Condemna els 65 encausats i imposa les penes més altes a Blesa i Rato, de sis i quatre anys i mig respectivament
MADRID, 23 febr. (EUROPA PRESS) -
La Sala Penal de l'Audiència Nacional ha conclòs aquest dijous que les targetes 'black' de les quals van fer ús 65 exalts càrrecs i directius de Caja Madrid i Bankia es van desvirtuar amb l'arribada de Miguel Blesa a la presidència de l'entitat el 1996 ja que va contrariar el fonament legal en atribuir-se a si mateix i els altres beneficiaris una targeta corporativa al marge del salari acordat i l'ús del qual no requeria justificació de despeses.
En una sentència de la qual ha estat ponent la magistrada Teresa Palacios, la Sala Penal imposa les condemnes més elevades a Blesa de sis anys de presó i al seu successor en la caixa i president de Bankia Rodrigo Rato, a quatre anys i mig per delicte continuat d'apropiació indeguda i administració deslleial. Condemna també la resta de 63 beneficiaris en qualitat de col·laboradors d'aquesta pràctica a penes que van d'entre tres mesos a sis anys de presó.
"Tenia i hauria d'haver reparat amb totes les dades amb les quals comptava en l'esdevenir totalment il·lícit de distracció de fons de la caixa", conclou la sentència sobre Miguel Blesa. Respecte Rato precisa que queda provat que el seu comportament al capdavant de l'entitat va ser contrari als interessos de la mateixa i per tant va ser "propiciador del minvament del cabal gestionat".
El tribunal que presideix la magistrada Ángela Murillo conclou que aquesta operativa, entesa com a "una manera de dilapidar el cabal de Caja Madrid" i amb la qual es van carregar un total de 15 milions d'euros en despeses personals entre 1999 i 2012, va ser dirigida per Blesa i després per Rato i la va dur a terme l'exdirector general de Mitjans de Caja Madrid Ildefonso Sánchez Barcoj.
Aquest últim, condemnat a dos anys i mig de presó, comunicava els noms dels usuaris, els límits operatius de les targetes i autoritzava les ampliacions d'aquests límits. Per aquesta raó el tribunal no ho considera únicament col·laborador del delicte sinó també còmplice d'una "mecànica" que es va perllongar també en l'etapa en la qual Rodrigo Rato va ser president de Bankia.
RATO VA VOLER SORTEJAR EL LÍMIT SALARIAL
El tribunal dictamina que l'exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) es va portar aquesta pràctica a Bankia i "va mantenir la mateixa dinàmica en tots els aspectes" atribuint-se una targeta en el seu paquet retributiu i l'ús de la qual va ser en detriment del cabal de l'entitat; d'aquesta forma compensava les restriccions salarials marcades pel Reial decret Llei 2/2012, amb el qual es limitava en aquesta quantitat els sous als bancs amb préstecs públics.
La Sala Penal fa constar el cas de l'exconseller executiu de l'entitat que presideix Ignacio Goirigolzarri, Francisco Verdú, el qual no va fer ús de la targeta que va rebre a la seva arribada a Bankia "per no venir contemplada en el seu paquet remuneratori". Verdú, que va declarar en qualitat de testimoni en el judici, va anar més enllà en afirmar que va advertir Rato que no la usés perquè en no figurar en el contracte i no requerir presentació de justificants, li va semblar una "mala praxi".
TARGETES DE REPRESENTACIÓ
La Sala conclou que aquest sistema neix sota la presidència de Jaime Terceiro --que va declarar com a testimoni en la vista oral-- el 24 de maig del 1988 per dignificar les retribucions dels consellers a través d'una targeta VISA que vindria a complementar les dietes que ja rebien.
Enfront de la tesi mantinguda per alguns acusats que van defensar al llarg de la vista oral que eren plàstics entesos com a part del seu salari, la Sala conclou que eren targetes que disposaven d'un límit mensual que podia modificar Blesa. Alguns d'ells rebien la targeta amb un PIN per extreure diners en caixers i quan cessaven en el seu càrrec en la caixa es procedia a donar de baixa la targeta, encara que les van mantenir actives durant mesos després de la seva sortida.
Com les despeses es carregaven en un compte de l'entitat i com els acusats no tenien coneixement de l'extracte dels càrrecs, alguns dels encausats portaven la seva pròpia comptabilitat manual. En alguns casos les sol·licituds d'ampliació de despesa coincidien, segons els jutges de la Secció Quarta, "amb períodes de festa o vacacionals".
SISTEMA OPAC
La Sala dona suport a la tesi del fiscal Anticorrupció, Alejandro Luzón i de les acusacions particulars (exercides per Bankia, BFA i el FROB) i populars (CIC i CGT) que les vises no s'incloïen dins de les relacions contractuals ni tampoc figuraven en el certificat d'havers que facilitava Caja Madrid per a la declaració de la renda.
Tots els acusats, segons explica la sentència, coneixent la previsió legal i estatutària sobre l'única percepció dinerària contra l'entitat, que era la dieta i després de comprovar que la targeta corporativa no responia a això "els van donar l'ús particular que van tenir per convenient contra el cabal de Caja Madrid, contribuint amb el seu procedir al minvament del mateix requerida per l'acusat Miguel Blesa".
ATENUANT DE REPARACIÓ DEL DANY
Luzón, que els va acusar de tenir una actitud de "pillatge i rapinya" va sol·licitar en el seu informe de conclusions finals que s'apliqués l'atenuant simple per a aquells acusats que van ingressar les quantitats extretes en Bankia o en el FROB si bé no va demanar cap tipus d'atenuant per a aquells que les van consignar judicialment, en espera de la sentència.
El tribunal ha acordat aplicar l'atenuant molt qualificat per als primers (Sánchez Barcoj, José Manuel Fernández Norniella, Luis Blasco, Matías Amat, Luis Gabarda, Miguel Corsini, Arturo Fernández, Juan Emilio Iranzo, Francisco Javier López Madrid, Jorge Rábago, Virgilio Zapatero, Ricardo Romero de Tejada, Ramón Espinar, Alberto Recarte, Jesús Pedroche, Ignacio de Navasqües, Beltrán Gutiérrez y José María Buenaventura Zabala i l'atenuant simple pels qui van consignar les quantitats judicialment.
Tant Blesa com Rato hauran de respondre de forma solidària a totes les quantitats de les quals van disposar els acusats, que les acusacions fixen en 12 milions d'euros. El tribunal tampoc accepta la petició de Bankia que s'apliqués als dos expresidents de Caja Madrid l'atenuant de reparació del dany perquè havien retornat una part dels diners perquè entén que aquestes quantitats són molt inferiors a la mateixa petició de Bankia d'indemnització de caràcter solidari de 12 milions d'euros.
