Publicat 14/8/2020 14:55:39 +02:00CET

L'Audiència de Barcelona resol que no es pot condemnar l'execució de Salvador Puig Antich

Monument a Salvador Puig Antich a la plaça que porta el seu nom a Barcelona (ARXIU)
EUROPA PRESS - Archivo

Confirma l'arxiu de la querella contra el militar que va exercir de jutge al Consell de Guerra i va signar la pena de mort

   BARCELONA, 14 ago. (EUROPA PRESS) -

   L'Audiència de Barcelona ha confirmat la decisió del Jutjat d'Instrucció 9 de Barcelona, que va arxivar una querella contra el militar que va signar la condemna a mort de Salvador Puig Antich, un dels últims executats per garrot vil en 1974 per la dictadura franquista.

   A la interlocutòria, consultada per Europa Press, la secció 10 de l'Audiència de Barcelona falla que en aquest cas no pot aplicar-se el delicte per crims de lesa humanitat, i assenyala que "qualsevol altre delicte" que es pogués aplicar estaria prescrit.

   Aquesta decisió avala l'arxiu de la querella que van presentar el 2017 l'Ajuntament de Barcelona i familiars de Salvador Puig Antich contra el militar Carlos Rey González, que exercia funcions de jutge ponent al Consell de Guerra i que va signar la pena de mort del militant anarquista: el jutge d'instrucció va arxivar la denúncia, i els querellants van recórrer la decisió davant l'Audiència de Barcelona.

   Carlos Rey va ser l'únic jurista del tribunal militar, va redactar i va signar la sentència, i en presentar-se la querella el 2017 tenia 74 anys i exercia com a advocat.

   En la decisió, l'Audiència de Barcelona argumenta que la legislació impedeix condemnar per delictes que no estaven tipificats quan es van cometre, "sense possibilitat d'excepció, encara que es tracti de normes de dret internacional consuetudinari", amb el que descarta l'argument dels querellants que els crims contra la humanitat són dret internacional consuetudinari des de l'Assemblea General de Nacions Unides de desembre de 1946.

   Desestima així la possibilitat de condemnar a Rey per un delicte de lesa humanitat com demanava la querella, que analitzava el rerefons de l'execució com "un atac generalitzat sistemàtic contra la població civil o part d'ella i que s'emmarca en la repressió institucionalitzada de qualsevol tipus de dissidència política" per part del franquisme.

   Els crims de lesa humanitat no prescriuen mai, però sí la resta de delictes que es poguessin aplicar a aquest cas, i el tribunal afegeix que la Llei d'Amnistia del 1977 no ha estat derogada.

EXECUCIÓ DE PUIG ANTICH

   Al setembre de 1973 Salvador Puig Antich va ser detingut per policies de la Brigada d'Investigació Social a Barcelona, que custodiaven la zona en saber que hi hauria una trobada entre membres del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL), on militava Puig Antich.

   Els agents van envoltar Puig Antich i un altre jove, els van colpejar dins d'un portal i "en l'intent de fugida es van produir forcejaments, cops i trets entre els policies i els membres del MIL, va resultar Salvador Puig greument ferit i va morir un dels policies", recull la interlocutòria.