un cop contactada, Hermoso tindrà 15 dies per adreçar-se al Ministeri Públic perquè se l'informi dels seus drets com a víctima d'un presumpte delicte.
LA CAUSA DE VILLAREJO
El cas que ha provocat més titulars en l'Audiència Nacional durant els últims anys ha estat el de la investigació oberta en el jutjat central d'instrucció número 6 al voltant de la figura del comissari, ja jubilat, José Manuel Villarejo.
Al juliol es va conèixer la primera de les sentències d'aquest cas per tres del mig centenar de peces separades --'Iron', 'Land' i 'Pintor'-- i el comissari va ser condemnat a 19 anys de presó pels delictes de revelació i descobriment de secrets i falsedat documental, però no per suborn, un dels delictes que vertebra la macrocausa.
Villarejo, per decisió del tribunal que el va jutjar i en contra del criteri de la Fiscalia, no trepitjarà, de moment, la presó i continuarà en llibertat amb cautelars, tenint en compte que ja va estar a la presó des del 3 de novembre del 2017 i fins al 10 de febrer del 2020, i atès que els magistrats entenen que no hi ha risc de fuga.
TSUNAMI DEMOCRÀTIC I CDR
Quant a investigacions en curs, destaquen pel seu moment processal la que gira entorn de 'Tsunami Democràtic' i la dels CDR. En la primera, en què s'investiga el paper d'aquesta plataforma en els disturbis posteriors a la sentència del 'procés', Manuel García Castellón, l'instructor, després d'aixecar el secret del sumari ha de decidir, previ informe de la Fiscalia, si manté la instrucció en l'Audiència Nacional o si l'envia als jutjats de Catalunya.
Això és així perquè, segons fonts jurídiques consultades per Europa Press, sense el delicte de sedició --suprimit per la reforma del Codi Penal-- i amb dubtes que els fets investigats puguin encaixar en un delicte de terrorisme, el cas s'allunya de les competències de l'Audiència Nacional. A això, s'hi suma que un dels investigats és diputat d'ERC --Rubén Wagensberg-- i per tant està aforat, per la qual cosa la seva imputació s'ha de veure per força en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Quant a la investigació sobre les accions que planificaven els membres dels Comitès de Defensa de la República --CDR--, després del processament dels 12 imputats, la Fiscalia va sol·licitar a finals de juny l'obertura de judici oral contra tots ells per un delicte de pertinença a organització terrorista, sumant-los, a vuit d'ells, els delictes de tinença, dipòsit i fabricació d'explosius i estralls.
Així, ara és el jutge instructor qui ha de moure fitxa i dictar acte d'obertura de judici oral, últim pas perquè l'assumpte recaigui en la sala penal i, després dels diferents recursos que s'esperen, es fixi data per al judici.
GIMÉNEZ ABAD I 'ÀNGELS DE L'INFERN'
Més enllà de les diferents investigacions en les quals està sumida l'Audiència Nacional, els magistrats arriben de l'estiu amb feina pendent, com la sentència per l'assassinat del president del PP d'Aragó Manuel Giménez Abad.
Cal recordar que el judici va quedar vist per a sentència a principis de juliol. S'hi va jutjar tant l'excap d'ETA Mikel Carrera Sarobe, àlies 'Ata', i Mirin Itxaso Zaldúa. Aquesta última va ser posada en llibertat per ordre del tribunal després de la vista malgrat que la Fiscalia va mantenir contra ella la petició de 30 anys de presó.
Una altra de les sentències que previsiblement es coneixerà a l'inici del curs és la del judici a la branca de Mallorca dels 'Àngels de l'Infern'. La vista oral va concloure al febrer i el Ministeri Públic va mantenir en el seu informe final l'acusació per organització criminal.
El presumpte capitost de la banda, Frank Hanebuth, va defensar la integritat del grup indicant al final del judici que no es donava aquest delicte i que eren "l'únic club de moters al món que té com a base una estructura democràtica".
