BARCELONA, 18 nov. (EUROPA PRESS) -
L'Audiència de Barcelona ha revocat la interlocutòria dictada el 2 de juny pel Jutjat d'Instrucció 22 de Barcelona pel qual s'acordava la inadmissió d'una querella per un presumpte delicte d'estafa contra el president del FC Barcelona, Joan Laporta; el vice-president del club, Rafael Yuste; l'economista i exdirectiu del FC Barcelona, Xavier Sala, i l'exdirectiu del FC Barcelona i del CF Reus, Joan Oliver, així com contra les empreses Core Store i CSSB Limited.
A la interlocutòria, consultada aquest dimarts per Europa Press, la secció sisena de l'Audiència estima el recurs contra la interlocutòria de juny, la revoca i acorda l'admissió de la querella en considerar que "els indicis aportats per la querellant són suficients per a iniciar una activitat d'investigació tendent a determinar l'efectiva repercussió criminal dels fets denunciats".
La presumpta estafa es va produir entre 2017, quan els membres d'una família que va guanyar un premi en la Primitiva van anar a comprar-se un vehicle d'alta gamma i el comercial del concessionari els va convèncer perquè invertissin a CSSB Limited, propietària del club de futbol xinès BIT FC, i se'ls va prometre una rendibilitat d'un 6% per un ascens a primera divisió que mai es va produir.
L'Audiència assenyala que "no és la primera querella que, sobre aquests mateixos fets --si bé per víctimes diferents de l'ara querellant-- s'ha presentat davant dels Jutjats d'Instrucció de Barcelona".
"En aquest sentit, aquesta Audiència Provincial ja s'ha pronunciat en relació amb una desestimació de querella, molt similar a la present, considerant que la no admissió va suposar una decisió prematura en no poder descartar-se sense més la repercussió criminal dels fets relatats en querella", afegeix.
VEU "PRECÍS DETERMINAR" AQUESTES QÜESTIONS
Considera que els arguments per desestimar la querella no poden basar-se en "intuïcions o en qualificar sense més la inversió en arriscada o especulativa o en una sort de mala gestió empresarial acceptada per la querellant a canvi d'una presumpta elevada rendibilitat, sobretot quan no s'ha practicat cap diligència d'instrucció tendent a acreditar aquests extrems".
Afegeix que "aquestes qüestions no poden quedar a l'albur del que es pot intuir, sinó que cal determinar si, efectivament, l'impagament denunciat va obeir a una incorrecta gestió de les inversions per part dels ara querellats, per causes alienes a aquests o bé els querellats mai van tenir la intenció de complir amb els pactes".
